PA DEL DIA / El saquet de berena

Ai mare, quanta falta ens fas! Ningú com tu entén el valor de les coses. Tenies tan pocs mitjans per fer-nos la vida agradable que cada objecte, cada matèria t’era important.
Abans tot s’escollia amb més cura, amb més sentit comú. Es pensava molt en l’ús que se li havia de donar, en la necessitat que en teníem, en la vida que li assignàvem, en el pes econòmic que suposava per a l’economia familiar o individual. En canvi, actualment, ens hem acostumat a comprar més del que necessitem, fins i tot si ben bé no ho necessitem, o sabent que no durarà més de dos trencades de guitarra, per tal que siga barat o estiga a l’abast de la nostra butxaca.
Les mans de mare allò que tocaven ho tranformaven. Quanta roba no ha sigut cosida, arreglada, adaptada, transformada, millorada per les mares! La de llana que haureu teixit! La d’agulles de la màquina de cosir que haureu trencat! Les caixes de llanda per a les coses de cosir, les del codonyat per les andròmines de llustrar les sabates, els perols foradats per plantar clavellineres. Tots els envasos servien per contenir alguna cosa; els de vidre, els de llanda, els de plàstic… A més, sempre que podíeu, tractàveu de fer-ho bonic, amb l’orgull de qui crea. Per cert, treball ben remunerat i agraït, que moltes no heu tingut ni dret a pensió de jubilació.
Amb el temps i la definitiva entrada al Primer Món, ens arribà un allau d’envasos. Ja ens sobrava tot. En qualsevol lloc trobàvem pots per fer conserva de tomaca. Estem al punt de no reutilitzar ja res perquè “nou no val tant”, pensant sempre en diners.Tenim al nostre mercat una quantitat grandíssima del que vulguem. Penseu en tot el que
pot tenir un únic establiment de Carrefour, per exemple. Què passa, que els nostres avantpassats eren lelos i hui som superdotats? Doncs jo crec que no, que la diferència no es troba en la capacitat d’administrar la riquesa d’una nació, sinó en la capacitat d’administrar la riquesa d’altres països. No vull llevar tampoc el mèrit a determinats avanços científics o tècnics que ajuden a explicar el gran canvi econòmic que hem sofert als últims 50 anys, però mai en el grau i dimensió que es pot constatar.
Encara hui, ja no tant per necessitat com per sentit comú, les mares seguixen sent les que més reutilitzen. I les que més reciclen. Arribàren al poble els primers contenidors per separar els fems, van ser instal.lats prop d’un economat que ja no existix. La imatge de les dones cap a la tenda amb els envasos buits, aquells que un altre dia havien carrejat a casa plens. En realitat operació que no els resultava estranya dels temps en què existien els retornables. Només que ara deixaven els envasos fora i no dins la tenda, quina llàstima!
Però a mi de tots el que més m’agradava, tot i que ja no era comú en la meua infantesa, era el saquet de berena. Un envàs que les dones mateix fabricaven per portar els queviures al treball o amb moltes altres funcions: guardar herbes, fesols , farina, ves tu a saber (completeu la llista). Actualment en moltes escoles als xiquets se’ls acostuma que porten l’esmorzar en saquets de tela. És un gest de sensibiltzació sobre la problemàtica dels envasos i la matèria que transformem en fem. M’agrada que els gest tinga l’exponent en el saquet de berena que les mares i les iaies han cosit a casa.
Pròxima entrega: Les manetes