Sentit comú i un poc de vergonya

Està molt bé repassar l’Auto del jutge per a tindre una idea cronològica del que va passar però el jutge no reflexa, perquè no pot saber-ho, algunes coses que sabem tots al poble, si més no  tots els que volem assabentar-nos de la realitat.

Podem llegir que en Assemblea General Extraordinària de juny de 2005, el president de l’UDP, Rafael García, proposa el canvi de nom de la societat que prendrà el nom de Asociación Democràtica y de Progreso de Jubilados i Pensionistas. En novembre de 2006 es promou l’Acta Fundacional i s’inscriu en gener de 2007. A partir d’ací diu l’Auto que: s’ha fet tot tan malament que s’inscriu la nova societat sense extingir la UDP; la nova societat continuava utilitzant el mateix llibre d’actes; no consta que els afiliats s’assabentaren del canvi, doncs seguien utilitzant els mateixos carnets i no consta cap comunicació del canvi; hi havia gran confusió perquè s’utilitzaven indistintament les dues denominacions, però està clar que només hi ha una associació que integra a tots. Tot açò tenint de president a un home que també li agradava passejar la vara de mando en les processons, com a Fernando.

L’Auto no diu, però és important saber-ho, que en aquesta situació es produeix el trasllat, per sorpresa i a càrrec de l’Ajuntament, del mobiliari del local de la plaça al local de Caixa Ontinyent. Ací cal dir que el canvi de local suposava la pèrdua del lloguer del bar dels jubilats, l’única font d’ingressos de la societat apart de les quotes. El president dels vells estava desaparegut però la directiva va reaccionar i els mobles tornaren al local de la plaça. El president, Rafael, quan va aparèixer, va dimitir. Aleshores algun regidor va pressionar l’arrendatari del bar dels jubilats per evitar que pagara el lloguer. Entre altres coses li van tallar l’aigua al bar. Aquestes agressions contra els majors són, com podeu veure, molt abans d’aparèixer Perales, al que pretenen fer responsable de tots els mals. 

Amb el president dimitit cal convocar eleccions per elegir nou president. Es busca i es pregunta a molts, sense tindre en compte la ideologia, però ningú vol presentar-se, no hi ha homes ni dones que vulguen fer-se càrrec del marró, doncs saben que qui mana vol desallotjar la seu de la societat. Aleshores apareix Perales. És regidor, pot presentar-se a president?. Segons consta en
les actes, des de 2007, la societat és l’ Asociación Democràtica y de Progreso de Jubilados i Pensionistas. Els estatuts d’aquesta Associació ho permeten. En gener de 2010 Perales es presenta i aleshores surt, no sols un candidat a president, sinó tota una directiva forçada a presentar-se, de mala gana, segons manifesten alguns d’ells. 

La directiva formada pel PP va repartir paperets amb els seus noms per a que la gent els votara, però la directiva en funcions havia fet unes paperetes de votació amb els noms dels candidats a cada lloc (presidència, sacretaria, vocalies ...) per a que els votants marcaren els candidats que volgueren. Quan van veure la gran afluència de votants, i que els seus paperets repartits casa per casa no valien, van decidir boicotejar-les. Va guanyar Perales per majoria indiscutible en unes eleccions on tots els socis de l’única associació de jubilats i pensionistes podien votar.

L’Ajuntament de Giner en 24 anys no els ha comprat ni una cadira als jubilats. Les subvencions de la Generalitat arribaven o no arribaven. Però a partir de veure que no podia fer el que li donava la gana amb el local, va utilitzar el poder de coacció que li donava l’alcaldia per aconseguir-ho. 

De la qüestió “legal” del nom, canviat des de 2007 per Rafael García, no se’n havia adonat ningú. Tots els socis sabien que estaven apuntats “als vells” o “als pensionistes”, però ningú sabia d’UDP ni de UDPJP. El fet que existira la confusió de noms de l’única societat va ser utilitzat per a dividir-la i amb el nom d’UDP, reclamar el local de la plaça per a ells. No van ser, però, els jubilats descontents els que van recórrer al PP sinó el PP el que va utilitzar a uns quants majors, que no podien negar-se per favors i qüestions personals. I així es va originar la divisió. 

Una UDP sotmesa a la seua voluntat deixaria el local de la plaça, per anar-se’n al nou, sense cap problema. Per això tanta molèstia per un col·lectiu del que havia passat olímpicament durant tots els anys anteriors. La prepotència que dona el poder els va fer actuar de manera grollera per a prendre a l’assalt el local. Diga el dret el que diga no és just ni té justificació que ningú entre per la nit, forçant els panys i emportant-se la documentació d’una societat dedicada a entretindre a les persones majors, com si foren delinqüents. Per això no cal saber de lleis. Només cal tindre sentit comú i un poc de vergonya. 

Diga el dret el que diga la prepotència d’uns polítics abusant del poder, i l’oportunisme d’altres polítics, volent traure redit polític de l’Associació, van provocar l’enfrontament en un col·lectiu, el dels nostres majors, que ha de donar exemple de ciutadania, capacitat de diàleg i responsabilitat, doncs és l’exemple que seguiran molts joves. És obligació dels majors caminar cap a la unió deixant de costat la política. Cadascú pensa com vol i vota el que creu millor però l’Associació de Jubilats i Pensionistes ha sigut, i ha de tornar a ser, un punt d’encontre de tots. Per sentit comú i per vergonya. 

Iron Maiden