http://lalibretaenblanco.wordpress.com/2011/03/04/abstenciones-votos-blancos-y-votos-nulos-nolesvotes/
VOTA PERÒ:
Si eres dels que està fins dalt del cap de la colla d'instal·lats que tens en el govern, en l'oposició i en altres seients lliurement distribuïts en el panorama electoral espanyol i molt especialment, si estàs fart o farta que, a pesar de tot, es continuen repartint el pastís entre ells sense fer-te cas, és molt probable que estigues desitjant fer el mateix amb ells i enviar-los a tots a pastar fang.
Probablement has pensat a votar en blanc, votar nul o, directament, no moure't de la butaca de ta casa el 22 de maig. Si és així, pren-te deu minuts i llig este post mentre et prens el café, perquè intentaré fer-te veure de què servix cada una de les tres posicions tal com estan les coses a Espanya, amb les dades en la mà i per què #nolesvotes no te'n recomana cap.
L'abstenció
#no votes és un hashtag que es deixa veure junt amb el de #abstencion molt igual que el de #nolesvotes. A vegades inclús junts. Però no remenats. No són el mateix. Quan algú et diu que no votes, o decidixes no votar estàs abstenint-te d'expressar la teua opinió en les urnes. Abstindre's és simplement no votar. Quedar-te a casa el dia 22 de maig veient la tele i punt.
La diferència subtil entre la gent de #novotes i la de #nolesvotes és que mentres la primera et diu que t'abstingues, la segona et diu que no t'abstingues, però que no votes als de sempre. A qui fer-li cas? Per descomptat, a qui tu vulgues, el vot és teu. Però abans de decidir pren açò en compte.
Si no votes, probablement és per a expressar el teu descontent amb la situació de la política espanyola. Probablement digues “estic en contra d'un sistema que em pren el pèl, així que no participe en el sistema“. Alguns dels què han muntat la pàgina de Facebook de malestar.Org, pensen així. Molts de vosaltres segur que també. No obstant això, els no-vots en el sistema electoral espanyol no compten mai. Ni per a mal, ni per a bé.
Posem-nos en antecedents, a tall d'exemple, la història de les eleccions catalanes. En 2010 igual que en 2006, la força més votada en les eleccions catalanes va ser l'abstenció, amb un 40% i 43% d'abstencions respectivament. Cap partit va superar eixos percentatges en cap de les dos ocasions. Ni tan sols el partit més votat, CiU. de fet en les de 2006, a pesar de no haver guanyat cap, els partits del tripartit es van proposar tombar al partit més votat i ajuntant els seus trossets, van fer govern per damunt de la voluntat popular.
El cas del referèndum per a la Constitució Europea és el més xocant. Segons el Govern, de cara a la Unió Europea, vam ser el primer país a aprovar la Constitució Europea per majoria en referèndum. El cas és que sí, el 76% dels vots va ser per al sí, pel que la Constitució va ser aprovada per una àmplia majoria. Això sí, només va anar a votar el 42% del cens. Quasi el 60% dels espanyols es va quedar a casa. Va ser la participació més baixa de tota la història de la democràcia. Va servir per a demostrar alguna cosa? No. La Constitució es va aprovar a pesar d'això.
Per tant, a Espanya, l'abstenció no significa que estigues en contra del sistema. A Espanya el teu no-vot es va a prendre com un vot a la majoria. Un “em dóna igual el que isca, ja veurem com m'apanye després”. Si realment et dóna igual el que isca, perfecte. Si et dóna igual que puge la desocupació, la gasolina, les hipoteques, la delinqüència… En fi, eres lliure de no votar. Però si estàs fartet o farteta d'este embolic, no tens més remei que anar a votar si vols que se't senta. Si no, la teua abstenció se la passaran pel forro.
Curiosament, tirant la vista arrere, si revises les dades de totes les eleccions generals a Espanya, l'abstenció mai ha baixat del 20% ni ha pujat del 32%. Això vol dir que sempre, més de dos terceres parts dels votants censats ha anat a votar. Però saps quan se n'ha anat a votar més massivament? Quan hi havia necessitat de canvi.
