Vull fer una proposta per al blog. Podría fer-se una nova pestanya referent a refranys, frases fetes i locucions. Com que hi ha gent de Vallada per moltes localitats diferents, i ací també vivim forasters, pot ser més fàcil arreplegar frases que ací no són habituals.
Per exemple el meu iaio solia dir:
Tot ho sapies fer i a ningú hages de menester.
Que bó està el cos, perol d'arrós. (Una frase que aparentment no té sentit, però a Montesa se solia dir quan algú cometia un error, volent dir que està despistat o també quan algú esta fastidiat de salut.
Déu ens lliure de les mans de metges i mecànics. (Que tinguem salut i tot vaja bé.)
Bé, com que no vull fer-me molt pesat, continueu vosaltres la llista.
diumenge, 19 de desembre del 2010
71 comentaris:
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
AMIC DELS LLIBRES, ens sembla una proposta genial. Tan genial que, si et sembla be, vas a dur-la tu a terme: Accedeix amb el teu nick i contrassenya al bloc, a la pestanya que em creat per a l'ocasió, podràs veure al final d'aquesta, un llapiç per editar-la.
ResponEliminaEt recordem que tingues cura de revisar allò què escrius (estèticament parlant) utilitzant l'eina de visualització prèvia i respectes el format original: cap sangria, espais simples, lletra normal, arial, etc...
Benvingut!
ale! ja tens faena! a l´atra, parles!
ResponElimina"Qui no te faena, Déu li'n dona"
ResponEliminaun altre:
ResponElimina''no volies caldo? pos pren 2 tases''
I qui no tinga, que espere!
ResponEliminaMenja de caleeent, que es gela!!!
ResponEliminaAixò és de quan Franco era corneta (Referint-se a vell)
ResponEliminaA LA TAULA I AL LLIT AL PRIMER CRIT
ResponEliminaVaig escoltar a una dona major dir: “va saltar com un lluquet”, per a dir que ha tingut una resposta airada. Vaig preguntar-li que era un lluquet i no ho sabia, allò ho dia sa mare i ella ho repetia sense saber que deia. Jo vaig pensar que un lluquet hauria de ser alguna classe de pollastret (per allò de posar-se “gallito”) però vaig mirar el diccionari i lluquet és “Tros de palla, de caramuixa, de cànem, etc., ensofrat que, acostat a una brasa, crema amb flama.”
ResponEliminaSupose que l’expressió hauria de ser “es va encendre com un lluquet”, però siga com siga m’ha fet gràcia l’expressió que no he trobat en cap recull de frases fetes.
"Qui no menja després de fart...
ResponEliminano treballa després de cansat"
(no has de deixar res al plat, fes un esforç, que no tens espenteta de res?? o dit d'una altre manera: fes sempre tot el que pugues i un poquet més!!!)
Anar "A la gata meu"
ResponEliminaHo he sentit avui dir a "Peligro" i m'ha agradat molt l'expresió què feia temps que no sentia dir.
Tinc una que fa tambe temps que no la sentia es: QUI NO SUMA SE'N IX.es prou facil d'entendre i es pot gastar per a moltes expressions.
ResponElimina"Cau bon caldo" (fa molta calor)
ResponElimina"Amor d’amo, aigua en cistella", més clar aigua
ResponEliminaQui testament en vida faça, que li esclafen el cap amb esta massa.
ResponEliminaFebrer el curt, mes mal que el turc
La gallina vella fa bon caldo.
L´amo i el gos cacen per dos.
¡"Som pare fel y sa mare freichura
ResponElimina¿Aqui li te que semblar la criatura?
Em fa un nuc al "rabo" (no em fa res, no em fa efecte)
ResponEliminaHi ha molt que traure i no és de l´olla
ResponEliminaI que li fa el rabo per a córrer?
¡A maig com vaig i a juny com vull.
Som pare lleu i sa mare freixura,
ResponEliminaCóm te que ser la criatura?
Qui no vulga pols, que no vaja a l'era (qui no vulga problemes que no els busque)
ResponEliminaClavar-se en camisa d'onze vares (ficar-se a un embolic)
Això va que xuta (amb això ja n'hi ha prou... sobra amb això... no cal calfar-se més el cap)
ResponEliminamante qui ta parit que t'aguante (no sigues pesat o marejador)
ResponEliminacaldera vella? bony o forat!
ResponElimina"Faena" feta no corre pressa.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEn casa del sabater, sabates de paper (versió valenciana de "en casa del herrero, cuchillo de palo").
ResponEliminaL´infant y el peix en l´aigua creix.
ResponEliminaQui be estiga que no es moga,
que qui mal busca promte troba.
En abril una gota val per mil.
