Una vaga absurda, però necessària

Ahir va tenir lloc la vuitena vaga general de la nostra història democràtica, i la veritat a resultat  va ser d'allò més estrany. 

Crec que als sindicats els han obligat les circumstàncies. Des que va esclatar la crisi els sindicats han estat callats, gairebé sense criticar al govern, entenent que el govern s'havia trobat una situació econòmica mundial, per la qual poc o res podia fer per resoldre-la.

Però clar, hi ha el problema de l'atur, aquest si és un problema.Lo de l’atur en aquest país és estructural, per no dir antropològic.  

Cada vegada que es produeix una crisi econòmica, les llistes de l'atur comencen a engreixar fins a límits quasi insuportables, o sense el quasi. Això també ho sabien a CCOO i UGT.Si a això li sumem que l'alternativa al govern és el PP de Rajoy, la cosa està clara. El resultat, una vaga amb impacte molt calculat. 

Convençuts de tot això els sindicats van plantejar una vaga general innòcua per al govern, ha canvi aquest els atendria per "reformar les reformes". Els sindicats queden bé, Zapatero queda bé. Aquest pot suavitzar les mesures que tanta impopularitat li han donat, i que no volia adoptar, però que va haver de portar a terme per la pressió d'Europa ... i la Patronal. Mentrestant, el PP assisteix perplex a la jugada, paralitzat per la corrupció interna del seu partit i per una vaga que no ha obtingut els resultats esperats. 

Pel que fa al poble, aquest va sortir al carrer, com sempre amb més raó que ningú, encara que inconscient de que estava sent utilitzat qual conillet d'índies. Amb tot i això, nosaltres, el poble, podem donar-nos per satisfets, ja que la retallada es revisarà, Zapatero surt viu, Rajoy no està més a prop de la Moncloa ... i Camps més a prop de la banqueta d’acusats.

                                                                                                                                                                    Salva Garrido