Finalment, el passat divendres 22 d’octubre el Senat francés aprovà la polèmica reforma de les pensions, presentada i impulsada pel govern de Sarkozy.
Els punts més conflictius d’aquesta reforma són l’endarreriment de l’edat legal de jubilació (dels 60 als 62 anys) i de la jubilació completa per a aquells qui no han cotitzat els anys pertinents als 67) i l’ampliació del temps necessari de cotització (dels 40 als 41’5 anys).
La reforma ha provocat, durant els últims mesos, massives protestes i jornades de vaga arreu de tot l’estat francés. Tanta ha estat la magnitud de les mobilitzacions (amb accions com l’ aturada de les refineries, dipòsits de combustible, transport viari i ferrocarril, provocades per les treballadores i treballadors) i tant el suport general a aquestes, que la reforma de Sarkozy ha arribat a veure’s seriosament amenaçada.
Les diverses Vagues Generals (la darrera de les quals va comptar amb al voltant d’un 70% de suport), les massives protestes socials i el bloqueig de sectors estratègics, (com el de l’energia) posaven en difícil situació al govern conservador, neoliberal, capitalista, opressor (no oblidem que a l’Estat francès hi ha diverses nacions i llengües que no compten amb reconeixement oficial, com per exemple el català al Rosselló) i racista (recordem les expulsions de gitanos romanesos) francés.
Tot i aquesta situació de massiu rebuig social a la proposta de reforma, aquesta va estar aprovada el divendres passat (amb 177 vots del centre-dreta de Sarkozy front als 153 de l’oposició). Malgrat açò, la lluita continua. Per a aquest dijous, 28 d’octubre, data en què està previst que el text que ix del Senat siga votat nova i definitivament per ambdues Cambres, hi ha convocada una nova jornada de mobilitzacions.
Davant aquest fet, des de l’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera, volem manifestar:
- El nostre suport a les accions realitzades pels agents socials a França, les quals considerem que s’alcen contra un poder econòmic injust, precari i explotador. El govern francès no ha dubtat en anomenar “salvatges” a aquells que estan realitzant accions necessàries al carrer per provocar un canvi de la situació social en què es troba la societat. És un salvatge qui defensa una societat justa, o és un salvatge qui insisteix en la permanència d’un sistema econòmic injust i explotador?.
- És de vital importància destacar el paper de les i els joves, (especialment dels i les estudiants) que ha tingut lloc en aquestes jornades de lluita. Defensem aquesta implicació juvenil en les lluites socials. Estudiants, perquè som els treballadors de demà, organitzem-nos!
- L’aprovació de la Reforma de les Pensions és una mostra més de la deriva antidemocràtica i dictatorial que estan adoptant els diferents estats de la Unió Europea. La massiva i ampla oposició a la reforma no ha estat suficient per a l’Estat francès, que únicament ha fet cas de les exigències del Capital.
- - Els estats (entre ells l’Estat espanyol) presenten les reformes polítiques com necessàries i imprescindibles. Eixes reformes no responen a res més que a l’opció política neoliberal i a les exigències del gran Capital. Únicament són imprescindibles i necessàries per a la minoria dominant: són totalment perjudicials per a la majoria treballadora. Les reformes són reaccionàries; entenem que cal un canvi profund, però no en la direcció de les reformes capitalistes.
- Front la ideologia reformista i interclassista que preconitzava el final del conflicte social, la realitat mostra com la lluita de classes no desapareix, no s’extingeix mai: es manté latent en el subsòl social fins que torna a reaparèixer en tot el seu potencial. Les mobilitzacions franceses són bona il·lustració d’això.
- En aquests moments de canvis polítics torna a posar-se de manifest la necessitat de mantenir sempre una lluita organitzada amb perspectives de conquesta del poder polític. És evident que l’anomenat diàleg social ha suposat retrocessos històrics per a la classe treballadora del nostre país.
