La dansà, cant i ball del poble.

La present entrada no pretén ser més que una, diguem-ne, incitació. Segons la definició, incitar vol dir: "Moure vivament a fer una cosa".
Bé, en aquest cas, es tracta més aïnes de reprendre-la de bell nou. I la cosa és que la gent del poble torne a participar en un dels actes que anys enrere era un dels més importants de les nostres festes:
La dansà.

Ací no entraré a valorar el fet pel qual un poble dedica un monument a un acte (cosa que ni els mateixos bous s'han guanyat, i mira que agosades...) i pocs anys després desaparega de la programació festiva.

El monòlit és en ell mateix una autèntica joia, escrit en valencià, sense errades ortogràfiques, en una època en la qual la nostra llengua no estava massa valorada i amb un lema tan encertat.

el monòlit

Actualment, l'ajuntament contracta un grup de danses per tal de fer una cosa de la qual abans el poble era el protagonista. No sé, què pensaríeu, si pel que fóra, el personal no eixira als bous i l'ajuntament contractara a retalladors forasters quedant-se la gent mirant des de les barreres?.
No tindria cap mania als retalladors ni tampoc contra el mateix ajuntament, ja que el que intenta és que no es perda un acte tan significat.

Doncs això ha passat amb les danses. I jo no li tinc quimera ni a l'ajuntament ni als balladors que lloga. Amb alguns d'ells tinc molta amistat, ja que ens trobem sovint pels pobles de la contornà en una dansà o altra, fent mostra del que vos demane ara, la participació popular. Aclarisc, el que tampoc demane a l'ajuntament que deixe de contractar ningú, que ells saben ballar moltes més coses i poden fer bons espectacles, o també ensenyar als que no saben, però del que estem parlant ara és d'un acte totalment popular i participatiu, i en el programa de festes, es demana això, que la gent torne a eixir a ballar.
L'estiu passat, parlant amb membres del grup, es va organitzar una reunió a la plaça de la Pau, i després de fer els corresponents bandos, no va acudir ningú del poble, igual no els va sentir ningú, però els que hi estàvem vam aprofitar per repassar i al final vam tindre públic i tot.
Després de la resposta local, es van convidar balladors de fora, decidint no vestir-se a la manera tradicional per tal de fer-ho més obert, pràctic i espontani, fent veure a la gent del poble, que les danses podien tornar a ser participatives i si no s'animaven eixa mateixa nit, que per a l'any següent s'ho plantejaren.
A la crida van vindre balladors d'Énguera, Canals, La Llosa de Ranes, Xàtiva, Llocnou d'En Fenollet, Manuel, Picassent, Alfarb, Sueca, Zucaina i fins i tot gent de Bilbao i algú em perdonarà si m'he l'he deixat, total més de cinquanta persones.

(foto de l'assaig previ)

L'acte va ser tot un èxit, tant pels comentaris del públic, com pel què vàrem disfrutar els participants.
De fet volen repetir enguany. Una de les coses que més va sobtar als forasters, era que la gent del poble coneixia si les passaetes eren del poble o no, demostrant que encara hi ha molta gent al poble que sap ballar, el problema és que no ballen.
Per tal de participar, no s'espanteu, no cal saber massa coses, que cadascú pot complicar-ho segons crega i puga.
Que si no més feu el pas pla, correcte,
si balleu ni que siga una passaeta, perfecte,
i si en sabeu més i damunt toqueu les postisses impresionant!
En les danses, cada parella balla el que sap, independentment de la resta de parelles, ara bé, que els dos facen el mateix, i tots, això sí, s'ho passen bé!
De moment, no cal que es calfeu el cap amb la vestimenta, més endavant ja voreu que voleu fer, així és que no vos val eixa escusa!
Ja estem al cor del mes de juliol i falta una mesaeta per entrar de ple en les festes d'agost. I clar, no hi ha massa temps per als que comencen de zero, però encara s'arriba a hora, i els que ja saben, tenen temps per repassar i també per ensenyar els que vulguen aprendre.

Fragment de la portada del programa de festes de 1949

Animeu-vos!!,
feu-ho per vosaltres i per la recuperació de la nostra cultura local.

Paco GB