La religió contemporània

El dissabte vaig escoltar l’entrevista que li feren a Eduardo Galeano en la SER. Entre moltes de les coses interessants que va dir (sempre és un plaer escoltar-lo) em vaig quedar amb dues que em van parèixer molt interessants. No és literal però més o menys va dir: “el nuevo dios de nuestra sociedad contemporànea es el mercado” i a continuació va afegir:

“solo cuando no se pide permiso a los dioses se puede hacer algo que valga la pena para las personas”.

Els déus exigeixen sacrificis, són cruels amb els seus fidels. Són excloents perquè estàs amb ells o eres el dimoni, el mal, el responsable de totes les desgràcies. Ho volen tot absolutament perquè ells són el tot. Exigeixen submissió, que se’ls sotmeten totes les persones. Exigeixen fidelitat i fe, es a dir, creure en el que diu i fa encara que les seues accions no siguen raonables i ens perjudiquen. Qualsevol cosa que facen les persones ha de ser amb permís del déu o, en cas contrari, tindrem la seua maledicció. Efectivament el Mercat és el ser suprem al que deguem sacrificar el benestar que tant ens ha costat aconseguir. És el déu totpoderós que ha sotmés, inclús, als déus tradicionals: Iavé, Alà, Crist... És el Zeus que controla els demés déus que l’acaten i li rendeixen homenatge.

Però el que em va colpir del que deia Galeano va ser la segona part. Això de que per a fer alguna cosa que millore la vida de les persones ha de ser sense demanar permís al déu. En efecte, sempre que ha hagut algun fet històric que ha millorat la vida de la humanitat ha sigut trencant amb l’ortodòxia que regia la societat del moment i qüestionant déus i sacerdots, quant no destruint-los.

"sempre que ha hagut algun fet històric que ha millorat la vida de la humanitat ha sigut trencant amb l’ortodòxia que regia la societat del moment i qüestionant déus i sacerdots, quant no destruint-los"

El déu Mercat és, com tots els déus, un artefacte, és a dir, una cosa feta per l’home i, per tant, una cosa que pot fer-se d’una altra manera o desfer-se. Només el manté el interés d’uns quants, amb molt de poder però uns quants, que han sabut controlar les voluntats de la immensa majoria i aplicar la força de la violència quan ha fallat el control ideològic.

Però les lleis d’aquest déu són injustes, insolidàries i el sacrifici que està exigint és massa gran. La rebel•lió contra el Mercat és la única manera de que les persones puguen ser individus lliures i dignes vivint del seu treball. Cal, doncs, transmetre als governants que no estem dispostos a sacrificar el nostre benestar i el dels nostres fills per aplacar la voracitat insaciable del déu Mercat que s’ha convertit en un monstre que, com Saturn, devora els seus fills... i els nostres.

Iron Maiden