Comparsa els templaris; deu anys formant part de la festa.

     

      
Enguany pareix ser que per un errada d'imprenta el text que feia menció als deu anys de la comparsa Els Templaris s'ha traspaperat per la impremta. Així que almenys perquè el pugueu llegir el pengem a Valladacity:

"La nit posava punt i final a les festes de moros i cristians. Una colla de xics i xiques protegits per la immunitat d’una barrera que tallava el carrer remataven les provisions que havien comprat per a les festes de l’any 2000.                                                      

-Podíem fer una comparsa per a l’any que ve! -Comentà una de les amigues.

-Això diguem tots els anys i no ho fem mai!-contestà un xicon amb to un poc molest.

-No és fa perquè no voleu! A vore,quans dels que estem ací eixirieu el proper any a desfilar si férem una comparsa.


Un nombrós nombre de xics i xiques alçaren el braç.

-Ja està! Ara sols hi ha que anar a donar compte a la Coordinadora i dir que hem fet una comparsa nova. Serem cristians perquè mores ja n’hi ha massa.

-En  som pocs. Així no anirem  a cap lloc! Les despeses se’ns menjaran. -Digué una veu de xic.

-Ja voreu com a poc a poc sens afig gent i fem una comparsa nombrosa. Buscarem un local per reunir-nos i a poc a poc anirem creixent Quin nom ens posem?

-Poseu-vos Els Templaris. –Digué un xic que no pensava formar part de la comparsa.

-Sí, Els Templaris!!

Tot i que Dan Brown encara no havia posat de moda el nom dels templaris en la seua novel·la El codi Davinci, el nom agradà a tothom. Acabava de nàixer una nova comparsa cristiana a la vila de Vallada, l’estàtua del Pare Presentat feia de testimoni mut.

Han passat deu anys des d’eixe moment entranyable, coronat per l’alegria i l’amistat. Així com la vida canvia, la comparsa no ha permanescut impassible al pas del temps; ha canviat de local varies vegades, algunes de les primeres fundadores encara permaneixen altres han anat entrant i eixint. En l’actualitat la comparsa pràcticament està composada per dones, llevat de dos excepcions masculines. També han anat afegint-se els fills i nebots de les components; noves generacions que aniran prenent el relleu amb el pas dels anys i donaran continuïtat a la festa.

Però com en altres comparses, hi ha dos coses que no canvien: una les xicotetes diferències que hi ha a l’hora de prendre decisions i l’altra la fraternitat i les ganes de festa que fan que es superen eixos avatars i tot continue cap avant.

Per molts anys esperem continuar formant part d’esta festa que unix cultura i tradició. Els nostres cors units en un  únic batec clamen:

Llarga vida a les festes de Moros i Cristians!! 

Llarga vida a la comparsa Els Templaris!!