La Plaça de la Pau

Una preocupació del faraons egipcis era preparar-se l’altra vida i la immortalitat en aquest món procurant deixar grans obres i inscripcions per mantindre’s en la memòria popular. Potser per això, quan arribaven al poder després d’enderrocar l’anterior faraó, el primer que feien era esborrar totes les inscripcions on figurava el nom del faraó deposat amb la finalitat de fer-lo desaparèixer de la memòria col·lectiva. El que queda per a la història és, doncs, la memòria selectiva garbellada per qui ha tingut poder per a presentar-se com l’únic, el més gran, el primer i l’últim faraó.

Franco va fer desaparèixer tot el que podia recordar la República i va omplir pobles i ciutats de monuments i símbols per a perpetuar la seua memòria. Era un règim dictatorial quasi faraònic. Però en democràcia no tenen sentit les obres faraòniques per a perpetuar la memòria, doncs cal treballar per als ciutadans i no per a la glòria de ningú, ni la destrucció del que ha fet el contrincant polític. Cal col·laboració i consens, especialment en qüestions urbanístiques, per a que, mane qui mane, el poble o ciutat porte un desenvolupament coherent i racional. El que no cal és malbaratar els diners dels contribuents per fer desaparèixer tot rastre dels contrincants polítics.

No sé que estan fent en la Plaça de la Pau però crec que ha sigut un dels encerts dels primers equips de govern democràtics de Vallada. Era el símbol d’una manera d’entendre la societat com una col·lectivitat solidària, on es buscaven els interessos comuns dels ciutadans i es rebutjaven els interessos particulars que perjudicaven a la majoria del poble. La Plaça la Pau era el símbol del que pot fer-se per a tot el poble amb poc pressupost però amb la intenció de cobrir les carències i demandes populars.

En una època en la qual no hi havia equipaments d’esbarjo, la Plaça de la Pau servia per a que els xiquets jugaren, per a fer ball, per actuacions i per a teatrets a l’aire lliure. L’encert de les grades, aprofitant el desnivell del carrer, ha permès l’optimització del lloc per als espectacles i festes de participació col·lectiva, amb l’escenari com espai per l’actuació, la plaça per a la festa popular i les grades per als espectadors. I tot sense cap despesa en manteniment.

L’actual alcalde, en la seua llarga estada al cap de l’Ajuntament, ha fet equipaments de molta despesa, i dubtós aprofitament, que requereixen una inversió important en manteniment. El que era important era fer i inaugurar. No s’ha pensat en la gent que ha d’utilitzar-ho com en el cas de l’ambulatori nou situat a les afores o el recent inaugurat tanatori, un poc més enllà de les afores. També s’ha invertit en monuments de gust incert i, molt especialment, en el patrimoni de l’església catòlica.

Quan aquest senyor deixe l’Ajuntament tindrem un poble ple d’obres i inscripcions amb el seu nom i res que recorde alcaldes anteriors. Qualsevol visitant que passe per ací no tindrà cap dubte de la profunda catolicitat del poble i de que Fernando Giner Giner és l’únic, el més gran, el primer i l’últim faraó... perdó, alcalde.

Iron Maiden