L'endevinalla de la setmana passada no la encertada ningú (ja era hora), però alguna cosa em fa pensar, que Paco s'ha tingut que xafar els llavis, perque el lloc estava molt a prop de sa casa.
Ni Pepe, ni Safraneret, ho han endevinat.
La finestra correspon a la segona casa de l'esquerra que hi ha a l'església del Divino Juez, al carrer del Passeig València. Si aneu per darrere, pel parc que hi bordeja la séquia mare, la voreu.
Aquesta setmana toca personatge. Concretament un molt volgut al poble i conegut per tots.
Anem a veure si l'endevineu.
Sort!
Esta la se.
ResponEliminaIxa dona és Carmen la mestra, ma mare, amb el gos de la meua germana, Caiman. jejeje! quina sorpresa!!
Per cert, sóc Jorge.
ei Kike, clar que coneixia la finestra, però pensava que no podia jugar...
ResponEliminaEs que fas les fotos molt prop de ma casa, com aquesta.
jejeje, kike, esta sí que te l´han endevinat enseguida! A Jorge li ha pillat massa prop!
ResponEliminaSi no t´importa i com que ja que ha sigut descobert qui era (si tú no dius el contrari, clar), propose que la gent intente endevinar en quin lloc del poble està feta la foto. Aquesta és la pregunta que estava fent-me jo i vos la traslade.
Home! Però això què dius és encara més fàcil... sols hi ha que mirar a terra...
ResponEliminaEnhorabona Jorge!
ResponEliminaI anònim, finalment no has dit el lloc!!
Mirant a terra en la foto es pot veure que està feta a la replaça del Crist de l'ermita, a més a mes es veu un troç de la socolada de la capella.
Però el més interessant és la pavimentació de pedres de riu. L'ermita és un catàleg de la decadència d'un ofici, el d'empedrar, m'explique:
La replaça de Sant Sebastià, del segle XVIII, és un magnífic exemple d'empedrat, les pedres han estat seleccionades, no son redones, s'han triat que siguen llarguetes per a poder conformar un dibuix geomètric i el més interessant es manté quasi perfectament plana.
La replaça del Crist, del segle XIX, ja comença la decadència, les pedres ja no estan selecionades, s'han col.locat les unes al costat de les altres sense més contemplacions, i la planimetria no és massa bona. Però és una solució bastant digna.
La replaça de baix del Lledoner, segle XX, ací ja hem arribat a l' època del ciment, que ompli les juntes de les pedres, fent que quasi es vega més que l'empedrat. En aquesta replaça encara es va anar al riu a per pedres.
I finalment la replaça de la font de dalt del segle XXI, ací el formigó ompli tot l'espai, i simplement s'ha folrat amb una capa de lloseta duta en palets de fora del terme.
La qüestió econòmica és un factor limitant, però mireu-les amb atenció i jutgeu vosaltres mateixos.
Que bo eres Paco¡¡
ResponElimina