La Reforma Laboral suposa la implantació total del model neoliberal, és a dir, el model de la PRECARIETAT. Això és: adaptació –a la baixa- dels salaris, mobilitat constant dins i fora de l’empresa –geogràfica i ocupacional- al treball, canvis d’horaris, etc. En definitiva, inseguretat i precarietat laboral, impossibilitat de projectes de vida i d’un desenvolupament humà digne. Tot això per a que ells maximitzen – i s’emborratxen amb- els beneficis.
Sobren motius per a fer vaga i mobilitzar-se. No entraré ara a fons, però com a exemples clars tenim que per a consolidar eixe model neoliberal s’abarateix i es facilita l’acomiadament, s’estenen els contractes d’obra i servei, es generalitzen per als i les joves els contractes de pràctiques i formació –amb un sou mínim de 374€ durant el primer any!-, es generalitzen les ETT –que fan negoci del tràfic de treballadors/es-, es dóna poder als empresaris per a modificar horaris, ocupació, salaris, etc, modificant els acords negociats i intentant abolir el poder col·lectiu dels i les treballadores.
Tothom hi coincideix amb això. Els mitjans de comunicació s’han “encabotat” en afirmar que les mobilitzacions no seran molt importants. No sé si creure-m’ho, al cap i a la fi, me’n refie ben poc d’ells.
Falten, però, alternatives. La única Reforma Laboral que caldria plantejar seria aquella que situés els drets –democràtics- de la classe treballadora per sobre dels privilegis –dictatorials- de la minoria; la única reforma que ens cal és aquella que pose l’economia al servei de les classes treballadores. Quin sentit té que augmenten el beneficis si això es fa a costa nostra? Per a què volem una economia que augmente la riquesa si aquest això es fa a costa d’augmentar l’explotació i la precarietat de la humanitat, i esgotant el planeta?
Tot açò ho explique per a presentar-vos –si és que encara no el coneixeu- un documental. Argentina, durant el 2001, es va vore immersa en una important crisi econòmica. La classe mitja, la més pròspera de tota Amèrica Llatina, es va despertar en un Buenos Aires fantasmagòric, amb fàbriques abandonades i un atur desorbitat – us sona?-. En eixe context de crisi global, apareix una iniciativa: la recuperació de fàbriques per part dels treballadors.
El documental del qual us parle – “La Presa”- narra eixe procés de recuperació de fàbriques. Són els treballadors els qui materialitzen la iniciativa –ni el govern ni els grans patrons- per a fer front a la fuga de capitals i la deslocalització d’empreses, fenòmens que no ens queden gaire lluny...
Temps de crisi: temps d’imaginació, creativitat i transformacions...perquè al cap i a la fi, tot està en canvi, en moviment permanent.
Enllaç de La Presa:
http://www.veoh.com/browse/videos/category/entertainment/watch/v7012281ZD9jyGCb
En Forcat
27 – IX - 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.