Sensibilitat social

En una entrada recent del blog de “Hein-rich” titulada “Abuelito dime tu...” es planteja un tema extremadament sensible que hauria d’avergonyir a molts. Les fotos són molt expressives. Mostren, sense cap artifici, la tendresa, l’amor cap als majors i, al mateix temps, la impotència davant l’avanç inexorable de la decrepitud. Malgrat la delicadesa de les imatges el text que les acompanya deixa al descobert la injustícia social i la fal·làcia dels governants que s’omplin la boca d’alabances i retòrica buida mentre incompleixen el que hauria de ser la prioritat dels polítics: el benestar dels ciutadans.

La Llei de Dependència va ser posada en marxa pel govern socialista de Zapatero de la primera legislatura, quan es recolzava amb l’esquerra. Està finançada al 50% pel govern central i el 50% per les comunitats autònomes. Cada autonomia ha tingut llibertat per a organitzar-ho com ha cregut més convenient, d’ací les diferències a tot l’Estat. Hi ha autonomies on quasi el cent per cent de les demandes han sigut ateses i altres, com la nostra, on el 43% està en 


el que s’ha denominat “Limbe de la Dependència”, és a dir, tenen el dret reconegut però no s’ha assignat el servei o la prestació que garanteix la Llei. A la Comunitat Valenciana s’atén al 0,71% de la població mentre la mitjana en Espanya és del 1,3, quasi el doble.

Es diu i es repeteix que tots el polítics són iguals però un assumpte com aquest demostra que no és així. Hi ha polítics i partits que tenen més sensibilitat social que altres i els polítics que governen la nostra Comunitat han demostrat tindre la sensibilitat social atrofiada. Si ho raonem veurem que és normal que així siga: la dreta que ens governa representa a la gent que té diners per a pagar-se el metge privat, l’escola i la universitat privada, cuidadors per als seus majors, etc. Per a que tenen que voler cotitzar per tindre serveis públics?

La “jet set” valenciana que ens governa prefereix dedicar els diner públics a organitzar esdeveniments que permeten lluir-se als seus iots, com l’America’s Cup, o convidar als amics a la llotja a veure la carrera dels Fórmula 1. Com són homes de negocis no paren de treballar i, amb els diners públics, munten negocis com “Terra Mítica” que si haguera anat bé haguera generat beneficis privats però com
que només genera pèrdues les paguem entre tots. Per això, lluny de rectificar la política del malgastament, el president Camps està intentant fer-ne un altra: el parc Ferrari. El sistema funciona de meravella (per alguns): despeses públiques, guanys privats.

Aquests governants malgasten milions en aquestes coses però diuen que no hi ha diners per a les més de 4.200 rendes garantides de ciutadania per a famílies sense recursos, amb tots els requisits complits i resolucions favorables, que resten retingudes perquè no hi ha pressupost. Hi ha un “sobrecost de 600 milions d’euros” sense justificar en la construcció de la Ciutat de les Arts i les Ciències però no hi ha diners per a les 27.740 tragèdies personals de dependents valencians desesperats, amb el dret reconegut i sense prestació. Aqueixa és la sensibilitat social dels elegits per nosaltres, els valencians, per a que ens governen.

Les xifres sovint no diuen res. Si escoltem que 27.740 persones dependents estan patint, decebudes pel consol de la Llei que esperaven i no arriba, i que les seues famílies sofreixen la vergonyosa irresponsabilitat i insensibilitat del govern Camps, potser no ens adonem del que açò suposa. Però veient les fotos de Kike i llegint el text que les acompanya estic segur que sentireu la mateixa angoixa i impotència que senten tots els dies 27.740 famílies valencianes.

Iron Maiden