En el món actual, on tots estem connectats per l'ordinador, la telefonia, internet i altres mitjans de comunicació, m'estranya sentir coses com
"ai, la joventut, és que no lligen res!!"
No és cert, perquè els adolescents (i els majorets també) ens passem el dia llegint i redactant missatges, twits, mails, consultant la wikipedia, mirant programes sense anuncis en televisions a la carta, fent compres on-line, fent entrades a blogs... i qui diu que això no és llegir?
En realitat, el que estem fent és llegir, i llegir d'una manera molt eficaç, seleccionar la informació, re-escriure el que ens interessa, tornar-ho a publicar, recomanar-nos pel·lícules, viatges, productes, cançons, llibres, etc.
Ahí entren en joc tota una sèrie d'aptituds lingüístiques, actitudinals i creatives que es van fent més grans conforme anem fent un ús continuat i racional de les tecnologies de la comunicació.
Això és el que estic observant i segurament ens passarà a tots els que llegim el blog de valladacity, des dels Molinets a Santa Creu, però també des del teu sofà a l'escriptori d'una altra persona del poble que no saps ben bé qui és ni a on passa la setmana, però que també llig i t'aporta comentaris plens d'idees. En el meu cas, la cosa ha anat així: jo no era lectora del blog, un dia vaig començar a vore què era i els vaig enviar una foto que pensava que era bonica per a compartir-la amb la gent. La van publicar, que bé! Després em va paréixer que podríem celebrar el dia de les llengües, els vaig enviar un mail i em van dir "molt bé, tu escriu alguna coseta i la publiquem". I a partir d'ahí, encara no tinc clar qui ha organitzat este blog, però la idea i el resultat no poden millorar, tant el blog com el google plus.
I tornant al tema de la lectura diré que per la meua professió estic en contacte amb els joves. Potser el que més lligen són les lectures obligatòries, però alguns dies quan els dius que vagen entrant a l'aula i et diuen que "ja va...ja va...ara...ara,... espera't que acabe de llegir este capítol que està superinteressant,és que no sé si la mataran!", ahí vas i t'alegres molt, els preguntes quin llibre és i resulta que són
"Els jocs de la fam", de Suzanne Collins
(informació i resum punxant ací)
I això no és tot, no, damunt va i em diu la xiqueta: "L'estic llegint en anglès, es diu "The Hunger Games", això sí que és el que es diu deixar mocats als que diuen que no lligen.
Per si teniu fam de lectura o preferiu mirar el tràiler, ací el teniu.
Que passeu un bon dia i compartiu moltes coses interessants en la vida real i en la comunitat "virtual".
Per cert, algú ja se l'ha llegit??
Fonts: Wikipèdia, l'enciclopèdia lliure i www.youtube.com
dimecres, 11 de gener del 2012
3 comentaris:
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dora molt bona entrà,estic totalment d'acord amb tu com tota la vida els jovens sempre fan tot lo que els divertix i com no llegir un bon llibre es molt divertit!!
ResponEliminaExactament, quan ens enganxa la història... el cas d'esta xiqueta no és ni molt general ni tan estrany. Se'l llig en anglés perquè diu que té familiars als Estats Units i a l'estiu anirà a vore'ls.
ResponEliminaPerò de tota manera, sempre m'ha sorprés vore com poden llegir llibres tan grossos com per exemple quan va eixir Harry Potter, o la saga de Laura Gallego, Mil·lènium, Crepuscle i ara este. Alguns veuen tanta pàgina i s'espanten, normal. Com diuen altres "pos t'esperes a que facen la pel·lícula i arreglat!". Això és un poquet més arriscat perquè algunes adaptacions són millors que altres, clar, però bé, tota pedra fa paret!
Anit, sopant, em comentava Anna: "sí sí, molt de llegir, però tu has vist com escriuen??"
Dona, escriuen uns millor que altres, però els bons lectors es fixen més! Fa uns anys el llenguatge dels sms estava més present. Ara, quan confisque una noteta d'eixes que s'escriuen entre ells en classe, veig que no hi ha tanta abreviatura. Ja no és tot el temps Qdm,tqm,XD,:P... ara redacten un poc més. Em pense que ja estem començant a saber que això va per al msn, que es poden redactar frases importants en 140 caràcters i que en un mail han d'explicar-se millor. A tu no et passa?? Poc a poc!
Crec que dones moltes de les claus. Escriure be te més que vore en estar acostumada a llegir (memòria) que en conèixer les regles, encara que també és important.
ResponEliminaJo soc bibliotecària, el meu primer treball va ser a la secció infantil juvenil de la Biblioteca Pública de València, al carrer Hospital. Allí no paràvem de fer activitats d'animació a la lectura i moltes vegades teníem debats ben forts amb mestres que no compartien la nostra convicció de que l'important era llegir amb gust, que si un xiquet o una xiqueta començava pels còmics de Mortadelo ja anava fent costum. De vegades, l'obligació de llegir segons quins llibres ha estat disuasòria per als hàbits lectors.
Però hi ha molta gent jove que llig, jo a casa en tinc dos que, pel seu compte i pot ser influïts per una mare i un pare que hem llegit sempre, porten entre les mans llibres que mai pensaria els podien interessar (La Regenta, A la cerca del temps perdut...!!) i, com en el cas que presenta Dora, els lligen en altres idiomes quan tenen interés en practicar-ne.
Sempre he cregut, per experiència personal, que hi ha un llibre que ens fa lectores, cada persona te el seu. El meu va ser Cien años de soledad, que un professor de segon o tercer de batxiller (del batxiller d'abans, això vol dir que teníem dotze anys) ens el llegia en veu alta durant l'hora que fèiem d'estudi mentres esperàvem l'autobús. No vaig saber quin llibre era ni qui l'havia escrit fins anys després, quan una amiga me'l va deixar. Plorava d'autèntica emoció al retrobar al coronel Aureliano Buendia front a l'escamot que l'anava afusellar.
Els llibres, el cine, l'art, ens donen l'oportunitat de sentir, conéixer, pensar; les imatges i les paraules necessàries ens permeten entendre o expresar la nostra perplexitat davant la complexitat, les nostres emocions. I això no té edats.
Com quan ens enamorem i ens cal per primera vagada la poesia.
Que tingueu una bona setmana!!