Els homes temen la dona sense por

Em crida l’atenció el títol d’un article del diari “Público” en el qual Eduardo Galeano senyala, en una conferencia, els set pecats capitals de les societats occidentals. El títol diu “Los hombres temen a la mujer sin miedo”. Fa referència a la creació d’enemics en la nostra societat però és una bona frase per a meditar sobre l’assumpte perquè crec que és veritat i perquè és una por tan interioritzada que fa que l’home no siga conscient d’ella.


Tant el pensament clàssic com el judeocristià, les corrents bàsiques del pensament occidental, presenten la dona com l’origen dels mals dels homes. Zeus fa a la dona com un càstig per als homes. Crea a Pandora que, amb la seua curiositat, obri la caixa que portarà dolors i plaers, per igual, als homes. Per als cristians és la desobediència d’Eva el que va portar sofriment i treballs als homes.

Tant Pandora, en obrir la caixa, com Eva, al menjar la poma, actuen per conèixer allò que estava prohibit. Eixe coneixement és el que posseeixen les bruixes i les fetilleres, un coneixement ocult i, de vegades, malèfic. A més, fetilleres, bruixes i vampiresses es caracteritzen per tindre una sexualitat pròpia, per reconèixer els seus desitjos sexuals deslligats de la maternitat. La sola idea de que les dones siguen lliures i puguen controlar la sexualitat masculina espanta l’home. És una por que arrela en qualsevol cultura, edat i religió, en grups de baixos ingressos i en grups d’alts ingressos.

Per això l’home necessita tindre el control. La virginitat i la castedat són símbols de submissió al baró. Primer a l’autoritat del pare i després a la del marit. La iniciativa sexual femenina, salvatge i gojosa, fa témer al home perquè no poden dominar-la. La història, l’art i la literatura s’han encarregat de mostrar aquesta por atàvica inventant bruixes i vampiresses, associant allò femení amb lo perillós, incomprensible i irracional.

La por del home a la dona lliure la fa portadora de màgia, de poder de seducció, de maleficis de fetillera, de bruixa, de pitonissa, de sabia o de fada. Al mateix temps el fa estremir-se de luxúria i desitjar que els cants hipnòtics de les sirenes l’envolten. Tot aquest imaginari va ser creat per l’home per defensar-se del misteri que encarnen les dones que seran sempre incertes, amades, desitjades, temudes i odiades.

La dona recorda constantment a l’home que la naturalesa, la vida i el mon no estan baix el seu control. Sempre hi ha en la dona alguna cosa que l’home no pot preveure ni desxifrar i això li dona por. Pot ser el poder germinador de la dona el que li dóna un control que està fora de l’abast del control de l’home.

Encara que no les cremen a la foguera la idea de la dona com perillosa, incomprensible i fora de tota racionalitat es manté. La dona continua sent allò que l’home no pot controlar ni comprendre per complet. El comportament, l’actitud i els sentiments de les dones segueixen fora de l’estructura racional que l’home ha creat per a entendre el mon. L’home es l’amo de la seua raó però no entén allò màgic que personifica la dona.

Avui la por de l’home és ser engolit, no sols en lo sexual, sinó en lo econòmic i lo professional per la creixent independència de la dona que és ja la que proveeix, en molts casos, emocionalment i materialment als fills, tasca sobre la qual l’home ha basat la seua identitat i seguretat. És cert, com diu Galeano, que els homes temen la dona sense por però per superar un problema primer s’ha de ser conscient de que hi ha un problema. Ja ho sabem, ara cal fer-li front.

Iron Maiden