1. En 1977. Va haver-hi només un 21% d'abstencions, a pesar que els espanyols estaven poc acostumats a votar, acabats d'eixir d'una dictadura. Per què? Les ànsies de canvi, potser? La necessitat validar la nova democràcia? Les ganes de ser ells mateixos els que decidiren el seu futur? Segurament. Les següents eleccions de 1979, obligades després de ratificar la Constitució, van tornar a donar a UCD com a guanyador. Pareix que la gent ja donava les coses per aconseguides, perquè l'abstenció (la gent del “em dóna igual”) va pujar al 31% de colp, fins que va passar alguna cosa grossa.
2. En 1982 es va registrar la menor abstenció de la història. El 80% dels espanyols van eixir a votar massivament. Només el 20% es va abstindre. De nou amb les ànsies de canvi. Adolfo Suárez havia dimitit. Acabàvem de tindre el famós 23-F. La democràcia havia subsistit, mantinguda amb furgadents i calia revalidar-la, no fóra a ser que a algú se li ocorreguera furtar-nos-la. Sens dubte, un moment històric que, també va significar un canvi. D'UCD passem al PSOE de Felipe González.
3. L'abstenció va tornar a fluctuar entorn del 30% fins a un altre mínim: en 1996. Va baixar fins al 22,6%. Curiosament amb un altre canvi: els votants van triar al PP després d'una sèrie d'escàndols del PSOE. I ací es va quedar fins que se li va ocórrer ficar-se en la guerra d'Iraq.
4. En 2004, després d'haver passat per un altra pujada superior al 31% de no-vots al “em dóna igual”, l'abstenció va tornar a baixar fins al 24% a favor del canvi. El canvi relatiu. El canvi de nou al PSOE, que porta ací des de llavors.
Com queda patent, la lectura que es fa en la societat i la política espanyoles del no-vot o abstenció no és de rebel·lia contra el sistema. És més aïna de continuisme. Les eleccions en què hi ha abstenció, mantenen l'estatus quo aconseguit en les anteriors. Les eleccions en què hi ha alta participació generen canvis.
Si pretens queixar-te amb la teua abstenció, et recomane que consideres una millor manera de fer-ho, perquè si no, et van a prendre pel "pito del sereno".
El vot nul
El vot nul és el vot ambigu. Els vots amb paperetes no oficials, vots a més d'un candidat, vots trencats, vots amb dibuixets, etcètera, tots eixos són vots nuls, perquè encara que el votant s'ha personat per a donar el seu vot, el vot no s'até a les regles dels vots.
Este vot, igual que les abstencions, no la màxima vots en el còmput global de vots emesos i, per als efectes, és el mateix. Es registra com nul perquè la comptabilització al final de la jornada, entre vàlids, nuls i abstencions, sume el 100% i ningú diga que hi ha hagut trampa.
Històricament, a Espanya, sempre hi ha hagut molt pocs vots nuls. En les generals només ha superat l'1% les primeres 4 eleccions de 1977, 1979, 1982 i 1986, i se'l podríem atribuir perfectament que estaven encara aprenent com funcionava això de votar.
El fet que el vot nul no siga computable ho fa una molt mala elecció si vols canviar les coses. A tots els efectes, a Espanya funciona igual que una abstenció. I si les abstencions no fan res pel canvi, imagina't el que fan els vots nuls que pràcticament no superen el 2%.
En #nolesvotes et podríem demanar que votares a “Conillets suïcides” o al “Partit de la Pantoja de Puerto Rico“, o a qualsevol animalada que et vinguera al cap. Inclús ficar un adhesiu de #nolesvotes en el sobre. Donaria igual. El teu vot seria igualment nul i deixaries les coses igual, perquè el teu vot no seria vàlid. Seria paper mullat.
El vot en blanc
Segons la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, en l'article 96, punt 5: “Es considera vot en blanc, però vàlid, el sobre que no continga papereta i, a més, en les eleccions per al Senat, les paperetes que no continguen indicació a favor de cap dels candidats”.
Què els diferència d'una abstenció o un vot nul? El tema que siga un vot “vàlid”. El vot en blanc és vàlid perquè sí que compte per al còmput final de vots. Però si et penses que es va a traduir en escons en blanc, t'equivoques de ple. Llavors, què es fa amb ells?
