25-N: Contra la violència de gènere!

Penge el comunicat que m'ha arribat de l'Escarot - AJLC.

La violència de gènere. Què és?

Per a parlar de violència de gènere (com de qualsevol altre tema) creiem que el més coherent és, en primer lloc, saber a què fem al·lusió. De fet, en general, pensem conéixer-ne el significat, però en la pràctica algunes vegades no sabem delimitar fins on ha d’arribar el to d’una conversa, quin ha d’ésser el límit del contingut d’unes paraules que fereixen, el de la carícia d’una mà per la qual sentim rebuig i on comença allò que anomenem violència de gènere. Tot just aquesta mateixa confusió entre què és i què no és ens fa veure que la nostra societat té aquest tipus de violència massa arrelada, massa assimilada, massa socialitzada, massa normalitzada... Però, realment, de què estem parlant?

L’ONU la defineix com: “tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s’esdevé en la vida pública com en la privada”.

D’aquesta manera, la violència de gènere és la necessitat que tenen els homes de controlar les dones. No es tracta d’accions irracionals, de persones concretes en moments concrets, no. No són fets aïllats o circumstancials, no. Aquestes accions són el producte d’un problema molt més ampli: la construcció social patriarcal, la nostra encara societat masclista on la violència de gènere només n’és la cara més greu i visible, una dura mostra del caràcter encara imperant d’aquest sistema anacrònic.

Tot amb tot, per entendre-la i per poder fer el primer pas per donar-li solució, l’hem de concebre com el que és, com una qüestió estructural de la nostra societat. Perquè, no hem de passar per alt, que el problema de fons no és que un home pegue una dona, -aquesta seria una anàlisi ben simplista-, sinó que quan un home pega una dona ho fa perquè es creu amb poder sobre ella, de dominar-la, de sotmetre-la. I, quan ella ho suporta, és perquè es veu submisa a aquesta situació. I ací resideix vertaderament el fons del problema: en aquesta mena de lligam entre dominació-sotmetiment que es crea entre un home i una dona, i que després es pot reflectir en violència física, psicològica o sexual, totes elles igual de greus.

Entenem, doncs, com es pot desprendre amb tot el que s’hi ha exposat anteriorment, que la violència de gènere no és un comportament natural, sinó un comportament aprés, socialitzat i que, com a tal, es pot reaprendre, reeducar, resocialitzar. L’eina per fer-ho està a les nostres mans, i no, no hem de ser ingenus i pensar que la solució passa per l’enduriment de les penes per als maltractadors. La solució n’és l’educació en majúscules.

Per tot el que hi hem manifestat i, per tant, per a lluitar i alçar la veu contra aquesta societat sexista i patriarcal, Les dones, el dijous 25 de novembre, ens veiem amb l’obligació d’eixir al carrer, cridar-hi ben fort i fer-ho, sobretot, per aquelles que ja no poden perquè les seues veus han estat anul·lades, apagades, silenciades per un home: algunes, per un temps; altres, per sempre.

Per totes elles, per nosaltres mateixes, 25 N TOTES i tots al carrer!
A les 19:30 manifestació al Parterre, València.

L’Escarot, l'Assemblea de Joves de la Costera
jovescostera.ppcc.cat
lescarot@cajei.cat