No renuncies al teu dret, no et convé

Rosa María Artal, en el llibre “Reacciona”, parla entre altres coses de la utilització del llenguatge com instrument de control. Explica com al eliminar certes paraules del vocabulari corrent de les persones s’elimina, també, el concepte. Cita concretament la paraula “llibertat”, a la que qualifica com la “la palabra más restregada, pisoteada y alterada en nuestros días”.

No li falta raó. Es parla de la llibertat dels pares a triar l’escola dels seus xiquets per a justificar el finançament de les escoles privades catòliques, amb diners dels impostos de tots, mentre les escoles públiques estan cada vegada més abandonades. S’esgrimeix la llibertat per explicar que una empresa, guanyant milions d’euros, acomiade treballadors. I en època d’eleccions és habitual veure com s’apel·la a la llibertat per recomanar que no es vote.

Aquest últim cas és especialment contradictori, doncs, el vot és l’instrument ciutadà de control dels poders que garanteixen la llibertat. Deixar d’exercir el dret de votar (o votar en blanc), és deixar que altres, els que voten, decidisquen qui i com s’han de resoldre les qüestions que

a tots ens afecten. Si la abstenció augmenta l’única cosa que canvia és que menys persones decideixen el que ens afecta a tots.

Un altra paraula maleïda i proscrita pels poderosos és “classe”. Ja ningú parla de classes socials. Tots som ciutadans espanyols. La divisió de la societat en classes és una idea obsoleta, diuen. A més, ningú vol pertànyer a la classe obrera o a les classes populars, a les que els instruments de control qualifiquen de “clases bajas”. Com a mínim, si parlem de classes, som de classe “media”. La realitat és obstinada però. Malgrat l’eliminació del concepte de societat de classes, la crisi les ha fet ressorgir i ha fet patent les contradiccions i la lluita d’interessos entre rics i classes populars. Entre els que estan enriquint-se amb la crisi i els que veuen desaparèixer el que tenen i el futur.

En el nostre sistema polític la defensa d’interessos de classe està canalitzada a través dels partits polítics. I el vot és el dispositiu per decidir en mans de qui posem el poder de fer polítiques que, o bé beneficien a la majoria de la ciutadania, a les classes populars, o que beneficien a una minoria selecta que només mira per omplir-se la butxaca. Abstindre’s o votar en blanc és com votar al contrincant, deixar que la classe amb interessos enfrontats als teus decidisca, amb les importants conseqüències que això comporta.

A les urnes tots els vots compten. Tots els vots valen el mateix. El del ric, el del pobre, el del treballador, el de l’empresari, el de l’aturat, el del rector, el del laic, tots valen el mateix, però cadascú porta un missatge diferent. El teu ha de portar el teu missatge. És l’oportunitat de fer canviar el que no t’agrada, el que creus que està mal fet. Quedant-te en casa permets que tot continue igual o vaja a pitjor. Informat, pensa i actua. Vota, és la teua oportunitat.

Iron Maiden