Perdiu roja-Perdiz Roja- Alectoris rufa
Espècie cinegètica per excel·lència, la Perdiu roja és molt desitjada entre les peces de caça. Au de la família Phasinidae, és un espècie no migratòria que forma bàndols en època no reproductora. Durant l’època reproductora, podem observar la típica estampa que tots tenim en ment, la mare seguida per una filera de pollets (perdigons), corrents per els camps.
El plomatge de les aus adultes presenta les parts superiors marró grisenc. Té una gola blanca emmarcada en una franja negra, que a diferència d’altres perdius, presenta un intens motejat que s’estén per el pit. El pic i les potes són de color roig, i les ales presenten unes plomes tricolor característiques.
Pot ocupar gran varietat d’hàbitats, però prefereix paisatges oberts amb agricultura poc intensiva o amb cobertura vegetal arbustiva. Localment es mantenen poblacions en hàbitats menys típics per raons cinegètiques. Nidifica al sòl entre la vegetació herbàcia.
La perdiu roja apareix afectada per l'alteració dels seus hàbitats típics de presència, per intensificació agrícola o canvis en els usos del sòl (reforestació, urbanizació). L'espècie està altament influenciada per la gestió cinegètica dels vedats de caça, amb un increment de la demanda i l'aparició de vedats intensius, on s'abandona la gestió tradicional en favor del desenrotllament de soltes massives i d'una elevada pressió cinegètica.
Actualment l'espècie requerix plans tècnics de caça i el seguiment de les seues poblacions. També apareix beneficiada per actuacions del maneig de l'hàbitat que promoga paisatges oberts heterogenis.
No trobe adequat orientar la descripció de la fantàstica perdiu roja des de la perspectiva de la caça duta a terme per l'home -a la qual, per raons òbvies, m'opose-, una perspectiva redactada eufemísticament en un llenguatge edulcorador de la realitat de la caça ("raons cinegètiques", "gestió cinegètica", "pressió cinegètica", quan en essència es tracta d'acaçar, ferir i matar esta valuosa au per mera diversió), que monopolitza tota la presentació de l'ocell i que a més apareix desproblematitzada i sense la necessària visió crítica, ecològica i conservacionista que hauria de caracteritzar l'activitat ornitològica. Començar exposant que la perdiu roja és una "especie cinegètica per excel·lència" és assumir una visió antropocèntrica de la naturalesa segons la qual els elements que conformen el medi natural i l'entorn (inclosos els éssers vius) es defineixen d'acord amb la utilitat i el benefici (en general poc ètic i antiecològic) que proporcionen a l'ésser humà, i no d'acord amb les seues característiques valuoses intrínseques i dignes de respecte que reclama una visió biocèntrica del món. La perdiu roja no es defineix en els paràmetres dels caçadors que hi van al darrere i que alteren i destrueixen els seus hàbitats naturals, com el pi no s'explica com una espècie "maderable", sinó d'acord amb la seua naturalesa pròpia i els seus trets d'identitat. Trobe a faltar en esta entrada, per això, una visió global biocèntrica i no antropocèntrica i una perspectiva crítica amb la caça, la modificació dels hàbitats naturals de la perdiu i els sistemes de cria i soltes massives per a la pràctica del tir, que significa matar impunement estes meravelloses i simpàtiques aus que comparteixen el món amb nosaltres i que hi van arribar molt abans que la nostra espècie.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDes de la nostra visió i perspectiva ambiental, la caça no és una pràctica que precisament ens agrade, es més, no ens agrada gens, però sí som realistes i tenim ben present que és una activitat que existeix des de l'antiguitat i que mai acabarà. No obstant això, tenim un visió molt particular, i de vegades, per experiència, s’obtenen millors resultats en la conservació de les espècies encara que siga a consta d'una pràctica que no comparteixes. Moltes vegades intentar millora els hàbits de caça pot resultar més eficaç en la conservació que no intentar eliminar la pràctica amb arguments purament ecologistes (tots sabem que la realitat ecològica de les persones no és la més adequada).
ResponEliminaL'article no pretén fomentar la caça ni animar a la seua pràctica, però si partix de la realitat, la perdiu és un au preciosa i és un au catalogada com a espècie cinegètica. Ens agrade o no.