Per als músics supose que no deu ser gens desconeguda la figura de Salvador Seguí Pérez (1939 – 2004), però per als que no ho som, faré ací una breu ressenya. Músic en tota la seua extensió, deixeble dels mestres Palau i Magenti, catedràtic de solfeig i teoria de la música en el Conservatori Superior de València, compositor, membre del Cos Nacional de directors de Bandes Civils, investigador del folklore valencià, crític, filòsof, doctor, promotor i organitzador nat de festivals, cursos i certàmens...
El que destacaré ara del seu impressionant currículum són els cançoners (Alacant, València i Castelló). En 1974 va obtenir la prestigiosa beca de la Fundación Juan March per tal d’estudiar a fons el folclore valencià. Per a la realització del cançoner de la província de València va comptar amb la col·laboració de Mª Teresa Oller, José Luis López, Fermín Pardo i Sebastià Garrido, editat per la Institució Alfons el Magnànim en 1980. Destacar la presència de Sebastià Garrido qui encara porta sang vallaïna i pense que va ajudar a que aparegueren al cançoner bastants peces del poble, algunes totalment desaparegudes a hores d’ara fins i tot de la memòria local.
Es tractava d’un treball de camp, on recorrien pobles i heretats amb gravadora i llibreta a la mà, preguntant als (sobretot) majors, si coneixien qualsevol cant, ball, recitat etc... Algunes gravacions es conserven a l’arxiu de Fermín Pardo, qui les ha cedit a l’arxiu municipal de Requena. He tingut l’ocasió de sentir-les i em semblen molt interessants. Hi ha ajuntaments que han publicat en CD les que els corresponen, ja que estan digitalitzades.
La que comente en aquesta entrada per proximitat del dia en què supose que es cantava és l’Aurora antiga:
Peça per a mi del tot desconeguda i sorprenent tant el "pum xim pum tirorirorà" com l'acompanyament musical.
A veure si vaig penjant ací les diferents que apareixen al cançoner, intentant seguir els cicles del calendari.
Paco Garrido i Blasco.
AHHH,l'aurora on el sr.retor és posava fins el cul de fartar dolços i misteleta,ay que temps aquells,i tot seguis igualet a eixe poblet de miseria.
ResponEliminano t'oblides que la misèria sempre va amb la companyia!. Lo que et semblava mal era que s'ho menjara tot ell i no et deixara res? o n'hi havia per a tots?
ResponEliminajajaja :)))
Precisament la misèria és al que me referit , llástima de poble, que seguix sent el que era, les forces vives continuen siguent les mateixes, i per sort he sigut persona de no nececitar ni dolços ni mistela,les he guanyat amb esforç i suor , done gracies totes les dies de no ser una parásita de eixe poble.
ResponElimina