Si has sentit que són vots que es donen al partit més votat, o que es distribuïxen entre els més votats, no és cert. Però sí que perjudiquen els partits menys votats. A Espanya no s'utilitza un sistema proporcional normal i lògic, en el que cada partit es porta el tant per cent d'escons que ha aconseguit en les urnes. A Espanya utilitzem una complicada fórmula matemàtica, la llei d'Hont, amb una regla d'eixida bàsica: si no arribes al 3% dels vots, no entres en el joc. Els vots en blanc, encara que no se li repartixen a ningú, sí que fan el sac de vots més gran, amb la qual cosa els percentatges, es fan més xicotets. Com a conseqüència els partits amb menys vots ixen perdent.
A més, els articles 68 i 69 de la Constitució Espanyola establixen que la circumscripció electoral per a les eleccions generals (Congrés i Senat) és la província. Això vol dir que, encara que un partit es passe del 3% en el recompte de vots nacional, si província a província no arriba al 3%, queda eliminat. En les últimes eleccions generals, li va passar a IU de manera escandalosa. Encara que va traure més vots que CiU en les eleccions al Congrés, va traure 8 diputats menys. Per què? Perquè circumscripció a circumscripció havia quedat eliminada, a pesar de tindre un total nacional superior.
En les pròximes eleccions municipals i autonòmiques passa tres quarts del mateix. Cada autonomia té la seua pròpia Llei Electoral, sent la Valenciana de les més feridores contra els partits minoritaris, ja que eleva el mínim al 5%. No obstant això, com la circumscripció electoral continua sent la província, encara que un partit arribe al 5% global en totes les províncies de l'autonomia, o inclús al 10%, o al 12%, no tindrà accés a escó si no arriba al 5% almenys en una d'elles.
Com vegeu, votar en blanc fa més difícil als partits xicotets arribar a obtindre escons, o el que és el mateix, fa més fàcil als partits majoritaris obtindre'n més. D'ací que el vot en blanc augmente les injustícies electorals i que #nolesvotes no t'ho recomane.
En tot cas, hi ha una iniciativa anomenada “Ciudadanos en Blanco” que et proposen que els votes a ells. Ells a canvi, cada escó que aconseguisquen el deixaran buit, sempre que legalment siga possible. I quan no ho siga, no ho defendran ni votaran en els plens, excepte si és per a votar que els vots en blanc es convertisquen en seients buits en una futura Llei Electoral.
En resum
Estàs fotut. O fotuda. Perquè et pots queixar tot el que vulgues, tenim llibertat d'expressió, però si no ixes a votar el 22 de maig, les coses no canviaran. Clar, veient que abstindre't no és una opció, trencar la teua papereta tampoc i deixar el sobre buit menys encara… què fem?
#nolesvotes és una gran alternativa. No és un partit polític, ni és una organització. És una idea. Una idea lògica després d'haver vist el que acabes de veure. “Si no vull el sistema actual, no vull votar PP, no vull votar PSOE, però no vull tampoc que isquen triats per la meua inacció, perquè em tenen fartet, vote als altres.”
Què aconseguixes amb això? En primer lloc, si diversifiquem el vot, la llei d'Hont és més difícil d'aplicar i menys abusiva. Repartir els escons entre cinc partits on dos queden eliminats i altres dos tenen en conjunt el 70% dels vots restants és afavorir el bipartidisme. Si baixem eixe 70% i pugem la resta, afavorim que la representació en les Corts autonòmiques i els ajuntaments siga més equitativa i castiguem verdaderament a la classe política assentada, perquè llavors és quan verdaderament perden poder.
En segon lloc, ajudem a fer que les formacions polítiques que queden injustament excloses per la barrera del 3% o el 5% i la circumscripció electoral tinguen opcions a aconseguir escons en les autonomies. Encara que no aconseguisquen tots els que els corresponen per dret percentualment, almenys tindran l'oportunitat de deixar sentir la seua veu i defendre el teu vot.
Finalment aconseguim un canvi encara més gran: en la ciutadania. Perquè #nolesvotes no et demana que dónes el teu vot indiscriminadament a qualsevol. Et demana que t'informes de les alternatives i tries la que et parega millor a tu. La ciutadania tendix a pensar que si no votem PP cal votar PSOE, perquè PP i PSOE ens inviten a pensar així. Però això no és cert. Hi ha altres partits als què, tal vegada per ser xicotets, tal vegada per pensar que no arribaran a eixe 3%, tal vegada per pensar que és tirar el teu vot, no els dónes ni l'oportunitat de llegir-te el seu programa electoral. I si tenen idees bones? Permetràs que es perden eixes idees per seguir la mateixa tendència de sempre? I si volen canviar este sistema electoral per un millor? No seria això digne de ser votat?
