Què passa si no votes?? Aquest diumenge, oblidem-nos dels líders estatals.

Aquesta campanya electoral està sent diferent a altres que ja hem passat. La situació de crisi ha agreujat la realitat de la gent del poble, corruptes omplin algunes llistes electorals, els pilars de l’estat de benestar oscil·len i amenacen ruïna, hi ha por al futur incert.

Per altra banda les mobilitzacions del 15M i la continuïtat de les accions pacífiques al voltant de “Democràcia real ja” obri una porta a l’esperança. Pareix que en aquest país hem arribat al punt d’indignació que ens fa reaccionar. És una bona senyal que “la generació de joves millor preparada de la història d’Espanya” demostre que no es resigna a ser una “generació perduda”, com vaticinava un mandamàs europeu.

Potser siguem capaços de trobar una manera de representació democràtica millor que l’actual de parits i eleccions periòdiques però, de moment, el diumenge hi ha eleccions autonòmiques i municipals, on decidim qui es farà càrrec de la gestió del nostre poble i la nostra autonomia durant quatre anys i en base a quins criteris ho faran. En la meua opinió l’assumpte és suficientment important com per a dedicar-li alguna estoneta per veure a quina opció em convé votar i fer un passeget el diumenge per dipositar els vots a les urnes.

Deia al principi que aquesta campanya era un poc estranya. Una de les coses rares que veig és que a la televisió només mostren als líders nacionals: Zapatero, Rajoy, Cayo Lara... quan ningú dels tres és candidat a res en aquestes eleccions. No votem la política estatal de Zapatero, ni les inexistents propostes de Rajoy. Elegim als que gestionaran les inversions, l’educació, la sanitat, els serveis socials, les polítiques actives d’ocupació, etc. de la nostra Comunitat, i qui i com es gestionaran aquestes coses en el nostre poble. Votarem per a que Mª José o Fernando administren els diners públics amb un criteri o altre, amb unes o altres preferències.

El diumenge oblidem-nos dels líders estatals. A l’any que ve ja els tocarà a d’ells. Ara toca el poble i hem de valorar a les persones que coneguem des de sempre perquè són els nostres veïns. De res servirà queixar-nos de que tot va malament si quan tinguem l’oportunitat d’arreglar les coses ens quedem a casa i no participem. Si volem una democràcia real ja hem de començar amb la participació activa en les eleccions per a que les coses canvien. No votar, o votar en blanc, és contribuir a que els elegits no siguen representatius. És permetre que amb una xicoteta part de l’electorat hi haja una majoria absoluta. És ajudar a que siga una democràcia nominal buida i no una democràcia real que represente la voluntat popular.

El diumenge tu ho decideixes

Iron Maiden