Eficàcia vs eficiència, o matar mosques a canonades

El “Parc Estratègic” Valpark set anys després de l’aprovació del projecte

Quan alguns polítics, o els seus seguidors, parlen de tot el que han fet al llarg de la seu estada al poder passa, de vegades, que no es té en compte el cost d’allò se’ns presenta com triomf. Alguns polítics són incapaços de veure la subtil diferència entre eficàcia i eficiència, potser perquè juguen sempre amb diners públics, és a dir, que no són de la seua butxaca.

Per als electors crec que és important saber que “eficàcia” és la capacitat per obtindre un resultat determinat i “eficiència” és la capacitat per aconseguir un fi però emprant els millors mitjans i amb la menor despesa o cost possible. La manera popular de resumir aquests conceptes és la frase: “matar mosques a canonades”. S’aconsegueix el fi, matar la mosca, però la despesa és totalment desproporcionada i, a més, els danys, com ara es diu, col·laterals, poden ser molt destructius.

Mirant la publicació de propaganda i d’“autobombo” de la gestió municipal d’enguany pot arribar-se a la conclusió de que en Vallada s’han matat, massa sovint, mosques a canonades, i així el resultat és

el que és perquè no podia ser altre. Hi ha qui defensa que el poble està molt bonic (és una qüestió de gusts) i que s’han fet moltes coses, però si som un poc objectius el que veiem són valladins submisos, angoixats i sense futur, en un poble que ha perdut la capacitat de produir ocupació i riquesa.

S’ha invertit en l’embolcall i s’ha abandonat als ciutadans. Es podia haver gestionat l’Ajuntament, mirant cap al futur dels valladins. Es podia haver treballat allò immaterial, que no costa diners i és tan necessari per a la convivència d’un poble, com són les formes democràtiques de respecte a l’oposició, facilitar informació per a que la gestió siga transparent, governar per tots en base a la igualtat d’oportunitats i l’aplicació de les mateixes normes per a tots. Aquests elements faciliten la convivència. La manera de governar, des de fa vint-i-quatre anys ha provocat crispació, polarització, rancors, malicies i desconfiances.

Quan l’economia de l’Estat anava be s’han transferit diners públics cap al patrimoni de l’església, en lloc d’invertir millorant les condicions per a la implantació de petites i mitjanes empreses que donen treball. S’han invertit grans quantitats, dels diners de tots nosaltres, en adorns i floritures sense trellat. S’han intentat projectes desproporcionats per un poble com el nostre que ha provocat, com efectes col·laterals, un enorme solar i un deute desmesurat i inassolible per un Ajuntament de la mida del de Vallada. Això és matar mosques a canonades.

Iron Maiden