No diges oliva
ResponEliminafins que no estiga
baix la viga.
¡Diu el mort al degollat!
ResponEliminaQui ta fet eixe forat?
all y oli demana la monja,
perque li piça la mitxa taronja.
Antacha, estàs feta tota una recopiladora!!! Enhorabona.
ResponEliminaLa de la monja, més que una dita, és una tornada d'una cançó, a Vallada me l'han cantada amb ritme de jota:
All i oli demana la monja,
perquè li pica la mitja taronja,
all i oli torna a demanar,
que la mitja taronja li torna a picar.
Paco, no ho sabia
ResponEliminaAra m´agrada més com queda perquè ha quedat completada la cançó. Salutacions
La farina reposá
ResponEliminamanté la criá
En canvi de donar llum,
ResponEliminadones fum.
Tens fret
arrimat a la paret
Tens calor arrimat
al pastador.
Tens set pixa
y beuràs calentet.
val més anar sol,
ResponEliminaque mal acompanyat.
Qui molt parla molt erra.
La burreta, que no es nostra
menja molt,i té poca força.
Quant es diuen les veritats:
ResponEliminaes perden les amistats.
Qui a cara veu, a cara honra.
Qui de Deu fuig debades corre.
ResponEliminaQuan mes peluda mes ben volguda
Quan mes pelà mes descarà.
On esta el pèl esta la mel.
Tot s´acaba en pa i ceba.
Cadascú compta la fira conforme li va.
Entre poc i massa,
ResponEliminahi ha una taça.
Massa de picar espart.
Despertar matuti per als menuts:
ResponEliminaBon dia clavell daurat, rosa de la primavera
com eres tan matinera que tan mati tas alçat?
de desacorts:
Els nebots peguen bots.
Es del rastroll de queradilles.
Eixa mos aixit amb la marfega arrastrant.
Es un consonante.
Es una maturranga.
Es una figa molla.
Es una frescachona.
pareix un exce homo.
Tota pedra fa paret.
ResponEliminaAnten figes, per llanternes.
ResponEliminaNo sempre es mentir,
ResponEliminani el mentir sempre es pecat
que ha vegades una mentira,
val més que una veritat.
Arrimat a bon arbre,
ResponEliminai tindràs bona ombra.
Entre tots la mataren,
i ella sola es morí.
novia mullada
ResponEliminanovia afortunada.
Si veniu per be,
ResponEliminaagräit obriré
si veniu per mal,
no passeu del portal.
No hi ha que confondre la ciència,
ResponEliminaamb la magnèsia.
On no hi a cap,
tot son cues.
una expressio que he sentit només a Vallada es:
ResponElimina"sobre buen tolondro", que pense que es paregut a si no vols caldo..., però no se si enteneu el mateix
D´on menys s´espera un,salta la llebre.
ResponEliminaFerrant,ferrant,perdrem l´ofici.
El gat escaldat,amb aigua calenta té prou.
Estic més negre que un sollim.
Estic que tire claus de punta.
Quan més malament estan les coses mes prompte
ResponEliminas´arreglen.
El gat escaldat en l´aigua calenta te prou.
Hi ha qui no vol cagarse en la sacristia,
i es caga en el altar major.
Algunes d'aquestes expresions podrien entrar a la teua proposta. Hi ha d'altres que són molt gracioses...
ResponEliminaIEEEP!
hola
AU!
adiós
MONE / NEMON
vámonos
MECAGUENLAFIGATATIA
1.Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo.
2.Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve.
MECAGUENLAMAREQUELHAPARIT ALFILLDEPUTAIXE
Discrepo con su punto de vista y/o con la acción (muchas veces relacionada con la conducción) que acaba de realizar.
VES A FER LA MÀ
Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias.
IEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?
saludo a un conocido
‘NEM A FER-MO’N UNA
Vamos a tomarnos una cervecita o lo que se tercie, jajaja.
SERÀ PER DINERS, COLLONS
Yo invito. Variante de ‘xe, això ho pague jo.’
A RAS DE FIGA
minifalda
RINXOPARRÚS
falda aún más pequeña que la minifalda
PER COLLONS
Necesariamente, por necesidad.
VES I GITA’T
No diga usted tonterías.
SI LA VISTA NO M’ANGANYA…
PORTE UNA BONA CASTANYA
referente al estado de embriaguez
NYÀS!
cuando le das algo a alguien (empléese la expresión mientras se le da)
MESINFOT
No me importa demasiado.
MENINFOTS
Habitantes de la ‘terreta’, nativos.
SANGONERETA
Tragón
AMOLLAR
Soltar donde se pueda, dejar caer.