Perquè au. Si ja t'has acabat el café, pensa sobretot açò. Compartix-ho amb qui vulgues. Busca alternatives. Però sobretot, el 22 de maig #nolesvotes, PERÒ VOTA!.
http://wiki.nolesvotes.org/
#no votes és un hashtag que es deixa veure junt amb el de #abstencion molt igual que el de #nolesvotes. A vegades inclús junts. Però no remenats. No són el mateix. Quan algú et diu que no votes, o decidixes no votar estàs abstenint-te d'expressar la teua opinió en les urnes. Abstindre's és simplement no votar. Quedar-te a casa el dia 22 de maig veient la tele i punt.
La diferència subtil entre la gent de #novotes i la de #nolesvotes és que mentres la primera et diu que t'abstingues, la segona et diu que no t'abstingues, però que no votes als de sempre. A qui fer-li cas? Per descomptat, a qui tu vulgues, el vot és teu. Però abans de decidir pren açò en compte.
Si no votes, probablement és per a expressar el teu descontent amb la situació de la política espanyola. Probablement digues “estic en contra d'un sistema que em pren el pèl, així que no participe en el sistema“. Alguns dels què han muntat la pàgina de Facebook de malestar.Org, pensen així. Molts de vosaltres segur que també. No obstant això, els no-vots en el sistema electoral espanyol no compten mai. Ni per a mal, ni per a bé.
Posem-nos en antecedents, a tall d'exemple, la història de les eleccions catalanes. En 2010 igual que en 2006, la força més votada en les eleccions catalanes va ser l'abstenció, amb un 40% i 43% d'abstencions respectivament. Cap partit va superar eixos percentatges en cap de les dos ocasions. Ni tan sols el partit més votat, CiU. de fet en les de 2006, a pesar de no haver guanyat cap, els partits del tripartit es van proposar tombar al partit més votat i ajuntant els seus trossets, van fer govern per damunt de la voluntat popular.
El cas del referèndum per a la Constitució Europea és el més xocant. Segons el Govern, de cara a la Unió Europea, vam ser el primer país a aprovar la Constitució Europea per majoria en referèndum. El cas és que sí, el 76% dels vots va ser per al sí, pel que la Constitució va ser aprovada per una àmplia majoria. Això sí, només va anar a votar el 42% del cens. Quasi el 60% dels espanyols es va quedar a casa. Va ser la participació més baixa de tota la història de la democràcia. Va servir per a demostrar alguna cosa? No. La Constitució es va aprovar a pesar d'això.
Per tant, a Espanya, l'abstenció no significa que estigues en contra del sistema. A Espanya el teu no-vot es va a prendre com un vot a la majoria. Un “em dóna igual el que isca, ja veurem com m'apanye després”. Si realment et dóna igual el que isca, perfecte. Si et dóna igual que puge la desocupació, la gasolina, les hipoteques, la delinqüència… En fi, eres lliure de no votar. Però si estàs fartet o farteta d'este embolic, no tens més remei que anar a votar si vols que se't senta. Si no, la teua abstenció se la passaran pel forro.
Curiosament, tirant la vista arrere, si revises les dades de totes les eleccions generals a Espanya, l'abstenció mai ha baixat del 20% ni ha pujat del 32%. Això vol dir que sempre, més de dos terceres parts dels votants censats ha anat a votar. Però saps quan se n'ha anat a votar més massivament? Quan hi havia necessitat de canvi.
1. En 1977. Va haver-hi només un 21% d'abstencions, a pesar que els espanyols estaven poc acostumats a votar, acabats d'eixir d'una dictadura. Per què? Les ànsies de canvi, potser? La necessitat validar la nova democràcia? Les ganes de ser ells mateixos els que decidiren el seu futur? Segurament. Les següents eleccions de 1979, obligades després de ratificar la Constitució, van tornar a donar a UCD com a guanyador. Pareix que la gent ja donava les coses per aconseguides, perquè l'abstenció (la gent del “em dóna igual”) va pujar al 31% de colp, fins que va passar alguna cosa grossa.
