Com diu la cobla:
Carnestoltes centes voltes,
Nadal de mes a mes,
Pasqua de huit en huit dies,
Quaresma no tornes més!
En aquesta clasificació de festes que es celebren al llarg de l'any, com vegeu la guanyadora és el carnestoltes.
Els dies de carnestoltes precedeixen el temps de quaresma, un temps que moltes religions conserven més o menys desvirtuat, per a fer una neteja física i espiritual. Per això, sabent que venien quaranta dies de dejú i abstinència, s'aprofitava fins l'últim dia per fer els majors excessos gastronòmics que la situació permetia i aprofitar durant uns dies per trencar l'ordre i les normes establertes. La festa va acabar amb la seua prohibició per part del règim del General Franco. Posteriorment es recupera però ja descafeinant-se i reduint-la a disfressar-se i poc més.
A Vallada pels anys quaranta es forma la "Penya la Carabassa" un grup
d'homes amb molt de sentit de l'humor. Que organitzaven diferents festes,
actuacions, fins i tot xarlotades amb les vaquetes de festes. Aquesta penya seria mereixedora d'una entrada pròpia.
(En la foto de l'esquerra, la penya en una xarlotada. M'agüelo Quico amb barret cordovés i carasseta)
(En la foto de l'esquerra, la penya en una xarlotada. M'agüelo Quico amb barret cordovés i carasseta)
Un any per tal de poder celebrar el carnestoltes, aprofitant que a Cadis i Canàries es permetia la celebració mitjançant les anomenades murgues, van decidir montar-ne una. Amb draps i algeps van fer un alficòs ben enroscat i gitat en un llitet que passejaven pel poble. Per a l'ocasió es va composar la següent cançoneta:
.
.
No se si està completa però són les que sempre m'han cantat. He conservat les variants locals de la parla com "anficòs". La cançó s'acompanyava fent sonar uns canuts de canya als què s'havia lligat un paperet de fumar.
En aquella època, fins i tot en carnestoltes era impensable una murga femenina, supose que les cobles hagueren segut diferents, hi haurien més feministes, igual es cantarien en privat. Podeu comprovar que fins en eixe temps el dir-ho tot sense dir res era prou corrent. No existia eixa autocensura que vivim ara, amb subterfugis, però es parlava de tots els temes.
Ja sabeu passeu-ho el millor que pugueu, que el dimecres que ve ja és cendra i ve la Quaresma!!!
Paco Garrido i Blasco.
més romanços per l'estil punxant ací
Paco Garrido i Blasco.
més romanços per l'estil punxant ací
Paco, com ja et varem comentar, seria una bona idea recordar i deixar constància de les tradicions, cançons, festes i tot allò que ha quedat relegat a l'oblit dels valladins (i que si no fem res per evitar-ho, es perda).
ResponEliminaAixi doncs, nosaltres ja hem donat el primer pas, ara et toca a tu donar-li forma:
http://www.valladacity.com/p/tradicions-perdudes.html
(el dit de: "qui no te feina, Déu li'n dona" poc a poc està convertint-se en la frase per excel·lència, no creus)
Mare de Déu Paco, crec que açò ja se´n va de mare! Més feina? Supose que la cobraras, no? jiji
ResponEliminaValladacity, el problema és que jo la vaig pronunciar, i "per on digues passaràs".
ResponEliminaAnònim:
"Ni pensar-ho, ni ensomiar-ho!"
"Faena fuig menjar acosta't!"
"Treballar barata a cançons"...
"Hóme de molts oficis, pocs beneficis"....
ResponEliminade bades ningú frare dona barretades,jajajjaajajaj,VALLADA, MIERDA A LA ENTRADA.................................JAJAJAJAAJAJ I A LA EIXIDA , menut és el poblet,caciques i més caciques és l'únic que l'identifica,llástima de poble.Una valladina que no te res que agrair al seu poble.
ResponElimina"I si les pega mal pegaes"
ResponEliminaVa segur que tens alguna cosa a agrairli al poble, com per eixemple ixe bon humor!
Respecte a la peña la carabassa, hi ha una strofa (crec que pertany al seu repertori de cançons) que diu:
ResponEliminaSi la garrofa me s´ um fla
y la collita em va be
el primer forat que tape
señoreta el de voste.
Altra estrofa de la penya la carabassa diu:
ResponEliminaAlça el rabo perdigot y vorás que polseguera,
i vorás que xorros cauen per la Font de la Figuera.