Us recomane l'article que publica huí Josep Franco en l'Informatiu:
Es pot parlar molt d'amor a la llengua, poques vegades d'una manera tan senzilla i tan sincera.
"...Per això convé que els qui, per sort o per desgràcia, som testimonis de la degeneració, pròpia de la vellesa, de la llengua que mamàrem, deixem clar al futur que encara l’estimem, com jo he intentat fer en les meues columnes. Tenim l’obligació de deixar un testimoni escrit de la nostra existència; tenim l’obligació de recordar que la llengua que parlem serveix per comunicar-nos, per declarar el nostre amor, per a explicar-nos els misteris del món, per evocar persones, paisatges o sentiments i, sobretot, per lamentar-nos de la nostra dissort...."
"...tractar de posar en ordre les idees esparses que he tingut el goig de compartir amb les persones que m’han llegit, ha sigut arribar, en aquesta llengua moribunda, a les criatures de pit, els xiquets i les xiquetes, els nois i les noies, els al·lots i les al·lotes, els adolescents despistats, els joves pletòrics, les dones de bandera i les discretes, els homes ben plantats i els contrafets, els vells renegadors i les velletes dolces, abans que tots acaben convertits en gent. Tant de bo que ho haja aconseguit."
Huí, amb aquesta dona sense banderes que soc jo mateixa, Josep Franco ho ha aconseguit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.