2. En 1982 es va registrar la menor abstenció de la història. El 80% dels espanyols van eixir a votar massivament. Només el 20% es va abstindre. De nou amb les ànsies de canvi. Adolfo Suárez havia dimitit. Acabàvem de tindre el famós 23-F. La democràcia havia subsistit, mantinguda amb furgadents i calia revalidar-la, no fóra a ser que a algú se li ocorreguera furtar-nos-la. Sens dubte, un moment històric que, també va significar un canvi. D'UCD passem al PSOE de Felipe González.
3. L'abstenció va tornar a fluctuar entorn del 30% fins a un altre mínim: en 1996. Va baixar fins al 22,6%. Curiosament amb un altre canvi: els votants van triar al PP després d'una sèrie d'escàndols del PSOE. I ací es va quedar fins que se li va ocórrer ficar-se en la guerra d'Iraq.
4. En 2004, després d'haver passat per un altra pujada superior al 31% de no-vots al “em dóna igual”, l'abstenció va tornar a baixar fins al 24% a favor del canvi. El canvi relatiu. El canvi de nou al PSOE, que porta ací des de llavors.
Com queda patent, la lectura que es fa en la societat i la política espanyoles del no-vot o abstenció no és de rebel·lia contra el sistema. És més aïna de continuisme. Les eleccions en què hi ha abstenció, mantenen l'estatus quo aconseguit en les anteriors. Les eleccions en què hi ha alta participació generen canvis.
Si pretens queixar-te amb la teua abstenció, et recomane que consideres una millor manera de fer-ho, perquè si no, et van a prendre pel "pito del sereno".
El vot nul
El vot nul és el vot ambigu. Els vots amb paperetes no oficials, vots a més d'un candidat, vots trencats, vots amb dibuixets, etcètera, tots eixos són vots nuls, perquè encara que el votant s'ha personat per a donar el seu vot, el vot no s'até a les regles dels vots.
Este vot, igual que les abstencions, no la màxima vots en el còmput global de vots emesos i, per als efectes, és el mateix. Es registra com nul perquè la comptabilització al final de la jornada, entre vàlids, nuls i abstencions, sume el 100% i ningú diga que hi ha hagut trampa.
Històricament, a Espanya, sempre hi ha hagut molt pocs vots nuls. En les generals només ha superat l'1% les primeres 4 eleccions de 1977, 1979, 1982 i 1986, i se'l podríem atribuir perfectament que estaven encara aprenent com funcionava això de votar.
El fet que el vot nul no siga computable ho fa una molt mala elecció si vols canviar les coses. A tots els efectes, a Espanya funciona igual que una abstenció. I si les abstencions no fan res pel canvi, imagina't el que fan els vots nuls que pràcticament no superen el 2%.
En #nolesvotes et podríem demanar que votares a “Conillets suïcides” o al “Partit de la Pantoja de Puerto Rico“, o a qualsevol animalada que et vinguera al cap. Inclús ficar un adhesiu de #nolesvotes en el sobre. Donaria igual. El teu vot seria igualment nul i deixaries les coses igual, perquè el teu vot no seria vàlid. Seria paper mullat.
El vot en blanc
Segons la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, en l'article 96, punt 5: “Es considera vot en blanc, però vàlid, el sobre que no continga papereta i, a més, en les eleccions per al Senat, les paperetes que no continguen indicació a favor de cap dels candidats”.
Què els diferència d'una abstenció o un vot nul? El tema que siga un vot “vàlid”. El vot en blanc és vàlid perquè sí que compte per al còmput final de vots. Però si et penses que es va a traduir en escons en blanc, t'equivoques de ple. Llavors, què es fa amb ells?
Si has sentit que són vots que es donen al partit més votat, o que es distribuïxen entre els més votats, no és cert. Però sí que perjudiquen els partits menys votats. A Espanya no s'utilitza un sistema proporcional normal i lògic, en el que cada partit es porta el tant per cent d'escons que ha aconseguit en les urnes. A Espanya utilitzem una complicada fórmula matemàtica, la llei d'Hont, amb una regla d'eixida bàsica: si no arribes al 3% dels vots, no entres en el joc. Els vots en blanc, encara que no se li repartixen a ningú, sí que fan el sac de vots més gran, amb la qual cosa els percentatges, es fan més xicotets. Com a conseqüència els partits amb menys vots ixen perdent.
