La Guerra Civil espanyola, una matança evitable

Xiquets jugant a la guerra, simulant una execució

La majoria de la gent que opina sobre la Guerra Civil espanyola, especialment aquells que la justifiquen, la presenten com inevitable, com una cosa que havia de passar precís, com un fenomen natural. Però res que facen els homes és inevitable i la guerra és un artefacte més, un producte de l'avarícia i la intransigència d'una part de la humanitat. 

Amb motiu del 75 aniversari de l’intent de colp d'Estat d'una part dels militars, el 18 de juliol de 1936, que va desembocar en una llarga i cruenta guerra, he rellegit un llibret de Manuel Azaña, fet en 1939 a l'exili, escrit en forma d'articles per a donar a conèixer, al públic internacional, el que havia passat a la Espanya republicana i per què. Em referiré només al primer article titulat “Causas de la guerra de España”. 

Azaña explica la situació que va provocar  l’elecció  d'una República que va sorprendre tant  a monàrquics com a republicans:  més que una tria per  la República, el resultat electoral d'abril de 1931 va ser un vot contra el rei i la seua aliança amb la Dictadura de Primo de Rivera. No hauria pogut ser d’una altra manera perquè
l’estructura social espanyola, resultat de la injustícia social, la falta d'instrucció popular i la seua conseqüència, així com la falta d'interés pels  assumptes públics, va privar la societat espanyola d'una classe mitjana potent que havia de ser el suport de la República, però no ho fou... 

Malgrat la debilitat de la burgesia, la República havia de millorar les condicions de vida del proletariat i dels camperols, i podia fer-ho sense violència revolucionària. L'obra legislativa de la República va complir amb els principis bàsics de la democràcia liberal: sufragi universal, Parlament, elegibilitat de tots els poders, llibertat de consciència i de culte, abolició de jurisdiccions privilegiades, etc. no hi havia motiu, doncs, que justificara l'alçament. 

L'acció de l'Estat en les qüestions del treball eren necessàries per l'abús i la injustícia que radicalitzava a les classes treballadores. Diu Azaña que “con socialistas ni sin socialista, ningún régimen que atienda al deber de procurar a sus súbditos unas condiciones de vida medianamente humanas, podía dejar las cosas en la situación que las halló la República”. La majoria dels dirigents socialistes, i una part important de la militància, respectaven la tradició democràtica del partit, i açò també era entés per les masses, doncs els socialistes pensaven que el millor servei que podrien prestar al seu país era habituar-lo al funcionament normal de la democràcia, a estar en el poder i l'oposició sense traumes. 

Les dretes, en canvi, “prestaban a los métodos democráticos una adhesión condicional” que es va trencar en quan va arribar a controlar el poder republicà. “Lo que debió ser una evolución normal, marcada por avances i retrocesos, se convirtió desde 1934, (...) en una carrera ciega hacia la catástrofe”. El Parlament en mans de les dretes va desfer tota l'obra anterior de la República. El retrocés social que açò significava junt a l'entrega del govern a les dretes que no havien acceptat la República, en octubre de 1934, va provocar la insurrecció d'Astúries i del govern català. La resposta va ser una duríssima repressió i la supressió de l'autonomia catalana. Trenta mil persones van ser empresonades. 

Del triomf del Front Popular de febrer de 1936, amb majoria de republicans i socialistes, va eixir un govern de republicans burgesos, sense socialistes. El programa era summament moderat i es va publicar abans de les eleccions. El nou govern no va prendre represàlies per les persecucions que patiren pels governs de les dretes. Es va esforçar per restablir la vida normal regida per la democràcia. Però, els militars que ja havien fet un intent de colp d'Estat fallit en 1932 i que havien sigut amnistiats i reposats als seus llocs pel govern de la dreta, ja treballaven per obtindre el recolzament de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista per desfer la República. 

L'argument de la necessitat de la guerra per combatre el perill revolucionari i contra les mesures radicals republicanes és totalment falç. Els militars colpistes començaren les intrigues abans de prendre cap mesura republicana . La radicalització de les esquerres va vindre pel sectarisme abusiu dels governs de les dretes que, a partir de 1934, perpetuaven les injustícies socials i condemnaven a la fam a milions d'espanyols. La guerra va ser perfectament evitable. El que pretenia la República és el que ara tinguem, i res no s'ha enfonsat. La defensa de privilegis espuris va dur a l'enfrontament més cruent de tota la història d'Espanya i a retrocedir més de mig segle, perdut per la gràcia de Déu i el seu braç executor a la terra. 

Iron Maiden