diumenge, 17 d’octubre del 2010
I els joves què?
És interessant, ja que ací no fem res per frenar-ho, veure com els francesos no cedeixen en les mobilitzacions per evitar reformes laborals, que perjudiquen les condicions de treball, i reformes de pensions que pretén pujar de 60 a 62 anys l’edat per jubilar-se (ací ens jubilem als 65 i volen pujar-ho als 67 anys). A la mobilització dels treballadors s’afegit ara la dels estudiants i açò ha posat nerviós a Sarkozy i al seu govern.
Per què ixen els estudiants al carrer en una qüestió que els pilla tan lluny com la jubilació? Pot ser siga pel que resava una pancarta en la manifestació massiva de Paris: “Per una vida després del treball”. O pot ser fora perquè no volen que, com deia John Lenon: la vida siga quelcom que passa mentre un està ocupat en altres coses.
Quan els joves accedeixen al mercat de treball els espera la temporalitat i la precarietat. L’atur jove en Espanya és el més alt de la Unió Europea, vora del 30% de la població activa de menys de 25 anys, quinze punts per damunt de la mitjana europea. I si la gent es jubila més tard, qui donarà treball als joves? Però ací estem tan tranquils.
Diuen que la generació actual serà la primera en segles que viurà pitjor que els seus pares. Els joves espanyols pareix que ho tenen assumit, pel que demostra la seua passivitat indolent, però els francesos han reaccionat perquè saben que la reforma els perjudica. “No vull ser un estudiant als vint, un aturat als vint-i-cinc i un precari als seixanta dos”, deia un manifestant. Els joves tenen motius per preocupar-se. A l’actual nivell d’atur cal afegir que l’ampliació de l’edat de jubilació privarà als joves d’un milió de llocs de treball potencials.
Però el govern francès també té motius per preocupar-se. La participació estudiantil pot radicalitzar les mobilitzacions. Per això intenta neutralitzar el moviment jove acusant-los de ser utilitzats per sindicalistes i professors compromesos, sabent que no és cert. El que sap és que les protestes d’estudiants de 2006 van fer retirar la llei de contractació laboral que pretenia imposar Dominique de Villepin i que el dijous varen haver incidents i ferits per les mobilitzacions d’adolescents en nombroses ciutats de França.
Iron Maiden
1 comentari:
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dels francesos es criticaran moltes coses, però el que ningú pot negar es que defensen els seus drets com ningú. Per a mi són el referent de lluita social a nivell europeu. Amb lo prop que els tenim, i el poc que ens semblem :(
ResponElimina