El premi Nobel de literatua Bernard Shaw va escriure: “Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint... i pels mateixos motius”. Crec que tenia molta raó. Quan un porta molt de temps gestionant els assumptes públics es converteix en una cosa tan familiar que es fa difícil diferenciar allò públic d’allò privat. Si de les qüestions privades no cal donar comptes s’acaba per no donar comptes de la gestió pública. I l’opacitat de les institucions és l’antesala de la corrupció.
En aquest bloc s’han dit coses que mostren a les clares com els casos més greus de corrupció, com Gürtel, i l’allau ideològica neoliberal afecten als valors ètics del sistema democràtic, conformant i justificant una corrupció de baixa intensitat que, pot no ser il·legal, però no és digna ni decent. El balafiament o el clientelisme són mostres d’això.
En un sistema democràtic la corrupció dels governants és possible per la permissivitat dels ciutadans. Si admetem com normal que un polític “ajude” un familiar aprofitant un càrrec públic; si admetem, justifiquem i participem en la venda de
treball públic a canvi de vots; si no exigim que les despeses siguen justificades; si no ens rebel·lem contra les pràctiques injustes i indignes; si pensem que nosaltres fariem igual, és que ens hem sotmés a l’obediència dels diners, i les ments presoneres de l’obediència als diners són esclaves de les mentides dels adinerats. Permetem i justifiquem actuacions en contra dels principis democràtics de convivència i dignitat humana, perquè hi ha que menjar, i al final ens quedem sense pa i sense dignitat. En democràcia els valors són la garantia de la coexistència en pau d’interessos contraposats. Si no actuem èticament perdem l’autoestima i ens veiem incapacitats per exigir honradesa. Aleshores, sense la força dels principis, juguem en el camp contrari i estem a l’abast dels poderosos. Com diu Marina, en un dels seus encertats comentaris, “sense alegria, il·lusions, llibertat i dignitat, el menjar no ens assenta be”.
Cal doncs, rebutjar els valors de l’egoisme, del tot val, del “jefe” i dels subordinats, de la vilesa i la prepotència, i armar-se èticament per poder afirmar que nosaltres no fariem el mateix; que hi ha altra manera més justa, més digna i més equitativa de fer les coses; que els valors són justícia i la justícia afavoreix a la immensa majoria dels ciutadans; que cal ser crítics amb qui estiga al poder, exigint transparència i responsabilitat amb la gestió de tot el que ens afecta a tots. Cal, en definitiva, armar-se de principis per exigir el canvi d’aquest bolquer, perquè ja fa pudor.
Iron Maiden
Totalment d´acord. Ara només cal a tots ixos politics que no volen soltar la mamella, llevar-los-la i que minjen en un altre lloc (com la majoria). I no estic pensant només en el nostre poble, pense en qualsevol institució governada per qualsevol partit.
ResponEliminaen valla no va a soltar ningu la mamella, nomes tens q veure el trafic de gent q hi ha entre correus i la sede del pp.aixina q ho senc xo de la mamella no es solta ningu.
ResponEliminaLa mamella serà soltada!!! un dia o un altre, això sempre ha passat, relleu generacional. El que haurem de procurar és que quan es donen les condicions favorables per al canvi, tant de bo siga ja!, és estar molt i molt atents i preparats per no repetir esquemes, per tenir un moviment social ben consolidat, un estat d'opinió diferent, un canvi vertader, no un canvi de persones, els que estan dalt ja tenen recanvi. Pensem en les voltes que hem cregut veure un canvi i en realitat ha sigut només en superfície; per a mostra tenim el botó del senyor Obama i d'altres molt més pròxims. Que no ens enganyen les sigles, que els noms no tapen els continguts.
ResponEliminaEl més vergonyós de tot és que el PP s'aprofite de les necessitats bàsiques de la gent per treure rendabilitat política a les eleccions municipals, privant-los d'elegir democràticament als seus representants.
ResponEliminaEls xuplits que peguen a ixa mamella es senten fins en madrid.
ResponEliminaM'agrada molt l'entrada de Iron Maiden. I, en relació aquest tema, us recomane una lectura:
ResponEliminahttp://www.publico.es/espana/375283/el-abuelo-y-el-padrino-elecciones2011
Jo també crec que hem de ser radicals en els principis democràtics i exigents amb els nostres representants polítics. No podem desentendre'ns de les nostres responsabilitats polítiques. O tindrem els representants que ens mereixerem.
Desgraciadament, a la Comunitat Valenciana hi ha polítics que defensen que els vots poden absoldre'ls.
No es pot embrutar la política, ni sembrar el dubte sobre totes les persones.
Crec que eixa postura és indecent, i més quan hi ha sospites de vots captius.