El masclisme fastigós

El masclisme no és nou. Són milers d’anys de submissió de la dona, de sotmetre’s a la força de l’home, a la llei de l’home, a la voluntat de l’home. Però el paper de la dona durant la Primera Guerra Mundial, la fam de llibertat de la ciutadania, d’homes i dones, i, especialment, després de la Segona Guerra Mundial i el maig del 68 francès, el masclisme va anar quedant en reductes conservadors. El franquisme era el major reducte, no conservador sinó ultraconservador, d’Europa. Érem “la reserva espiritual d’occident”. Ací manteníem vigent allò més ranci, reaccionari i dolent de l’herència moral i espiritual de la cultura judeocristiana, tot allò que la societat europea estava llevant-se de damunt. 

"Érem “la reserva espiritual d’occident”. Ací manteníem vigent allò més ranci, reaccionari i dolent de l’herència moral i espiritual de la cultura judeocristiana, tot allò que la societat europea estava llevant-se de damunt"

Ací el camí serà llarg i tortuós. El franquisme no s’ha condemnat com calia, s’ha justificat i alabat; molts assassins franquistes han mort sense que ningú els condemnara ni tan sols moralment, i altres continuen vivint sense que se’ls faça sentir el menyspreu pels seus actes abjectes. La conseqüència lògica és que el franquisme sociològic continua vigent en amples capes de la població. Francisco Javier León de la Riva, el ginecòleg d’Ana Botella ficat en política per Aznar, és una mostra evident d’aquesta repugnant herència. 

León de la Riva, l’alcalde de Valladolid, és el típic polític de la dreta pura i dura, seguidor del seu mentor José María Aznar, que milita còmodament en el partit de Rajoy, en el partit que pretén ser alternativa de govern presentant-se com una opció tranqui-la, moderada, moderna i de centre. En qualsevol partit pot eixir algú que fique la pota fins la gola però el que no té justificació és que els màxims dirigents no condemnen declaracions tan fastigoses com les fetes pel repel·lent alcalde. No tot el PP és així, però eixe partit té un alta concentració de gent que anhela l’antic règim d’amos i servents, de senyors amb poder i de gent sense cap dret, d’homes que manen i de dones que obeeixen. 

"En qualsevol partit pot eixir algú que fique la pota fins la gola però el que no té justificació és que els màxims dirigents no condemnen declaracions tan fastigoses com les fetes pel repel·lent alcalde"

El dirigents del PP saben com pensen els que els voten i no estan dispostos a perdre cap vot, per això, lluny de retraure-se’l han aplaudit a León de la Riva. Segons ha declarat l’alcalde de Valladolid, Gallardón i Rajoy li han enviat missatges pel mòbil per donar-li ànims i recolzament. No m’estranyaria que Sánchez Dragó també li enviara una felicitació a León de la Riva. Pensa com ell, només que li agraden més jovenetes, però per a ell les dones, o les xiquetes, són “zorritas, putas...”, com per a qualsevol mascle, mascle. 

Sánchez Dragó conta la seua aventura pedòfila, amb xiquetes de tretze anys, perquè, diu, ha passat el temps i el delicte ha prescrit. León de la Riva fa declaracions menyspreables i fastigoses respecte a Leire Pajín des de la seguretat del poder. Ambdós tenen en comú la vilesa, la covardia i la repugnància que produeixen i la militància política i moral en el reducte de la putrefacta reserva espiritual d’occident.

Al Azraq

Font: http://escriurepernocallarres.blogspot.com/