Un visitant dolent

Podria parèixer que l’ús d’insecticides a l’agricultura a sigut de tota la vida però ens sorprendrà saber que només després de la Segona Guerra Mundial es va generalitzar el seu ús. El DDT, un dels primers pesticides de síntesi, va ser descobert en 1939 i es va fer popular en ser utilitzat pels militars nord-americans durant la guerra. L’utilitzaven per a combatre paràsits i insectes que transmetien infermetats tropicals com paludisme, febre groga i altres.

Però el DDT i altres substàncies insecticides d’ús agrícola no maten sols les plagues, sinó que acaben amb moltes altres espècies de l’ecosistema: insectes, abelles, pardalets, cucs, etc. A més les plagues van generant resistències als productes tòxics que contaminen el medi i no acaben amb les plagues. El DDT ja fa mols anys que s’ha prohibit pel seu efecte acumulatiu (viatja al través de la cadena tròfica i acaba sent ingerit pels humans) però molts altres productes tòxics segueixen utilitzan-se, no sempre seguint les recomanacions de fabricants i autoritats, fent estralls al medi ambient.

Paradoxalment l’ús d’insecticides pot produir plagues d’insectes, que es mantenien en poblacions molt baixes i no eren cap problema, al eliminar el seus depredadors naturals. Una cosa així ha d’haver passat amb un visitant molest i indesitjable al nostre territori, abans quasi inexistent i ara present a tot arreu: la mosca negra.

Són mosquetes menudes de 2 a 6 mm de color grisós fosc. Un simúlid que viu a prop de l’aigua neta i oxigenada, on es desenvolupen les larves fixades a les pedres i a la vegetació. És d’hàbits diürns, especialment actives a primera i última hora del dia però poden atacar a qualsevol hora. Generalment s’alimenten de vegetals, però les femelles són hematòfagues, es a dir, poden mossegar a les persones o als animals per a xuclar la sang buscant una bona aportació nutricional per a la posta d’ous i el seu desenvolupament.

La mosca negra no pica com el mosquit sinó que mossega, trenca la pell i fa sang. Al mateix temps injecta un anestèsic, un vasodilatador i un anticoagulant, per la qual cosa no ens adonem de la mossegada fins que passa una estona. Després es produeix irritació i inflamació, al voltant del punt vermell de la mossegada, acompanyat de picor intensa i desfici. Al ser una ferida oberta és pot infectar amb facilitat. Les mossegades d’aquest insecte no són perilloses però són molt molestes i duren uns quants dies. La millor manera de prevenir l’atac és cobrir-se el més possible i utilitzar repel•lents de insectes.

En els últims anys, amb la millora de la depuració i l’ampliació del regadiu, s’ha ampliat la superfície idònia per a la seu reproducció. El diari Levante arreplegava el 29 de juny la noticia de l’arribada de la mosca negra a Ontinyent i Agullent. Fins ara només s’havia detectat a les conques dels rius Canyoles i Albaida. En zones de cultiu i d’estiueig de Xàtiva i la Ribera Alta han sigut i són un greu problema.

Al nostre poble també fa uns pocs anys que la patim, encara que no com a plaga. El problema és que, amb l’any plujós que tenim i les altes temperatures, pot arribar a ser un problema important per a la gent del camp, per als que van a cremar colesterol pels camins i per als que van a les casetes a nadar en les bases. És un insecte molt xicotet però que ens pot amargar el dia... o la setmana.

Iron Maiden