Devoció imposada.

Recorde quan era menut a Xàtiva a la processó del Corpus hi havia feligresos que denotaven una devota religiositat. Estes persones, les quals es podien comptar amb els dits d’una mà, anaven resant el rosari durant tot el recorregut amb cara de sentiment de culpa i com si tractaren de pagar algun pecat. La resta de la gent anava tan normal, però també tenien un gran fervor i una devota religiositat.

Ara per ara hi ha molta gent que no s’acostava a l’església i donada la situació de clientelisme polític els veus portar imatges a les processons. També gent que no ha tingut cap interés per la cultura, ara van a recolzar al seu senyor en actes de presentacions de llibres, exposicions de pintura o qualssevol esdeveniment cultural. Són els llepacrestes que han d’agrair un lloc de treball, de vegades s’han canviat la jaqueta i li fan el rendibú al senyor que mana en eixos moments. El senyor els suggereix que vagen a este a l’altre acte per recolzar a l’artista o a omplir la processó. Jo si manara seria pitjor que eixos senyors. -Per cert ahí al vostre poble esteu també per l’estil.-

-En primer lloc per a pertànyer a la meua corporació municipal els exigiria uns mínims coneixements culturals i socials, tant si tenen o no titulació acadèmica. –Com suggereix Arturo Pérez Reverte

-Cada regidor a més, hauria d’estar molt versat en la corresponent cartera.

No sé si sabreu que a la legió espanyola, els oficials exigeixen a les tropes actuacions complicades o perilloses, com per exemple botar de dalt d’un terraplé. La cosa és que els primers en botar són ells, però pobre del soldat que no bote perquè d’un puntelló al cul va de dalt baix. Així que si fora senyor feudal, el primer a la volta a peu jo, però a quedar de la meitat cap avant i en companyia meua la corporació municipal i tots els llepacrestes de torn, al dia de l’arbre jo el primer, com el Rus, però no a plantar un arbret per a la foto mínim 25 arbres i la corporació i els agregats també a léstiu a tindre cura dels arbres que cadascú haja plantat, vorieu com amb unes quantes accions d’este estil a més de quatre se’ls arrugava el melic abans de vindre a demanar favorets.

I ara siguem seriosos, jo mai no podré estar en política, no em volen. Els idealistes no tinguem cabuda en alguns partits. Per poder estar-hi hi ha que saber furtar i també repartir per els del voltant. Així funciona el sistema corrupte de favors i de poder. Menuda colla de roders.