No parem de sentir dir als diversos ministres “socialistes”, personatges del PP i demès bestioletes del món de les esferes –com l’amic Díaz Ferran- que, de la mateixa manera que cal garantir el dret a vaga, cal garantir el dret al treball.
Se’n deriven algunes preguntes –retòriques, evidentment!-: a quin dret al treball fan referència, al dret dels més 1.500.000 d’aturats al nostre país i més de 4.000.000 del conjunt de l’Estat? Al dret del 40% dels joves que estan a l’atur? O potser al dret al treball dels que tenen contractes de tres mesos?
Per a ser més precisos, haurien de concretar i parlar del dret de l’empresari a explotar el treballador. I al dret de les ETT a traficar amb els aturats. Sí, això és el que volen: garantir eixe dret al treball, al treball explotat del qual maximitzen beneficis.
Són – si més no volen fer-nos-ho creure- curts de mires quan no entenen que la vaga de demà és precisament pel dret al treball: pel dret a un treball digne, a un salari digne, a una vida digna. Pel dret a no ser màquines que es compren i es venen, que s’usen i es guarden, que s’utilitzen i es tiren.
Senyors, reivindicar el dret al treball just l’únic dia que els i les treballadores acordem parar de treballar té un nom: hipocresia. I deixem de treballar per a mostrar que no són els empresaris els que generen riquesa, sinó que som els i les treballadores els qui movem les màquines, conduïm els transports, venem als comerços, cavem al camp... I deixem de treballar per a mostrar que la força –el poder- de treball és nostra.
Pense, però, que ens cal aprofitar aquesta darrera vena democràtica i socialista que els ha aflorat. Caldria, doncs, que li diguérem que també cal garantir el dret a una vivenda i el dret a la democràcia, és a dir, el dret a decidir el model territorial, les infraestructures, el model productiu, el model social... el dret a decidir sobre tots els mitjans que tenim com a societat –i entre ells, els mitjans de producció-.
Eixe és el dret a la vida, al treball i a la propietat –de totes i tots- que reclamem, senyors ministres!
En Forcat
28 – IX - 2010
Disculpa mi ignorancia, pero no acabo de entender el principio del texto cuando dices 1.500.000 parados en nuestro pais y 4.000.000 en el conjunto de estado.
ResponEliminaY para todo esto de la vivienda, el derecho a decidir el modelo territorial, la democracia y el modelo social ya otro dia hacemos otra huelga.
En castellà és molt difícil entendre eixes coses, benvolgut anònim...
ResponEliminaAl parecer tus fronteras estan mucho mas cerca que las de mucha gente, yo no tengo nada en contra de tu forma de expresarte y si que me esfuerzo por comprenderte, al parecer tu si que tienes un problema con todo el que no hable como tu, por lo cual tu contestación si que resuelve mi cuestión del primer comentario, muchas gracias.
ResponEliminaUn saludo
Per desfer malentesos. Qui t'ha contestat no és l'autor de l'entrada. I aquest comentari tampoc. És algú que pensa que des de el centre o amb l'òptica del centre no es pot entendre (així ho demostra la història) que un valencià parle del País Valencià, quan el propi diccionari de la “Real Academia Española” defineix país com un vocable que ve de francés “pays” que significa “nación, región, provincia o territorio”
ResponElimina(amb accent d'Eduard Punset)
ResponEliminaVoy a explicarlo en castellano:
Lo que quiere decir el antepenúltimo ANÓNIMO es que con el pensamiento de alguien que no entiende eso del amor hacia la cultura y la lengua valencianas, es difícil de entender aquello de "País Valenciano".
Al igual que el último ANÓNIMO, te animo a buscar la palabra País al diccionario. No, mejor aún, te lo pego aquí mismo de la RAE:
País:
(Del fr. pays).
1. m. Nación, región, provincia o territorio.
2. m. paisaje (‖ pintura o dibujo).
3. m. Papel, piel o tela que cubre la parte superior del varillaje del abanico.
Tal vegada, si no hi hagueren tans ANÒNIMS per ací, no hi haurien tampoc tantes confusions, que no vos costa res ficar encara que siga un pseudònim.
ResponEliminaVale, vale pero creo que el segundo anonimo llevaba en su comentario mucho mas veneno del que intentais justificar.De todos modos creo que el castellano no es muy bien recibido por aqui, por que no me explico que la palabra "castellano" aparezca en tantos comentarios.
ResponEliminaUn saludo
Admitim que hi ha algun comentari negatiu en contra el castellà, però és algo que escapa a les nostres mans, i no podem fer res al respecte...
ResponEliminaEl castellà és igual de benvingut que el valencià en aquest bloc. De fet, és una de les premises que varem tindre en compte quan varem crear el bloc. Valencià i Castella són llengües oficials, i així ha de ser amb tot.
Ja ho varem deixar clar, tal i com pots llegir en l'apartat del bloc on expliquem QUÍ SOM I QUÈ VOLEM?
El que passa de vegades, és que justament els comentaris de gent castellanoparlant, coincideixen en ser comentaris fora de lloc, poc raonats, pujats de to i sobre tot, intransigents... res més.
Quieres decir que unicamente son los comentarios en castellano los que estan fuera de lugar o subidos de tono?
ResponEliminaMe parece indignante que después del segundo comentario de esta entrada aun seais capaces de escribir que los comentarios de gente castellanopartlante sean fuera de lugar.Creo que en este caso lo que ha estado fuera de lugar es el ultimo parrafo de vallada city.
ResponEliminaEra d'esperar que algun comentari se n'anara per les rames i desviara l'atenció de la tesi principal del text. Lamente profundament, però, que no haja estat un comentari aïllat sinó que la totalitat dels comentaris hagen desviat l'atenció de la tesi principal.
ResponEliminaEn cap era la intenció de l'article parlar de les diferències entre l'Estat espanyol i el nostre país, sinó denunciar la hipocresia del Pp-soE, patronal, i demés apèndix del sistema quan insistien a garantir el dret al treball, quan sistemàticament se'l boten (i és doncs quan denuncia el 1.500.000 aturats/es del nostre país).
He d'entendre la manca de crítica com una acceptació de la tesi? O
"de vegades", quiere decir en castellano "a veces", y no, "únicamente".
ResponEliminaEl tuyo, por ejemplo seria un comenario de esos, que con tal armar bronca, tergiversan las cosas y las sacan de contexto.
De vegades, també hi han de valencianoparlant, que miren per damunt del muscle, però com en tots llocs, i ha de tot, i això no vanvia.