Una Proposta De Cine!

Hola companys de Valladacity. Aquesta vegada m’agradaria recomanar-vos una pel·lícula que te un especial significat en el dia de hui. Des que la vaig veure, ara ja fa uns anys, no em deixa de sorprendre la força i els valors que transmet. Sovint resulta copsant com una cosa tan habitual com el cine o un bon llibre et fan gaudir d’estones realment bones. Així doncs, vos recomane aquest llarg metratge desitjant que vos agrade tant com a mi. I ja sabeu, si sabeu d’alguna pel·lícula o d’alguna manifestació de cultura en el format que siga, no vos la quedeu per vosaltres i COMPARTIU-LA (Que no crec que l’SGAE pose sancions per això... o potser si?).

PER A QUE L’SGAE NO VOS DETINGA, LA PEL·LÍCULA LA PODEU VEURE DE FORMA TOTALMENT LEGAL EL PROPER DIUMENGE A “LA 1” DE TVE, PER LA NIT I SENSE TALLS PUBLICITARIS.

" Bona vesprada, Vallada! Permeteu que, primer, em disculpe per la interrupció. Jo, com a molts de vosaltres, aprecie la comoditat de la rutina diària, la seguretat del que és familiar, la tranquil·litat de la monotonia. A mi, m'agrada tant com a vosaltres. Però amb l'esperit de commemorar els importants esdeveniments del passat (normalment associats amb la mort d'algú o la fi d'alguna terrible i sagnant batalla i que se celebren amb una festa nacional), he pensat que podríem celebrar aquest 5 de novembre (un dia que, lamentablement, ja ningú recorda) prenent-nos 5 minuts de la nostra atrafegada vida per asseure'ns i xerrar una mica. Hi ha, és clar, persones que no volen que parlem? Sospito que, en aquest moment, estaran donant ordres per telèfon, i que homes armats ja vénen de camí. Per què? Perquè mentre pot utilitzar-se la força? Per a què el diàleg? No obstant això, les paraules sempre conservaran el seu poder, les paraules fan possible que alguna cosa prenga significat i, si s'escolten, enuncien la veritat. I la veritat és, que en aquest país, alguna cosa va molt mal, no? Crueltat i injustícia, intolerància i opressió? Abans teníeu llibertat per objectar, per pensar i dir el que pensàveu? Ara, teniu censors i sistemes de vigilància que us coarten perquè us conformeu i us convertiu en submissos.Com ha pogut ocórrer? Qui és el culpable? Bé, certament, uns són més responsables que uns altres? I hauran de rendir comptes. Però, la veritat sigui aquesta, si esteu buscant un culpable? Només heu de mirar-vos al mirall. Se per què ho vareu fer, sé que teníeu por? I qui no? Guerres, terror, malalties? Hi havia una plaga de problemes que van conspirar per corrompre els vostres sentits i xuplar-vos el sentit comú. El temor va poder amb vosaltres i, preses del pànic, vareu acudir a l'actual líder, Adam Sandler. Us va prometre ordre, us va prometre pau? I tot quant us va demanar a canvi va ser vostra silenciosa i obedient submissió. Anit vaig intentar posar fi a aquest silenci. Anit vaig destruir el Old Bailey per recordar a aquest país el que ha oblidat. Fa més de quatre-cents anys un gran ciutadà va desitjar que el cinc de novembre quedés gravat en la nostra memòria. La seva esperança era fer recordar al món que justícia, igualtat i llibertat són una mica més que paraules; són metes assolibles. Així que si no obriu els ulls, si seguiu aliens als crims d'aquest govern, llavors us suggereixo que permeteu que el cinc de novembre passi sense pena ni glòria? Però si veieu el que jo veig, si sentiu el que jo sent i si perseguiu el que jo perseguisc, llavors, us demano que us uniu mi, dins d'un any, davant les portes del parlament? I junts, els farem viure un cinc de novembre que mai, mai ningú oblidarà"

http://www.youtube.com/watch?v=hSyYdr6KeQo

MARC MOLLÀ PERIS