FIGAMOLLA
Llorona
PANFÍGOL
Persona tranquila
SUMBA-LI
1.Echar a correr.
2.Pegarle a alguien.
LLUNY
lejos
MOLT LLUNY
muy lejos
A FER LA MÀ
muy muy lejos
AUSAES, ‘GONIA QUE DÓNES!
No acaba de caerme bien usted.
T’AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?
Ya vale con el cachondeo, gracias.
PIXES ALT I FAS CLOTET
alto de miras
FARDATXO / SARVATXO
bicho grande
AGARRA-LI EL MORRO A LA BURRA
¡tranquilízateeeeee!
ANAR COM CAGALLÓ PER SÈQUIA
Ir sin rumbo fijo
ALÇA EL RABO, PERDIGOT
Espabílate, vamos.
SI T’ARREE UNA NYESPLA, VORÀS
amenaza
AGARRA’T, QUE VE
La vamos a liar
AÇÒ ES MEL DE ROMER
Que es muy bueno/bonito
A CAGAR A L’HORT
¡Vete! ¡Fuera de aquí!
AMAGEU LES CARTERES
llegada de alguien inesperado
LA MARE QUE VA!
exclamación
CAP DE SURO
Cabezón, tonto, bobalicón.
HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISSES
Aún queda tiempo.
VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA
despistado
VES I TOCA’T ELS COLLONS
Hágame el favor de no molestar.
ANIMAL DE SÈQUIA
bruto
COM SI CAGARES, PERÒ ‘PAC A’ DINS
Eso es una tontería. Imposible.
AIXÒ ES BUFAR EN CALDO GELAT
No tiene usted nada que hacer en el asunto.
TAPEROT
Tonto
ME CAGUE’N LA MARE QUE ’M VA PARIR
¡Caramba!
AH, REDÉU!
¡Madre mía!
XÉ QUE BO!
Me gusta.
AÇÒ? AÇÒ?? AÇÒ ÉS MASSA, TU!
¡Qué barbaridad!
TU NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES
Es usted un poco madrileño, caramba.
VES I TIRA A FER LA MÀ !
Vuélvase usted a Madrid, gracias.
NI XIXA NI LLIMONÀ
No servir para nada o poca cosa
TINDRE POCA ESPENTA
No tener iniciativa
TOT PER L’AIRE!
¡Caracoles! ¡Albricias!
TIRA-LIIII
Continúe usted.
JUGA, JUGA I VORÀS…
Aplicable a multitud de situaciones. Suele terminar con: ‘L’hòstia que t’emportes’
MENGES MÉS QUE EL TIO SANGONERA
(QUE VA MORIR D’UNA FARTERA)
Come usted mucho, ¿no?
A MANTA!
En cantidad.
BORINOT
Torpe, bruto.
AU CACAU
Hasta luego Lucas.
SI TE PEGUE UNA BOCINÀ TE REBENTE COM UNA MANGRANA
¿Puede usted dejar de molestarme?
M’A QUEEE ERES…, M’A QUEEE T’AGRÀ…
Hay que ver, hay que ver… (expresión de reproche)
HA PEGAT UN ESCLAFLIT
Ha explotado.
FUIG DEL MIG, HÒSTIAAAA!
Apártese, por favor…
QUINA FOTRACÀ DE…
¡Caramba, hay una gran cantidad de…!
SI T'AGARRE.... T'ASPATARRE
Cuidado comnigo...
Ja fa temps que vaig llegir estes frases fetes, el vaig trobar a google, i m´he alegrat de tornar-les a llegir. Gràcies Kike per la teua aportació. Una seguidora del teu treball.
ResponEliminaMarit, marit, anem al llit
ResponEliminaa fer alló del altra nit
entre pelet y pelet taparem el foradet.
Carabassa m´han donat,
jo la he presa per meló,
més m´estime carabassa,
que casarme amb un pendó.
Quan més malament estan les coses,
més prompte s´arreglen.
¡La mare de Déu de lluny
ResponEliminafa més miracles!
Un desordre
ResponEliminaporta un ordre.
No hi ha mal,
que per a be no vinga.
Tot allò que relleuix, no és or
de vegades també relleuix la plata falsa.
(On no hi ha ciència)
ResponEliminani xixa ni llimonà.
(Per a poder viure la vida,
fan falta aquestos tres elements)
La paciència de Job,
la força de Sansón
y la saviesa de Salomón.
Agarra un pet com un cairer (de beurer)
ResponEliminaY com es posible que el gat piule?
ResponEliminavol fer creure que un burro vola!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaFeina fux mengar acostot
ResponEliminafer y desfer, la feina del matalafer.
La gallina de dalt, caga la gallina de baix.
Al gos flax tot son puses amb ell
ResponEliminaQui mes xiula capador.
