Rumors

Trastejant per Internet he entropessat amb una iniciativa, de l’anterior alcalde de Barcelona, posada en pràctica l’any passat. Es tracta de la Xarxa BCN Antirumors, creada per rebatre els tòpics associats a la immigració, desmuntant els rumors del tipus “els immigrants no paguen impostos”, “es queden amb totes les ajudes”, “ens deixen sense feina”, i molts més. La manera d’acabar amb els rumors és tan simple com informar, assabentar a la gent de la veritat. La web creada per la Xarxa BCN Antirumors proposa: “Davant dels rumors, informa’t; davant els estereotips, pensa; i davant els prejudicis, actua.”

Els rumors són especulacions no confirmades que es donen per certes, amb un objectiu determinat, i que condicionen el comportament de les persones sense informació objectiva. Al no ser informació contrastada poques vegades es difon de forma oberta, la qual cosa no impedeix que s'escampe de forma ràpida. La forma tradicional d'estendre un rumor ha sigut sempre el "boca a boca" però, amb l'aparició d’Internet, la societat ha aprofitat l'anonimat que dóna aquest mitjà per estendre tot tipus de rumors.

L’enorme potencial de manipulació del rumor ha sigut explotat tant a nivell individual com pel comerç i la política. Ramón y Cajal deia que “El hombre es un ser social cuya inteligencia exige para excitarse el rumor de la colmena.” Aprofitant aquesta tendència natural de la societat, s’utilitzen els rumors per deixar en mal lloc algú, arruïnar la
reputació o destruir-lo políticament i condemnar-lo a l’ostracisme. 

Ací, com que no ens privem de res, tenim rumors continus propagant els estereotips de que tots són iguals, la qual cosa justificaria el immobilisme de 24 anys. Els prejudicis, que pengen etiquetes indelebles a les persones, alimenten rumors paralitzants, doncs, faces el que faces la gent pensarà que has fet el que estan esperant que faces, no el que has fet en realitat. De vegades els rumors influeixen més que els fets reals. 

Sovint hom no sap com acabar amb rumors malintencionats, doncs el rumor mai té una font definida, i això provoca una injusta indefensió. Cal però, combatre-la aprofitant els mitjans a l’abast per informar de la veritat. En el cas de rumors malintencionats sobre institucions la millor medicina és la transparència i la publicitat als mateixos canals per on circulen els rumors. 

La publicitat dels debats plenaris és un aspecte consubstancial al règim democràtic. Penjar les actes dels plens al tauló d’anuncis, que ningú mira, no és la millor manera de fer arribar a la població el treball de la corporació. No explicar públicament com i perquè s’adjudiquen els apreciats treballs públics alimenta rumors perversos i pot sembrar el dubte i reduir la cooperació dels afins. 

En aquest sentit, no utilitzar les noves tecnologies per fer transparents les administracions públiques, pot ser un suïcidi polític. Parafrasejant la Xarxa BCN Antirumors podem dir, a mode d’antídot: Davant del rumors informa; davant dels estereotips fes pensar; i davant dels prejudicis mostra les actuacions justes i correctes. I afegim, fer-ho a través de la web de l’Ajuntament o d’aquesta és fàcil, eficaç i gratuït. 

Iron Maiden