La fortuna de vivir

Em pareix molt bé la iniciativa de les pel·lícules. Serà una manera de recordar les que per una cosa o altra sens han quedat al cap. La majoria de les que recorde són petites produccions però plenes d’humanitat i valors dels que fan que la vida valga la pena viure-la.

“La fortuna de vivir” és una d’eixes pel·lícules que encisen per la seua frescor, senzillesa i emotivitat. És tot el contrari del tipus de pel·lícula que triomfa en taquilla. Es desenvolupa al voltant d’un pantà en l’any 1929. Un soldat llicenciat de la Primera Gran Guerra que anava de pas es queda a viure al pantà i es converteix en l’ànima de la família que viu allí i del grup d’amics.

Treball, vida plàcida, un got de vi amb els amics en plena naturalesa i l’amor, que en tots els llocs nia, componen l’esdevindre de vides ximples, corrents, amb les penes i alegries que ens fan valorar la fortuna de viure.

El que més em va agradar de la pel·lícula és el tractament de l’amistat i de la llibertat. Els quatre amics són de personalitat completament diferents però tenen la capacitat de respectar als altres, valorar el que cadascú té de bo i de gaudir de les activitats que fan en comú. I el que tots comparteixen és la felicitat de ser lliures perquè no depenen de ningú per a viure, amb poques coses però amb tota la dignitat i la llibertat que dona ser feliç amb allò que tens.

Si tingueu oportunitat noi deixeu de veure aqueta pel·lícula, dirigida per Jean Becker, que va aconseguir el gran premi del públic al Festival de Sitges de 1999. L’actuació de Eric Cantonà (el futbolista) i André Dussollier introdueixen el toc d’humor necessari per a fer que al final de la pel·lícula et quedes amb ganes de més.