ResponEliminaMira si els collons fan regaora
ResponEliminaTota pedra fa paret.
ResponEliminaUno recull lo que sembra.
Tens fret?,ambolicat en un pet.
Tens calor?,ambolicat en un tambor.
No deixes sendes velles per no velles.
Els mateixos gossos amb distints collars.(traduit del castellà).
Gos lladraor poc mossegador.(Traduit del castellà).
Expressions proposades per la gent que ha participat en l'enquesta "Paraules del poble", alguns me les han dites pel carrer, ha estat molt amablement i ens pot enriquir a tots, així que les compartim. Pots posar-les a l'apartat que corrsponga, Amic dels llibres??? Ahí van:
ResponEliminaAUIXAR els gossos, el CETRILLet de l'oli, Tindre ELS DINERS PER AIXUTS (=abundància, els aixuts es posaven per terra on estaven els animals per a evitar el GAXULL dels seus excrements!), L'ASPORTÍ (peça rodona d'espart que hi havia a l'almàssera i a la porta de casa també), BUSCAR L'ESTIBORETA A L'ALCAVÓ (forn), MÀRFEGA de PALLOCS (IXIR AMB LA MÀRFEGA ARRASTRANT= xiquet al món!), pegar-li mig de MANRÓ, una BOSSINÀ, Parar-se el BOCí quan menges i se'n va l'aliment PEL VEïNAT, NO FARÀS CASETA (=si gastes tant), CONSEVOL que pot i vol, omplir A CARAMULL (Com el de les mones), estar ahí ACARASSOLAT, MASQUESIGA, ANAR CAMPANETA PERNOLIAR(=portar nomenà pel poble), AGULLA TRAVESSERA, QUIN VINCLE (xiquets que no paren de fer andresses,isetes...), MAL VETIGAL NO TENS ACÍ (Quin cacau, embolic, andeu),
A GOSAES (ASGARROS), NOSMENESTER (NOMESTER), AI LA CAMA! MÈQUINATRA !! o MÈRAGUARDA’T!! ...
En tindre un buit, esta vesprada les penge.
ResponEliminaUna cançoneta diu:
ResponEliminaFa anys, vaig sentir els músics de la banda (els millors!!) cantar i escenificar esta cançoneta:
"Això que tenen les dones
RANT al cul... per baix!" (x2)
I és una xocolateeeeera!
rant al cul- rant al cul-rant al cul...
Per baix!"
i anaven fent el gest amb les mans
També pense que n'hi havia una altra cançó tan "bonica o més", que parlava d'una ESCOLLERA... era amb una música de havanera, però la lletra anava d'una necessitat fisiològica, qui se la sap???
ResponEliminaPer no nomenar la típica cançó amb gestualitat ben explícita que es cantava després del café i les misteletes, la de...
"EL REI... TÉ UN PIU...AIXINA de gros...
Quan li ho fa... a la reina, la tiiiiira DE TOS
COLLONS...QUIN PIU... MÉS GROS... TÉ EL REI !!"
Si en sabeu més, podeu afegir-ne, com estem primaverals, es veu que les hormones han guanyat la batalla a les neurones, aprofitem!
endevinalla
ResponEliminaEntre cames eu ting, cuant mes oli li pose;
mes lluent eu ting.
LLágrima al ull, bosí com el puñ
ResponEliminaDites y expresions antigues:
ResponEliminaComo somos novensanos,
y queremos dormir mollos,
mercaremos matalapos y coixinos, y llansolos.
En la penya del Tossal,
hay un hombre cabezudo,
que tiene las uñas largas,
de rascar-se el ojo del culo.
Un home anava pel camí, amb el seu costal carregat. I es creuà amb el Senyor Retor.
I li diu:
-Bon dia Senyor Retor!
i li contestà el Senyor Retor:
-Bon dia manso cordero!
I cada vegada que saludava al Senyor Retor, li deia el mateix.´L´home enfadat, li ho contà a la seua dona.La dona el tranquilitzà. I li diu
-Jo parlaré amb ell!
Un dia, caminant el matrimoni pel camí, es creuen amb el Seyor Retor. I saludant-lo, com de costum, li diuen:
-Bon dia Señor Retor!
-Bon dia manso cordero!-contestà el retor.
La dona enfadada s´enutjà amb ell i li diu:
-Senyor Retor de los retorones, pare de tots els meus fills.Com li diu manso cordero al meu home, siguent un cabró consentit?
L´home, agraït, amb la seua dona, la besà, i es va restablir la pau.
VALENTÍN COTO TORDESILLAS
Tens fam pega un bram.
ResponEliminaTens fam pega un "bram"
ResponElimina