dijous, 14 d’octubre del 2010

Un País miserable

Quin poble, el valencià! Encara patint l'esquizofrènia paranoide incurable de no saber què és i com és, ni si és; encara dessagnant-se en el suïcidi volgudament voluntari elucubrant si pot parlar la seua llengua o no; encara odiant-se i devastant-se en una guerra sense treva ni final; encara devorant-se en un canibalisme fratricida exterminador; encara escopint damunt les despulles de l'esperpent cutre i miserable en què s'ha convertit. Quin poble! Voldríem dir tantes coses... No paga la pena, no hi ha res que s'ho valga. Per a mi, este poble ja és mort i soterrat. Només algunes frases de la cambra de dalt el retornen a la vida, com un estertor dolç. Vicent, no deixes d'escriure mai, no deixes que mora del tot.

6 comentaris:

  1. Xisco, no t'ho prengues a mal, però saps que t'he de dir, que tu fes lo que vullgues, però jo no tinc intenció de morir-me, almenys per ara.
    Que tinc moltes coses per fer, que entre treball, bancal, demà dansà a Manuel, i el dissabte següent dansà a Llocnou, i després la Fogassa, i l'Aurora que enguany ve doblà d'olives,i Nadal,i Sant Antoni... A més ara que els freixos donen un color magnífic a les nostres muntanyes i sembla que està plovent en coneixement i potser farem pebrassos com a cabassos...
    Als apartats de què et sembla aquesta entrada hauríeu d'afegir-ne un de nou: mortal.
    Màquin'atre.

    ResponElimina
  2. Paco, no t'ho prengues tu tampoc malament, però es veu que si et trauen de les danses ja no saps per on cauen. Home, que està molt bé i és molt folklòric això de la dansà però no n'hi ha per a tant, no? Jo crec que l'entrada s'entén prou bé i, evidentment, no diu que es mora ni que s'haja de morir ningú, sinó la reivindicació de la vitalitat, la decència i la dignitat col·lectiva del poble valencià, a banda de pebrassos i olives. I, posats a demanar, propose que s'afegisca la possibilitat de poder opinar sobre els comentaris a les entrades. Podríem començar amb una categoria ben global: coent.

    ResponElimina
  3. Vaaaaaaja, perdona si no tinc la capacitat suficient per entendre i contagiar-me de la vitalitat que traspuava la teua entrada, no done per a més que li hem de fer! com no tinc la cultura necessària, no tampoc he sabut donar-li el to irònic que volia al meu comentari.
    Si per a tu les olives, els pebrassos, el medi ambient, les danses i la cultura popular en general són cutres i coentes, em confesse un coent. (això darrer amb colpets al pit).

    Ara el que no entenc és: "Per a mi, este poble ja és mort i soterrat." i després al comentari "evidentment, no diu que es mora ni que s'haja de morir ningú,"

    ResponElimina
  4. Simó, que sembla que t'embales i després no saps parar. Dius que parles del poble valencià en general i després va i dius que les reflexions de Vicent (ben locals i valladines)retornen a la vida a tot el poble valencià.
    Ací a punt de L'Apocalipsi i fora lliguen els gossos amb llonganisses! No exagerem, per favor!

    ResponElimina
  5. visca la coentor!

    Bona vesprada!

    En primer lloc gràcies per visitar la cambra de dalt a tots els que ho feu.En segon lloc: visca la coentor! i en tercer lloc, LA CAMBRA DE DALT es un espai on escric vivències i records meus, dels meus coneguts, de les coses qe tenen relació amb la terra i els nostres avantpassats, NO ES UN ESPAI PER A FER REVIURE CAP POBLE, PERO SI VOS AGRADA I ALGUNS VOS ANIMA A CANVIAR LES COSES, DONCS MILLOR QUE MILLOR.

    AH! Joan, si. la cambra de dalt es local i valladina.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.