Quan he llegit aquest article a El País he pensat en tantes dones del meu poble que mai han tingut ni tindran una pensió digna després de tota una vida treballant "als petits tallers, a casa o al camp" que deia Raimon.
Això sí, tinguem el monument a la dona cistellera...
Les dones de Vallada s'han sacrificat molt per a que les seues filles i fills fòrem un poc més lliures i tinguèrem un destí propi.
Crec que hem d'estar-ne molt orgulloses i seguir reivindicant que totes les tasques de cura de la família siguen compartides pels homes i les dones. I que puguem tindre pensions justes i igualitàries.
La crisis ens ha de fer replantetjar-nos moltes coses: si de veritat les privatitzacions son tan bones com ens diuen, si els serveis públics han de estar en mans privades, si la capacitat dels mercats de veritat equilibra, si no estarem anant cap a societats que en compte de ser més igualitàries son menys solidaries i estan més fragmentades...
Les persones que no es preocupen per la política acaben governades per les que sí que en tenen d'interesos.
Visita l'enllaç original
dilluns, 7 de febrer del 2011
3 comentaris:
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'article al qual faig referència el podeu llegir a:
ResponEliminahttp://www.elpais.com/articulo/primer/plano/Lagunas/reforma/pensiones/elpepueconeg/20110206elpneglse_12/Tes
Marina, hem ficat la direcció de l'article d'El País a continuació del teu escrit per a que s'accedisca millor. Per cert que és molt bo i molt aclaridor
ResponEliminaQuina feliç "causalitat" per a demà un article un tant relacionat amb el de Marina. No vos perdeu "El saquet de berena"
ResponElimina