A l’estiu podem veure la flàmula o la vidriella (Clematis flammula L.) cobrint amb nombroses flors blanques la vegetació dels marges dels bancals. Aquestes flors desprenen un suau perfum a gesmil. Però prompte les flors donen pas a molts fruits dotats d’un llarg plomall blanc que, abans de desprendre’s i viatjar per l’aire per dispersar les llavors lluny de la planta mare, donen a la planta l’aspecte d’un nuvolet de cotó en pèl que s’ha posat sobre terra.
 |
| Les llavors amb el plomall |
És una planta molt tòxica. Les fulles piquen com el vitet i és molt irritant, raó per la qual ja no s’empra en medicina natural per a combatre la sarna com es feia abans. El nom de flammula li ve, precisament, per la sensació d’ardor que produeix la fulla matxucada sobre la pell, com si et cremaren amb una flama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.