Aquesta també és una planta molt abundant al nostre terme. Creix als matolls i coscollars que substitueixen als carrascars degradats i en aquest poble sabem molt d’aquest tipus de vegetació de substitució. Li agrada el sol i no té preferències per cap tipus de sòl, pel que la trobarem en qualsevol lloc obert i assolellat de la muntanya, dels erms i de les vores dels camins.
 |
| Les flors tenen els pètals arrugats |
L’estepa blanca (Cistus albidus) és un arbust de fulles grisoses amb pèls suaus, oposades, de manera que, si mirem la tija des de dalt, veurem quatre rengleres de fulles perfectament alineades. A la primavera i l’estiu fa una florida que en alguns casos és espectacular, cobrint-se de grans flors rosades (entre 4 i 6 cm de diàmetre), però cal gaudir de l’espectacle quan tingues la sort de trobar-ho, doncs els pètals cauen molt prompte i potser tornes al sendemà i ja no trobes cap flor.
 |
| Cytinus hypocistis |
A la primavera, als peus de les estepes blanques surt a la superfície una mena de tija molt curta i carnosa, com un bolet o a un borró cobert d'esquames d'un roig escarlata que, a l'obrir-se, mostraran les flors de pètals blancs. Aquest brot vermell a ran de terra amb les flors és tot el que es veu. Si seguíssim el brot subterràniament, veuríem que està implantat damunt de l'arrel d'una estepa, a la qual parasita. És el “frare d’estepa” (Cytinus hypocistis)
Gràcies, Manel. Unes fotos precioses d'una flor que, com les roselles, ix tota arrugada, però plena de color.
ResponEliminaSí que és molt del nostre terme. Quan era xicoteta i anava a caminar em passava tot el temps preguntant els noms dels amos dels bancals i els noms de les herbes i, sí, tens raó, l'estepa blanca, l'estepa negra, el llentiscle, el timonet, el cepello o la xinxaparrilla sempre apareixien en les converses. Deu de ser una de les coses bones que té ser de poble, que en un momentet estàs en la natura!