Passatemps

Com que aquesta setmana no ens han proposat cap endevinalla, he pensat en proposar jo un altre passatemps... una barreja d'endevinalla i "trobar les diferències".
Baix del tot trobareu dues fotografies del gens honorable Vicente Perales.
Tal vegada vos semblen igual però, no! no són iguals! Sembla mentida però no són igual, vos ho assegure.
És obvi que ambdues fotografies estan realitzades en el mateix lloc i amb el mateix "atrezzo", però cronològicament estan molt distants en el temps. Si no s'ho cregueu, pareu atenció:

Fotografía 1: Està realitzada fa uns 9 mesos. Si es fixeu be, en ella podem observar un Perales abatut, dolgut que intenta somriure però no pot. Es veu cansat, d'esquena corbada, desfet... Mira a la càmera però té el cap en altre lloc... Ha aconseguit vèncer al seu enemic, accedir al poder, però el seu cap està ple de dubtes...  He fet be? Es pregunta... Podré suportar treballar amb un equip de gent progressista? Podré suportar el fàstic de governar junt a una dona? Amb una dona ni més ni menys! On anirem a parar! Aquestos progres, amb la sua llibertat, transparència, reunions informatives... No, si al final tindrem que donar comptes al poble de tot el que decidim a l'Ajuntament!! Com vaig a poder governar amb la meua vara si alhora es pretén donar veu, vot i participació als ciutadans? I el deute que tenim... mare meua deute que ens ha deixat Fernandin i companyia... 25 milions d'euros! Mecaguen Déu quina colla de gent... què callats s'ho tenien. Sort que amb ells tot s'ha acabat, ja els vaig dir tot el què tenia que dir-los i mai, mai de la vida pense dirigir-los la paraula... Mai!

Fotografia 2: Realitzada fa un parell de setmanes. En ella podem observar un Perales reviscolat, amb millor cara, ple de vitalitat i amb un somriure de satisfacció d'orella a orella. Sembla més jove, més fort, més orgullós. Mira a la càmera i els seus ulls desprenen una lluentor especial... Pensa... be! Ja està fet! No ha sigut tant difícil, no? Total, com ho he decidit jo tot sóc... Sóc l'amo! Torne a ser el el Tinent Perales! Que a gust m'he quedat, la veritat... Açò sí que és manar i no el que pretenien eixos rojos... Comunistes! Be, ara tinc que centrar-me. El poble està enfadat, i no és per a menys. Els havien fet creure que ells podien prendre el rumb de les seues vides, decidir, opinar, assabentar-se del que passa ací dins... al meu Quartell general... Quin desgavell! Encara sort que tenim un poble quietet i mans, que oblida prompte i baixa el cap, que si no... Segur que d'ací a dues setmanes ja ni se'n recorden! Sí... l'antic equip de govern va fer una gran feina d'aborregament ciutadà... però què dic?! no! ells són els mals... O no? La veritat és que si ho pense be, ens uneixen més coses de les que ens separen... a més... les ordres són les ordres... i si venen de dalt, hi haurà que acatar-les com a bon militar què sóc. Ah! i els diners! Això és el més important! Els diners! Els diners ho solucionaran tot. Ojalà siga cert això que m'han promés i amb aquest nou pacte, comencen a brollar diners per la Saladella, riu avall...

Be, i ara la pregunta:

Fotografia 1: A o B?
Fotografia 2: A o B?

(No cal dir, que tot el que ací es diu i planteja és pura ficció i no pretén, per a res, ser un reflexe de la realitat)