L'elecció d'un poble

Estos dies tenim al poble remogut, i desgraciadament sembla que l'odi augmenta a mesura que s'apropa el periode electoral.

Hi ha molta mala llet, d'una banda i de l'altra, i ara també de l'altra i l'altra (hi han quatre partits). Hi ha hagut mala llet a l'hora d'insultar a candidats, a familiars de candidats i, fins i tot, a gent que la rumorologia situava com a candidats. Hi ha hagut molta mala llet en l'esquerra i en la dreta, en el mig i cap a dins. Massa.

Crec que hem de començar a pensar que en este poble no en som tants, que la majoria ens coneixem, que la majoria volem el millor per al poble, i que els candidats dels diferents partits, segurament, també volen el millor per al poble. Els del PP, els del PSOE, els d'AIPV i els de CV. Estic segur que un bon grapat d'ells estan convençuts que els valors que defensen son positius, i que des dels seus punts de vista poden aportar el millor per al poble.

Està clar, d'una altra banda, que també hi han molts motius per a la crítica, actuacions poc democràtiques per part d'alguns, i que en política el ciutadà té l'obligació de criticar. I per a poder fer-ho existeixen, afortunadament, plataformes com esta de Valladacity, en la que tots, diguen el que diguen, poden escriure. El que no escriu és perquè no vol.

Però hem de pensar que quan critiquem personalment a algú podem fer-li molt de mal, que eixe algú és algú com nosaltres, que viu al poble i que, potser, pensa d'una altra manera. Si fem públics defectes, vicis, errades del passat, situacions familiars... o calumniem, difonem insidies, mentides, desgràcies o el que siga, hem de pensar que

li podem estar fent molt de mal a persones i families. I que segurament, clar que si, eixes persones tenen defectes, coses de les que penedir-se, desgràcies familiars o altres misèries. Com la majoria de nosaltres, també dels que insulteu, dels que difameu, dels que aboneu el blog de mala llet.

O no?

Internet ens ha donat la possibilitat de manifestar el que pensem als que, en el passat, no podiem fer-ho. I ens dona la possibilitat de fer-ho, també, des de l'anonimat. Benvingut siga Internet i benvingut siga l'anonimat. Molts no parlarien si haguera d'apareixer el seu nom (per por), i és molt positiu que tots puguen aportar el que siga també des de l'anonimat. (També El Cid, o el Curial e Guelfa, son anònims). Però l'anonimat no ens ha de fer perdre la perspectiva del que som: persones. I d'on vivim: en un poble.

En este poble viu prou gent, la majoria amb bona voluntat, amb els seus defectes però amb bona voluntat. I hi ha gent que pensa d'una manera i gent que pensa d'una altra manera. Però tots som valladins i volem el millor per a Vallada.

Fa poc va faltar la mare de l'alcalde, ara està malament la sogra d'una altra candidata, i així acabarem tots. Tots. Els uns i el altres. Crec que ens hauria de fer pensar una miqueta, ja que hem de viure tots junts, i no cal fer més mal del necessari. Que al final tot torna en contra de tots.

Després de les eleccions vindrà l'estiu, i les festes, i els moros. I espere que ningú, ningú, haja de lamentar el periode electoral i les eleccions, i que ningú s'haja de penedir de viure en un poble democràtic. Pitjor hem estat.

Que cada ú vote a qui crega millor, que tots puguem dir el que pensem, que tots opinem i fem públiques les nostres idees, que tots intentem fer millor al nostre poble.

Però per a fer això, espere que no li fem mal a ningú.

I que passem bones festes, i bons anys, tots junts.