El punt de partida del documental és la Festa pel Valencià, celebrada el 9 d'octubre de 2010 a la ciutat de València. Aquest va ser l'acte de cloenda de les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià, festes d'estima per la llengua que duu endavant, des de fa un quart de segle, l'entitat cívica Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua.
Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en català a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental Una llengua que camina.
La vivesa del català al País Valencià la sustenten les persones i el camí ferm de la normalització és real gràcies als pasos, al compromís individual de multitud de ciutadans que incorporen el català als diferents àmbits de la vida, que el fan útil i necessari. Són avanços lents, com qui camina per una costera, però ferms i efectius.
La base del documental és el retrat de la vida diària de cinc persones que viuen a distints punts del territori valencià i que ens permeten fer una radiografia de la llengua de nord a sud, de les ciutats i dels pobles.
El protagonista més conegut és Xavi Sarrià, lletrista i cantant del grup Obrint Pas, que viu al Cap i Casal, València. Xavi és un reflex d'eixa primera generació de joves que ha estudiat en valencià. Ell ens mostra la rica proliferació de grups de música en valencià i explica les causes d'aquest fenomen.
Gerard Pitarch viu i treballa a Castelló de la Plana, va ser un dels primers que estudiaren en valencià a la Plana Alta. Té dues filles que ja van a l'escola en valencià. Ell és dermatòleg a l'Hospital General de Castelló i ens mostra l'ús de la llengua al món de la sanitat.
Mar Iglesias és periodista i viu a la ciutat d'Alacant. A més, és de les poques professores que imparteixen les seues classes en català a la Universitat d'Alacant. A través del seu cas, es fa una anàlisi de l'ús de la llengua als mitjans de comunicació del País Valencià i es mostra la seua voluntat de fer explícita la llengua a la capital del migjorn valencià.
Una altra protagonista és Dariana Groza, nouvinguda d'origen romanés que va descobrir que al País Valencià existia una altra llengua quan va anar a matricular el seu fill a l'escola del poble on viu, Catarroja, a l'Horta Sud. A hores d'ara, el seu interés pel català l'ha convertida en tècnica del Voluntariat pel Valencià, un programa creat per l'entitat cívica Escola Valenciana.
Justament un dels impulsors d'Escola Valenciana és Diego Gómez, que ha estat president d'aquest moviment cívic durant quasi una dècada. Diego és mestre a una escola pública de Carcaixent, a la comarca de la Ribera, i ens obri les portes a la gran xarxa social en defensa del català a l'escola i al carrer que està fent aquesta entitat.
Una Llengua que Camina dirigit per Amanda Gascó Richart i realitzat per Faules Produccions és una producció de VilaWeb amb Coproducció de TV3 - Televisió de Catalunya.
- Direcció: Amanda Gascó Richart
- Ajudant de Direcció: Cristina Vergara Sequeiro
- Guió: Vicent Partal, Amanda Gascó, Cristina Vergara Sequeiro i Nacho Gil Cid de Diego
- Fotografia: Nacho Gil Cid de Diego
- Música i so: Miguel Gómez Ortín
- Edició i postproducció: Faules Produccions.
- Producció: VilaWeb
- Espanya, 2011
Com continuem fent el tarambana amb post com este, no aconseguirem en la punyetera vida una normalització de la llengua al País Valencià o Comunitat Valenciana.
ResponEliminaPer aconseguir una vertadera normailització s'ha d'escoltar la veu de la majoria dels que parlen la llengua, i per suposat també de la història i de la ciència.
A banda de les xorrades pseudocientíques d'una part del pancatalanisme pancartero, i de les xorrades encara pitjors del blaverisme anivalencià, hi ha la realitat i l'opinió de la majoria.
Ls realitat, també la històrica, és que a la llengua que parlem els valencians (que per suposat és la mateixa que parlen catalans i mallorquins) s'anomena valencià als territoris valencians. Ara, ahir i també al Segle d'or, fins i tot al Tirant Lo Blanc.
Normalitzar és fer les coses normals, i fer les coses normals és oblidar-se de banderes, banderoles i penons, de noms que fan més mal que bé i de Països inventats. Normalitzar és també escoltar el que pensa la gent, perquè amb discursos com aquest només aconseguim més vots per al PP, que a pesar de la paradoxa ha aconseguit semblar un partit valencianista.
