Heu travessat mai la regió a peu?
Què se sent quan es travessa a peu una regió? Meravelles de la vida!
Vull compartir amb vosaltres una de les satisfaccions més grans i íntimes de la meua vida: caminar.
Es tracta d’un fet tan qüotidià i tan comú que he de fer moltes matisacions, molts aclariments per tal que el que vull comunicar-vos quede clar. Molts haureu sentit el mateix que jo, aleshores no necessitareu més xerrameca, a la resta dir-vos que tot arriba si demanes a la vida que t’envie els millors regals.
Viatjar, caminar, canviar de lloc, descobrir nous horitzons, en una vida majorment sedentària, és salut mental. Fer-ho a peu és, a més, salut física.
La diferència, per a mi, és més gran encara del que acabe d’apuntar. Té a vore amb el concepte de “regió”, entitat geogràfica que pot en alguns casos ser sinònim de comarca, país, vall, contrada, plana, muntanya o altres. Arribar a un lloc i creuar la regió em suposa caminar-la, olorar-la, vore-la, tocar-la, escoltar-la i menjar-la;que m’hidraten les seues fonts i em banyen els seus rius, que em renten les seus pluges; és que la llum de cada lloc em desperte sensacions meues però que abans desconeixia. Primer de tot està el fet d’amidar-la amb els peus,llegir-la amb el tacte de la
