CERTAMEN DE BANDES DE TORREVELLA 2010

"Es la primera vegada que vaig a enviar un escrit a Vallada city, 
espere que isca tot bé...”
 
En primer lloc agrair a Vallada City 
l'oportunitat d'escriure aquest resum sobre el certamen.

CERTAMEN DE BANDES DE TORREVELLA 2010

El dia onze de desembre no s'esborrarà amb facilitat en la memòria dels músics de la UPM, ja que de nou es va obtindre un fantàstic primer premia la ciutat de Torrevella, però comencem pel principi: Tot s'inicia a les nou i mitja a Vallada on tot ja estava preparat, dos autobusos, un per als músics i un altre per a la gent del poble que va voler anar, estaven ja preparats per iniciar el viatge cap a terres alacantines, ens esperarien unes dos hores de viatge aproximadament, l'ambient guanyador ja es notava entre els músics...

Una vegada allí, ens va rebre un clima excel·lent, impropi d'un mes tan hivernal com desembre, ens esperava la prova de so que tènia assignada cada banda, el nostre torn era l'últim (ja que anàvem a actuar primers) així que...

 va donar temps per a poder esmorzar amb calma i deixar tots els avatars en un petit camerí que ens havien assignat, tot anava amb bastant retard, així que la nostra aclimatació a la sala va haver d'esperar fins a quasi les dos del migdia. Va ser un últim repàs a les obres i poc més.

Vaig a parlar de les obres, que aquesta volta van ser com a obra obligada Castelo do Inferno de Ferrer Ferran, guanyadora del concurs de composició a Torrevella  l’any anterior i per tant, l’obra obligada per al certamen de 2010, i com a peça lliure la ja mítica música de les esferes de Philip Sparke, que ja vam tocar al Certamen de Diputació el passat mes de maig al Palau.

I a partir de la prova de so finalitzada, comencen a vindre les preses, el control de músics era a les quatre i mitja i eren les tres i estàvem arribant encara a un hotel a les afores de Torrevella, tocava dinar amb certa rapidesa i tornar a marxar cap l’auditori municipal, on el control ja esperava...

Una vegada passat aquest control vam recórrer totes les secrets de l'auditori, fent-se molt llarga l'espera, uns amb més nervis que uns altres, però totalment convençuts que s'anava a fer una molt bona interpretació de les obres, una vegada ja acabats les presentacions, els 90 músics de la UPM saltaven a escena, arribava l'hora de la veritat. Cal recordar que en aquest certamen no es tocava cap pasdoble, així que directament ens endinsàvem a “l’infern” que Ferrer Ferran havia preparat i per a finalitzar un viatge per les esferes que acabaria amb una gran ovació per part de tots els presents a l’auditori, després de una intensíssima mitja hora on et jugaves el treball de molts mesos, infinitat d’assajos i parcials on corregir tots els xicotets errors que pogueren aparèixer. 

Tot aparentava que l’actuació havia sigut en general excel·lent, entre els músics les sensacions, una volta acabada la nostra actuació, eren molt més positives que en València: Podíem estar ben orgullosos de la nostra participació al certamen independentment del resultat que s’obtinguera després...

Les bandes participants restants van ser la Unió Musical de Xeraco, que tocava unes danses jueves i la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent, que curiosament tocava també la música de les esferes, no puc dir res sobre l’actuació d’aquestes dos bandes, ja que no vaig sentir cap de les actuacions restants i per tant la meua opinió no seria massa correcta... també actuava, però fora de concurs, la banda local, la Unió Musical Torrevejense.

Cap a les nou i mitja de la nit arribava el moment més esperat i a la vegada el més tens: l’entrega de premis on finalment el resultat final va ser aquest: 1º premi amb 186 punts i dotat amb 2500 € , a la Unió Protectora Musical de Vallada, 2º premi  amb 170 punts i dotat amb 2000 €, a la Unió Musical de Xeraco i 3º premi amb 165 punts dotat amb 1500 € per a la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent. A més a tots ells, se'ls va fer l’entrega del típic vaixell de sal.

Una explosió d’alegria i emocions va eixir per els músics de la UPM que de nou havien deixat el nom de la banda i del  seu poble on correspon, al més alt possible, el intens treball per part de Sergio Navarro, el nostre director, a qui felicite  per enèsima vegada, i de tots els músics allí presents, tornava a donar els seus fruits. Tornàvem a casa amb una felicitat immensa i un primer premi davall els braços...

L’autobús dels músics a la tornada va ser una festa total, els càntics de sempre de la banda ressonaven amb més força que mai, i clar el viatge es va fer un poc més llarg del que tots volíem, ja a casa es va fer el típic sopar de coques al musical, la festa no es va allargar massa, ja que el cansament i pressió durant tot el dia havia fet mossa entre els músics. També cal pensar que les festes de Santa Cecilia les farem aquest cap de setmana i que per tant es allí on es celebrarà com toca aquest primer premi. 

Per a finalitzar, avise  personalment de que no he trobat encara ninguna gravació o vídeo del certamen, però una vegada estiguen no dubtaré en ficar-ho al bloc.

Visca la Unió Protectora Musical de Vallada!!!

Salvador Baixauli Bosch