Sort que Compromís se n'ha adonat de com som i pensem la majoria de valencians, i s'ha dedicat, per fi, a defensar de veritat la llengua des d'ací, a defensar als valencians des d'ací, a fer les coses des d'ací.
I els resultats son que començen a votar-los, i més que els votaran.
quin romanç més llarg. El video, molt bonico, però em pense que té raó ManoloG, tampoc cal agobiar al personal.
ResponEliminaJa sabem què parlem, l'únic que hem de fer és no canviar de llengua davant de la mínima insinuació. A voltes, encara no han dit ni bon dia i ja pressuposem que per exemple en un telèfon d'atenció o en una tenda hem de canviar i al final va i resulta que l'altra persona tb parlava valencià però feia el mateix. és absurd, a que sí?? Pos ni una cosa ni l'altra, ni exagerar per el tema del politiqueo però tampoc deixar-se xafar per quatre, que tampoc no tenen ni idea de què parlem. A la marxeta! poc a poc, algun dia serà NORMAL, gràcies a tots, clar, sense gent com la que està en este video ja voríem què passava. Els que no escriuen en valencià al blog perquè diuen que no saben, animem-los, més val mal escrit que res, ja millorarem, ja voreu!
Manolo G., aquest documental ha estat fet per gent d'ací, des d'ací, i per a mostrar ací, però inevitablement, per a produïr-lo i difondre'l, s'ha buscat ajuda de més cap a dalt, per què ací, com tu podràs entendre, ninguna cadena televisiva i per suposat, ningun organisme oficial, mouria ni un sol dit per a ajudar a fer un documental com aquest. Que no ho entens?
ResponEliminaCompromís? Que acàs Compromís no recolça Escola Valenciana, Vilaweb, etc... No entenc per què dius que aquest documental es de tarambanes. Tanta ràbia et dona que ens ajuden a aconseguir la normalització del valencià els catalans?
Capitan Pescanova:
ResponEliminaNo em dona rabia que ens ajuden els catalans.
Però:
Per desgràcia en l'argumentari de la ideologia políticament correcta dels votants dels partits "catalanistes" a Catalunya (inclosos PSC i, de vegades, PP)hi ha el que anomenen Països Catalans i, per desgràcia també, una negació de la resta de noms de la llengua.
Per desgràcia tota "ajuda" que al Païs Valencià hem rebut de Catalunya per parlar d'identitat ha sigut extremadament contraproduent (El mateix Pujol ho va reconéixer fa poc, i de fet per això Convergència ha llevat les ajudes a ACPV)
Per gràcia de la identitat dels pobles qui més saben son els pobles mateixos, i el valencià, hui, és el que és, i no li agrada que li diguen des de fora el que ha de pensar, fer, o com es diu el seu idioma. Encara que siga el mateix que el d'altres. En Vallada jo no diré Rata Penada, per més que vulguen, i diré Mosseguello (i l'Acadèmia l'acceptarà prompte, em consta, com a paraula del futur diccionari. I per tant també serà "correcta") Com correcte i legal és el nom "Valencià". De fet, ací, és l'únic legal.
Escola Valenciana és la institució que em mereix més respecte de tot el Pais Valencià i, afortunadament, als seus documents parlen de "valencià" i no de català. Imagine que per poder fer este documental han hagut de girar el morro.
Llástima. Perquè per eixa tonteria potser provoque l'efecte contrari al desitjat. Al passat em remet.
Compromís fa anys que no parla de "català". Afortunadament. I en part per això (i per fer política, clar) ha recuperat vots.
Vilaweb és un altra història. Ojalà prompte mire cap i des d'ací.
Ja entenc el que vols dir...
ResponEliminaHo sent, però no me n'havia adonat de que al documental fan referència al valencià com a català...
Em pots dir en quin minut ho diuen? Gràcies, i gràcies per explicar-te.
Capitan,
ResponEliminaacabe de veure el documental perquè abans no havia tingut temps i es refereixen a valencià com a valencià. M'extranyava d'Escola Valenciana.
Les meues disculpes. M'ho haveres pogut dir bans i m'haguera evitat l'altra resposta!
La meua argumentació es refereix per tant a l'autor del post, que és el que havia llegit primer I al qui em referia primer.
Una abraçada
De tota manera crec que a molta gent no li agradarà veure els logos de qui ha posat els diners.
Manolo G., la gent ha d'entendre que eixos "logos" estan ahí patrocinant perquè trobar-los ací, a València, hui per hui, és molt difícil.
ResponEliminaSalutacions.