per a Labordetaforever i qui ho vullga llegir

Hola a totes i tots i en especial a Labordetaforever.

Disculpeu que entre tan tard a contestar a Labordetaforever.
Vaig deixar d'assomar-me a la finestra uns dies ... i la veritat, pensava que ningú hi havia fet cap comentari a les meues paraules, més encara, que haveren ferit la sensibilitat d'algú, m'ho van comentar per Nadal, vaig entrar al comentari de Labordetaforever i crec que es mereix una contestació.

Gràcies Marina, tu em vas entendre perfectament perquè: una, eres la meua amiga, em coneixes i em vols i dues, vas llegir dues vegades les meues paraules i les vas entendre.

Ho sent molt Labordetaforever, crec que vas llegir depressa i vas entendre el que vas voler, clar! comprenc que va ser sense adonar-te'n! Fixa't tu, xà! quand jo dic (cite textualment) "Abaix els nacionalismes que no deixen qu' el ser humà creixca", caben dues preguntes:
Quins nacionalismes?..., tots?.
TOTS NO, sols els que no deixen que el ser humà creixca. Acte seguit, si el teu comentari es posara darrera de les meues paraules, llevant els comentaris referents a la meva persona, no resultaria gens incongruent, al contrari.

Evidentment, jo no sé tu qui eres, les teues raons tindràs. A mi en canvi m'agrada que la gent sàpiga qui sóc, què dic i com pense, de vegades és més incòmode, pense que es necessita un molt de valentia i em sembla més seriós.

Ja posats a despullar el meu pensament i les meues idees, tinc que dir-te que tinc principis d'esquerra... crec que des de que tinc us de raó, encara que jo en eixos moments no me n'adonara, no és cosa que he buscat de manera conscient, sóc així. Rebuscant en darrera, encara que puga resultar xocant, els primers pensament i sentiments de solidaritat social amb els més desfavorits els vaig tindre al col·legi de les mongetes, elles me'l van despertar quan vàrem apadrinar a unes xiquetes i xiquets de l'Àfrica. Recorde que la meua fillola va ser una Xiqueta, li vaig posar el cognom de Pilar, em va semblar el cognom més bonic del mon, clar! era el de la meua xiqueta i des d'eixe mateix moment el meu cor i la meua persona es van sentir lligades amb tots els xiquets i xiquetes, homens i dones, gatets i gossets que, com ella, tenen una vida difícil... o millor dit tenen una" novida" tan sols pel fet de nàixer o ser d'un determinat país o terra.
Les persones som geogràficament d'on naixquem o d'om volguem, com els Bilbaíns.
Jo, particularment tinc dos sentiments que es complementen respecte de la meua identitat. El primer té que veure amb el meu entorn, la meua família, la meua gent, la meua terreta, tot això em dona seguretat, tendresa, m'arropa i em fa sentir vullguda. El segon surt quan mire dins de mi i busque qui sóc, com sentu, com vullc ser... eixa és per a mi la senya d'identitat més forta..., si no tinc consciència de qui sóc, com sóc, què vull ser... com podré saber el que volen les persones, què senten o qui són?...
Com ja he dit els dos sentiments es complementen, el primer potser més fort en els primers anys d'infantesa, som menuts, insegurs, plens de pors i preguntes..., el segon va conformant-se en la mesura que anem madurant i fent-mos adults.
Per desgràcia, algunes persones i col·lectius sols desarrollen el primer i es senten persones en la mesura en que formen part d'una terra que, clar, ha de ser la millor, superior a la del veí i tancada a canvis i influències, sobretot si venen del sur.
EM CONSTARIA MOLT viure sense la meua gent, però... NO PODRIA VIURE sense saber que sóc Natália.
Disculpeu el rollo, de vegades és difícil explicar aquestes qüestions tan interiors.
Comprenc i accepte que hi haja gent que no pense com jo.

Labordetaforever!!... Saps el que podem fer quan vaja al poble? ...jugar a conillets a amagar....

Natália Giner.