És una tradició que tots els principis d'any desitgem a familiars i amics canvis a millor i ens proposem, a nosaltres mateixos, metes a aconseguir per als propers dotze mesos. Aquest any el que més s'ha escoltat ha sigut el desig de no anar a pitjor. La crisi va començar en 2008 però fins a enguany no s'havia tingut una percepció tan negativa del futur.
Hi ha motius per al pessimisme? Potser sí. Fins ara hi havia gent que pensava que el PP, en l'oposició, que criticava les mesures impopulars de Zapatero ens trauria del forat quan guanyara les eleccions. Hi havia esperança. Però el començament del nou govern ha confirmat que seran els més dèbils, els treballadors, els que carregaran amb les despeses del balafiament i de la festa dels rics.
El pitjor és adonar-se'n que els comicis de novembre van donar un xec en blanc a Rajoy, que va traure majoria més que absoluta sense comprometre's a res, i ara, amb tot el poder a les mans i quatre anys per davant, pren mesures que són agressions descarades a les classes treballadores i protecció de les classes altes i els seus interessos. Les retallades socials, en sanitat, educació i salaris anunciades confirmes les pitjors previsions dels que avisaven de qui era el PP i a quins interessos responia.
Tots, fins i tot el mateix govern, coincideixen en que la política econòmica aplicada disminuirà poder adquisitiu, baixarà el consum i augmentarà l'atur, doncs està orientada exclusivament a rebaixar el deute i sanejar la banca amb diners públics. Crear ocupació, paraula que està sempre en la boca dels polítics, és relegat a un lloc incert, el lloc on estan les expectatives de futur de milions de joves i no tan joves sense treball ni possibilitat de trobar-lo.
El nou any reuneix, a priori, condicions suficients per poder afirmar que canviarà les nostres vides. Si creix l'atur i empitjoren les relacions laborals de qui treballa, deixant els assalariats desarmats davant dels empresaris; si es dificulta l'accés a la sanitat i empitjora la seua qualitat; si l'ensenyament retalla pressupost i professors; si els serveis socials passen de ser un dret a ser caritat, com abans; si en lloc de reduir la desigualtat social es potencia que els rics siguem més rics i els pobres més pobres, no cap dubte que canviarà les nostres vides... a pitjor.
Desitge, amb tota la força de la que soc capaç, que aquests mals auguris no s'acomplisquen. Que la democràcia i la participació ciutadana sàpiga impedir la rapinya de l'estat de benestar aconseguit amb tant de patiment pels nostres pares i avis. Que condemnem i fem pagar als corruptes i balafiadors les conseqüències dels seus robatoris i malbarats. Que lluitem per l'essència de la democràcia i la convivència en pau que és la reducció de la desigualtat social. Desitge, en fi, que l'any 2012 siga pròsper i feliç per a tots els ciutadans que treballen per aconseguir un món millor, és a dir, per a tots els que facen alguna cosa per merèixer-ho.
Iron Maiden
