Paco el fill de Fina la Roja s’ha casat amb Jessi la filla de Banyó. Este divendres passat estiguerem celebrant-ho a La Ramona en Almansa; amics, familiars, companys de treball, veïns... Tots compartiem l’alegria de la jove parella. Els pares molt contens i ilusionats, agraïren la presència del public assistent. Però sens dubte el més colpejats per l’emoció foren els amics i les amigues de la parella.
En l’esglèsia fou Marta la que s’encarregà de llegir un text dedicat a la nuvia expressant el que havia sigut per a elles ser amigues de la Jessi. Fou un moment molt emotiu per a tots en especial per a les amigues. Els amics llevat de Jorge que és el que es casa prompte estaven en la segona esglèsia gaudint de refrescs i alguna cervesa.
En el convit tots lluïen un somriure de felicitat per l’esdeveniment, però el plat fort fou quan les amigues d’ella feren un repàs de la vida de Jessi en imatges. Una projecció fotogràfica amb una emotiva música mostrava moments crucials de la seua vida com la comunió o l’any que foren festeres. Xicotets moments compartits que han anat componguent el quadre de la vida de la protagonista i les amigues que sempre han estat al seu costat.
Acabada la projecció vaig parlar amb un amic de Paco.
-Paco és el primer amic que es casa...
El seu rostre denotava certa nostàlgia... Havia viatjat al passat recordant aquells temps en els que anàven amb les bicicletes al riu a peixcar, després de més majors les primeres eixides nocturnes i les vesprades de diumenge en les casetes. Ara el temps havia passat i ja eren adults, era l’hora de començar a anar assolint obligacions i deures. Paco amb el casament havia donat un pas cap a una nova vida per formar una familia i este amic en qüestió es veia en un periode de temps incert en la mateixa situació. Alegria per la celebració i melàngia pels temps passats es barrejaven en el cor dels amics i amigues.
A poc a poc, avançava la nit entre cançó i canço de l’orquestra al temps que la gent anava anant-se’n i desitjant-los el millor als nuvis, ara a mí sols em resta des de estes línees desitjar-los molta felicitat, que al cap i a la fí eixe és l’objectiu de la vida, ser feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.