Hui anem a veure la savina (
Juniperus phoenicea L.), un arbre petit que sovint no passa d’arbust, doncs creix molt lentament, i els cremats no permeten que arriben a fer-se arbres de vuit metres d’alçada com potencialment podrien créixer si el foc i els humans els respectaren. Hui és difícil trobar savines pel terme, i totes amb port arbustiu, el que denuncia el nivell de degradació dels ecosistemes.
 |
| Flor femenina (estròbil) |
La tradició popular diu que “la savina naix ginebre” perquè de jove té les fulles linears i punxants com el ginebre o el càdec (Juniperus oxycedrus), però les fulles corrents són molt petites i imbricades, com les del xiprer. És monoic, és a dir, que té flors unisexuals masculines i femenines en la mateixa planta, i en forma d’estròbils, com petites pinyes. Els fruits són gàlbuls, de la grandària d’un pèsol gros, amb la pela rogenca i lluenta.
La fusta de la savina és aromàtica i imputrescible, per la qual cosa ha sigut utilitzada per a la construcció, ebenisteria i fusteria però el que més ha contribuït a la reducció de la savina ha sigut la utilització com a combustible i per fer carbó. Als durs anys de postguerra hi havia gent al poble que vivia de fer carbó o d’anar a “la garba”, que consistia en arreplegar garbes de llenya de la serra i portar-les fins l’estació, des d’on portaven el combustible per als forns de la capital. La necessitat va fer desaparèixer amples zones de carrasca i savina, de les quals s’emportaven fins les arrels, deixant el sòl sense protecció front a l’erosió.
Menuda Natura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.