A més, els articles 68 i 69 de la Constitució Espanyola establixen que la circumscripció electoral per a les eleccions generals (Congrés i Senat) és la província. Això vol dir que, encara que un partit es passe del 3% en el recompte de vots nacional, si província a província no arriba al 3%, queda eliminat. En les últimes eleccions generals, li va passar a IU de manera escandalosa. Encara que va traure més vots que CiU en les eleccions al Congrés, va traure 8 diputats menys. Per què? Perquè circumscripció a circumscripció havia quedat eliminada, a pesar de tindre un total nacional superior.
En les pròximes eleccions municipals i autonòmiques passa tres quarts del mateix. Cada autonomia té la seua pròpia Llei Electoral, sent la Valenciana de les més feridores contra els partits minoritaris, ja que eleva el mínim al 5%. No obstant això, com la circumscripció electoral continua sent la província, encara que un partit arribe al 5% global en totes les províncies de l'autonomia, o inclús al 10%, o al 12%, no tindrà accés a escó si no arriba al 5% almenys en una d'elles.
Com vegeu, votar en blanc fa més difícil als partits xicotets arribar a obtindre escons, o el que és el mateix, fa més fàcil als partits majoritaris obtindre'n més. D'ací que el vot en blanc augmente les injustícies electorals i que #nolesvotes no t'ho recomane.
En tot cas, hi ha una iniciativa anomenada “Ciudadanos en Blanco” que et proposen que els votes a ells. Ells a canvi, cada escó que aconseguisquen el deixaran buit, sempre que legalment siga possible. I quan no ho siga, no ho defendran ni votaran en els plens, excepte si és per a votar que els vots en blanc es convertisquen en seients buits en una futura Llei Electoral.
En resum
Estàs fotut. O fotuda. Perquè et pots queixar tot el que vulgues, tenim llibertat d'expressió, però si no ixes a votar el 22 de maig, les coses no canviaran. Clar, veient que abstindre't no és una opció, trencar la teua papereta tampoc i deixar el sobre buit menys encara… què fem?
#nolesvotes és una gran alternativa. No és un partit polític, ni és una organització. És una idea. Una idea lògica després d'haver vist el que acabes de veure. “Si no vull el sistema actual, no vull votar PP, no vull votar PSOE, però no vull tampoc que isquen triats per la meua inacció, perquè em tenen fartet, vote als altres.”
Què aconseguixes amb això? En primer lloc, si diversifiquem el vot, la llei d'Hont és més difícil d'aplicar i menys abusiva. Repartir els escons entre cinc partits on dos queden eliminats i altres dos tenen en conjunt el 70% dels vots restants és afavorir el bipartidisme. Si baixem eixe 70% i pugem la resta, afavorim que la representació en les Corts autonòmiques i els ajuntaments siga més equitativa i castiguem verdaderament a la classe política assentada, perquè llavors és quan verdaderament perden poder.
En segon lloc, ajudem a fer que les formacions polítiques que queden injustament excloses per la barrera del 3% o el 5% i la circumscripció electoral tinguen opcions a aconseguir escons en les autonomies. Encara que no aconseguisquen tots els que els corresponen per dret percentualment, almenys tindran l'oportunitat de deixar sentir la seua veu i defendre el teu vot.
Finalment aconseguim un canvi encara més gran: en la ciutadania. Perquè #nolesvotes no et demana que dónes el teu vot indiscriminadament a qualsevol. Et demana que t'informes de les alternatives i tries la que et parega millor a tu. La ciutadania tendix a pensar que si no votem PP cal votar PSOE, perquè PP i PSOE ens inviten a pensar així. Però això no és cert. Hi ha altres partits als què, tal vegada per ser xicotets, tal vegada per pensar que no arribaran a eixe 3%, tal vegada per pensar que és tirar el teu vot, no els dónes ni l'oportunitat de llegir-te el seu programa electoral. I si tenen idees bones? Permetràs que es perden eixes idees per seguir la mateixa tendència de sempre? I si volen canviar este sistema electoral per un millor? No seria això digne de ser votat?
