A Vallada les celebracions nadalenques començaven el dia 21 de desembre, Sant Tomàs, dia en què es celebrava l'entrada de l'hivern fent una foguera a la plaça.
A diferència d'altres festes, en aquesta de la foguera de Sant Tomàs, els majors no hi participaven. Ja que era una festa eminentment infantil, els xiquets i xiquetes eren els encarregats de pegar volta pels bancals de la cercavila per recollir qualsevol cosa inflamable, amuntonar-la a la plaça per fer una foguera el més gran possible i finalment, pegar-li foc.
Aprofitant l'avinentesa que les cases estaven ben proveïdes d'aliments, era costum el que els xiquets del poble pegaren volta per casa de familiars i veïns per demanar "L'asguilando",
majoritàriament en espècie: pastestes, fruits secs, rarament en metàl·lic. Hi havia també cobles destinades a criticar a aquelles persones que no donaven res. Al cançoner de la Província es recull aquesta cançoneta:
Eduard Serrano Calaforra ha penjat un vídeo on podeu sentir-la:
També era costum que en acabar de menjar es cantaren nadales, com el lloc on normalment es cantaven era entre la taula i el foc, els instruments que solien utilitzar podien ser els ferros repicats amb les tenalles, les culleres de fusta o metall, el garbellet de l'arròs rascat amb un xavo o altre objecte metàl·lic, la típica botella d'anís, o qualsevol cosa a l'abast. La temàtica no tenia perquè ser religiosa, poden alternar perfectament cobles profanes, religioses i fins i tot grolleres. Podríem fer un concurset de cobles noves.
En aquesta nadala recollida al Cançoner podeu veure l'alternança de cobles amb una tornada que es repetix.
Aclarir que en la versió del cançoner la tornada figurava de la següent manera:
el tio Maravilla
el tio Maravilla
ha tancat la porta
i s'ha deixat la filla.
Però al poble sempre he sentit:
Ai que maravilla
el tio Parrilla
ha tancat la porta
i s'ha deixat la filla.
I he tingut l'atreviment de canviar-la.
Entre la multitud de cobles que hi han, destacar aquesta:
La pastora "Manaüèla"
ha amagat en el portal
una barra de torró
pa passar el dia Nadal.
Que va generar l'expresió pejorativa: "mera, este mos cantarà la pastora Manaüèla" i a tall de comiat solien cantar:
Passen bona nit senyores
que mosatros mo n'anem
a la fira de Nadal
i a l'any que ve tornarem.
Passen bona nit senyores
que mosatros mo n'anem
desimulen be l'anfado
i a l'any que ve tornarem.
Em va agradar molt també que al darrer llibre de Paco Belda, faça referència a les nadales i aportara aquesta cobla:
Passen bona nit senyores
que mosatros se n'anem
a fer un sopar d'agüeles
i a l'any que ve tornarem.
Ara ens haurà d'explicar que és això del sopar d'agüeles.
Hi ha moltes de semblants pels pobles valencians, però recordeu sempre: AQUESTES SON LES NOSTRES!!!
Passeu bon Nadal.
Paco Garrido i Blasco.
més romanços per l'estil punxant ací
Bon Nadal per a tu també Paco.
ResponEliminaCom no? mantiguem les tradicions ancestrals retrent-li culte al Déu Sol. Ja sabeu; per Nadal un pas de pardal. Prompte comença el triomf del sol sobre l'estació fosca.
Hi ha una cansoneta nadalenca barrechada,
ResponEliminaQue es cantava cuan era petita.
Ya vienen los reyes por la costereta
y al niño le traen una camiseta
Ya vienen los reyes por el arenal
y al niño le traen un rico pañal.
Anem, anem,anem a Belén que la nit es bona anem, anem.
Los pastores que supieron que el niño estaba en Belén se dejaron el ganado y empezaron a correr
Anem, anem, anem a Belén que la nit es bona anem anem
Hola, primer de res disculpa la tardança en contestar. I sobretot agraïr-te l'aportació.
ResponEliminaLa cançoneta que has penjat, la conec de pobles propers, però no l'havia sentida a Vallada. Semblant a la teua hi ha una en Navalón (també en castellà) en la que les cobletes dels reis s'utilitzen de tornada per a altres majoritàriament de caràcter petitori d'arguilando.
Ya vienen los reyes,
por la costereta,
y al niño le traen,
una camiseta.
Si nus has de dar higüicos,
no lis quites los pezones,
que aquí traigo a un compañero,
que se los come a muntones.
Ya vienen los reyes,
por l'alto la balsa,
y al niño le traen,
una calabaza.
etc...
(Es pot trobar per internet al disc de la Colla Brials, però no he segut capaç d'enllaçar-la.)
Però clar això de la costereta, molt castellà no és. Hi ha una versió més pareguda que es cantava a Moixent, en aquest cas en valencià i sense cobles intermèdies, com en la teua versió:
Ja venen el reixos,
per la costereta,
i al xiquet li porten,
una camiseta.
Ja venen el reixos,
per l'alt de la bassa,
i al xiquet li porten,
una carabassa.
etc...
En el cas moixentí, la nadala era cantada per un grup indeterminat de músics que acompanyaven sis balladors vestits amb sinagües i un barret de palla adornat amb flors, recorrien les heretats del terme els dies de nadal cantant i executant un ball, per tal de replegar els donatius que els volien donar. El recorregut acabava el dia Reis ja al poble.
La resta l'he sentida en les representacions infantils dels pastorets, (d'eixes representacions si que hi ha constància al poble) amb la mateixa intenció, demanar l'arguilado, però no la coneixia junt a la dels reis.
Qualsevol explicació més al voltant de la cançò serà benvinguda.
Ara cal que t'animes i ens la cantes per veure com va la tonadeta.