L’energia ets tu, no Iberdrola
Els quatre elements ho conformen tot: AIGUA, FOC, AIRE i TERRA. Dels quatre Iberdrola n’obté electricitat a través del petroli, dels salts d’aigua, del sol i amb aerogeneradors. I ens ve molt bé.
També tenim l’energia nuclear. Jo no en sé molt d’eixe conte, però “mira xica, no em ve bé!” Fa un tufet molt estrany. Diuen els que en saben més que mentre la pudor no puge de grau, podrem posar solució, però com rebente l’ou passat, sabrem què és la podridura.
Que els quatre elements estan en tot el que és visible és una veritat més vella que anar a peu. Com saben les companyies elèctriques, tot és susceptible de produir electricitat, si sabem obtenir-la. O siga que energia = electricitat.
Nosaltres també tenim els quatre elements, també som energia. Químicament tot el que veiem, des d’un cudol de riu fins un sr. ministre, tenim la mateixa composició química, només que en diferent proporció. Així mateix, és ben fàcil comprovar que hi ha cudols que tenen més sentiment que molts ministres.
L’energia humana té manifestacions múltiples i acolorides. Posseïm l’energia física que quan fa “massa” doncs, salten “xispes”, bo, gúspires. Tots haureu provat de fer
pol amb una altra persona amb la punta, de la llengua. Molt recomanable si no ho heu experimentat.
La bona qüestió és que com els humans som uns reconsagratsd de déu, podem fer el que ens done la gana amb la nostra energia. Hi ha qui encara no s’ha donat compte que açò va així, com hi ha un sol que ix per llevant i es pon per ponent.
Nosaltre tenim una energia molt millor i més potent que la d’Iberdrola, Unión Fenosa i Hidroelèctrica juntes. Però, per quina raó ho oblidem si cada dia som, usem, transformem l’Energia? Qui ens ajuda a no pensar-hi? Qui ens vol convéncer que tenim menys paper de decisió a les nostre vides que el mànec de la granera?
Perquè de fet ho hem oblidat. Com a exemple, la nostra actitud cap al món material i cap a nosaltres mateixos. Res no compta, tot es pot fondre en les nostres mans, tot és consumible, fungible, rebutjable, com si no meresquera la consideració de ser energia; la que conté, la que podria produir (electricitat, biomassa, …), la que pot contaminar, la que s’ha usat per fabricar qualsevol producte. Això en relació a l’ordre inanimat, perquè el que és tot allò que es mou, doncs, ja se les buscaran que tenen cames!
I tot és energia. Les coses són energia, ho és tot allò que mengem , usem, consumim. Cada cosa es mereix la seua consideració. Tot ho hauríem d’apreciar. I nosaltres ens devem un respecte al nostre ésser i una estima recíproca.
Pròxima entrega: El saquet de berena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.