Perquè au. Si ja t'has acabat el café, pensa sobretot açò. Compartix-ho amb qui vulgues. Busca alternatives. Però sobretot, el 22 de maig #nolesvotes, PERÒ VOTA!.
http://wiki.nolesvotes.org/
Completament d'acord, al menys per a les autonòmiques pensava fer-ho aixina, però el canvi ací en el poble es diu Mª José
ResponEliminaUs copie una xixoteta reflexió que m'envia un amic:
ResponEliminaEn 2007, d'un total de 3.465.425 votants possibles, es van emetre a la Comunitat Valenciana 2.436.759 vots,
enfront de 999.842 abstencions
i 48.824 vots blancs i nuls.
El PP va obtenir “només” 1.272.369 vots,
EL PSPV-PSOE va obtenir 833.737 vots.
Compromís pel País Valencià va obtenir 194.359 vots.
Així que el “segon partit més votat” va ser l'abstenció.
Només la tercera part del cens va votar al PP.
En bona part va obtenir la majoria absoluta gràcies a la concentració del vot (premiada per la Llei electoral), la desmobilització del vot progressista i la seua divisió.
Aquests són les dades. Ara cadascú que faça el que considere oportú.
Pel que fa a les eleccions locals, si jo votara a Vallada ho tinc claríssim: María José és la opció de canvi i la votaria sense cap dubte. Representa tantes coses que valore que no puc més que demanar-vos que no desaprofiteu l'oportunitat i la voteu.
Chica el PP (nomes). I els demes?
ResponEliminaEl teu PSOE 438.632 menys vots que el PP, casi una tercera part.
Tan tontos som tots el Valencias?
Ja eu tens be Bonica.
Si la tercera part del cens va votar al PP.
Quina part li va votar als teus?
Ai mare quin desastre.
Para ja de dir trellats.
I jo que el tenia com a persona culta i en trellat.
Demana el vot per a qui vullgues, pero dona les dades tractant a tots per igual.
Que no estem tontos
ATILA
l'anònim anterior mo és capaç de agarrar les sutileses. Marina ha posat el "només" entre cometes. Per què creus que ho fa?
ResponEliminaPer què és més intel.ligent, culta i en trellat...
ResponEliminaCal aixecar un cartell de sarcasme cada vegada que algú obri la boca?
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=DF7MroTLDfU
A l'anònim primer, dir-li que, efectivament (gràcies, Ciceró) el "només" anava entre cometes, és evident que era la majoria i li va donar al PP la majoria absoluta, però hi va haver molt de vot que no es va exercir.
ResponEliminaNo entenc el que dius de donar les dades tractant a tots per igual. Done les dades (totes les dades) i done la meua opinió, crec que tinc dret a fer-ho. Perque done les dades de tots els partits amb representació a les Corts i les dels vots en blanc i abstencions, tu has pogut fer divisions i traure conclusions. Excel·lent!
No entenc que et resulta ofensiu, potser el simple fet de que jo parle i diga el que pense, intentant no ofendre ningú?
I sí, soc socialista i tinc orgull de ser-ho. Tampoc pense que això ofenga ningú. A mi no m'ofen que unes altres persones no pensen com jo. I respecte que dir o no dir el que uno pensa és una decisió personal. La meua decisió és dir-ho.
Escric en el bloc amb el meu nom també perquè així ho vaig decidir. Soc "responsable" del que dic. I entenc que moltes persones no ha facen si així es senten més lliures.
Tu ara saps que tinc menys trellat i soc més inculta del que pensaves i jo no sé ni qui eres... Millor, no m'agrada que la gent em crega millor del que soc.
El vídeo del sarcasme és ben graciòs!!!
Com diu Serrat, seria fantàstic que la força no fos la raó:
http://www.youtube.com/watch?v=GLtX4tvv0PI
OLE!!! Marina molt ben contestat...
ResponEliminapense que eres una fantastica dona, no el conec molt pero seguixc el bloc i estic totalment de la teua part.
Tens molta rao en tot el que escrius ,pero tu no vius a Vallada i no tens que vore les cares de alguns tots els dies...
Esperem que el Diumenge les coses cambien i es
produixca el canvi per als valladins!!!
i es produixca el canvi!!!