- Al nostre país, després de la Vaga General del passat 29-s cal continuar la lluita contra la reforma laboral, la reforma de les pensions i les retallades socials. Allò necessari i imprescindible per als i les treballadores, aturats/es, jubilats/des, precaris/es, estudiants... és organitzar-se, mobilitzar-se i formular alternatives globals que responguen als nostres interessos.
Amb l’Escarot, joves en lluita!
La Costera, 25 d’octubre de 2010
L’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera
jovescostera.ppcc.cat // lescarot@cajei.cat
Pfff... Per què no utilitzem el Bloc de Valladacity per a coses que tinguem a prop? Si Internet té alguna cosa bona, és l'especificitat dels seus continguts, i este és un bloc local. La reforma francesa de les pensions és un tema vast, i s'hauria de rebatre des d'altres plataformes més adients.
ResponEliminaAnònim, respecte la teua opinió, però encara que es tracte d'un blog local, el poble forma part d'un món global i es veu afectat per les coses que en ell ocorren. Per tant, no veig malament informar sobre el que passa al país veí. No es poden donar respostes locals a problemes globals, perquè les forces que mouen el món estan per damunt de tot això.
ResponEliminaBona nit.
ResponEliminaQue vajen per davant dos coses, una que no se el "Valenciá" de este foro, i el altra que no e llegit el comentari complet.
Pero desde temps que comente una situacio que per sort es dona al pais vei.
Jo crec desde la mes profunda ignorancia politica que el que pasa a França es el seguent:
Que tenen un mandatari sense aspiracions a seguir.I per lo tant pren decisions basades en el benestar final del seus ciudatans tinguen el redit politic que tinguen.Pero de segur que algun dia lui agrairan.
Llevar als Gitanos Rumanos. (als que donen que-fer)
Pujar la edad de jubil.lacio (de 60 a 62)
I altres mesures valentes.
Vixca el marit de Carla Bruni.
GARROT I PA DUR ALS SINDICALISTES QUE NO CREUGEN EN EL SUOR DEL FRONT.
ResponEliminaI QUE ESTAN CRIATS DESDE EL FUNCIONARIAT PATERNAL I MATERNAL.
VULL DIR PARE "MESTRE" I MARE ENFERMERA.
Qui s'amaga per a dir "Garrot i pa dur..." demostra ser un miserable. Miserable primer per amagar-se per insultar, miserable per valorar algú pel treball dels seus pares, nomenatnt dos oficis que, a més, son prou més respectables que el de lladre oficial d'un poble. Caldria saber quí eres, tú que escrius, i em jugue els ous a que deus ser algun envejós ressentit, un d'eixos que veuen bé el que no està bé...
ResponEliminaObviant els comentaris d'algun pobre xic que escriu en majúscoles, voldria reiterar que pense que este és un bloc local, i que si en ell ens hem de fer ressò de "les forces que mouen el mon" jo t'assegure que deixe d'entrar, perquè per comentar aquells altres temes ja tinc altres plataformes que millor em serveixen.
ResponEliminaViure instal·lat en la consciència del pensament global ens fa, de vegades, allunyar-nos d'allò que tenim al costat i que, al capdavall, és allò que més importa. I no oblides que, a més de les forces que mouen el món, hi ha les xicotetes forces o les desgràcies de cada lloc. Afecta molt relativament al devindre social i polític de Vallada el fet que les grans corporacions decidisquen A o B, o que França puje l'edat de les pensions.
Anònim,jo també pensé que en aquesta era global cal potenciar lo local, el que tenim més a prop, per a que no siga engolit per forces superiors; però no podem oblidar que el que ocorre en qualsevol part del món ens pot afectar directament o repercutir sobre les nostres vides. I si es tracta de mesures europees, no podem ignorar-les i mirar cap altra banda, perquè anem a patir-les tard o prompte. Considere que aquest blog pot abarcar ambdós coses sense que entren en conflicte.
ResponElimina