Homenatge Estellés

Vicent Andrés Estellés

Us envie la carta que Josep Lozano ha enviat per celebrar el naixement de Vicent Andrés Estellés:


"Estimada amiga o amic:

Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més menys proper, sobretot al País Valencià.

Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, que podríem agrupar en Negatives o derrotistes –i a lamentar-se sempre estem a temps– o Positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que es reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.

Altrament, fa temps vaig veure un documental sobre la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària –la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocés, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes.

La meua proposta és la següent:

Celebrar el naixement d’un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, el 4 de setembre o en la primera quinzena d’aquest mes, atés que el poeta de Burjassot va nàixer el 4 de setembre de 1922. I perquè el poeta de Burjassot? perquè és el més pròxim i d’una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. És a dir, fer una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra.

Crec que l’organització pot ser ben fàcil, pel seu mateix motiu: fer un dinar o sopar popular, amb el seu toc literari poètic, que pot reunir a famílies, amics o col·lectius més o menys nombrosos, amb tres coses comunes:

a) Cuinar un plat del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent.

b) Sopar o dinar ben dinats o sopats.

c) Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade.

d) Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una festa que hauria de ser lúdica i popular.

Si la idea us sembla bona i penseu organitzar la Festa Estellés, sopar o dinar, tan se val, m’agradaria que m’ho diguéreu, perquè l’exemple vostre també podria encoratjar altres grups o col·lectius.

De moment pensem celebrar-la el dia 3 de setembre a Alginet, als locals del Bloc, i a Benimodo, el dia 4, on va passar bona part els seus últims anys el poeta.

I, també, si teniu algun suggeriment a fer-me, sobre aquesta celebració, que puga millor-la, que me la feu.

Atentament"

Josep Lozano"

De moment una trentena de pobles han confirmat la celebració, jo deixe ací el meu xicotet homenatge.

Una referència Local:

"Ahir vaig haver d’anar a Vallada. Un sector, furibundament esquerrà, de la població de la Costera iniciava una setmana cultural d’actes en favor de l’autonomia. No m’hi vaig saber negar, com tantes altres vegades, i a més a més tenia un interès extraordinari per conèixer Vallada. L’excursió fou magnífica i els companys m’hi varen fer grata, després, molt grata, l’estada. Pel camí m’anaren informant d’algunes de les peculiaritats polítiques del sambori de la vida local. El poble és deliciós. Vaig conèixer la plaça Major, a la qual volen posar, de nom, plaça del País Valencià o plaça de Jaume I, en lloc de «plaza del Caudillo». [...] Senten autèntica devoció, aquestes gents, per Xàtiva, la capital de la comarca. En acabar la lectura de versos, una jove i bella senyora em va besar i em va regalar un vaixell de vímet preciós"

Tractat de les maduixes

I un poema:

“Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera”.