Saramago

Un professor que vaig tindre deia que per a escriure només calien dues coses: tindre alguna cosa que dir i dir-la. És el que va fer el premi Nobel José Saramago, que ha faltat divendres 18 de juny de 2010.

D’origen molt humil, no va poder acabar l’educació secundària i es va posar a treballar de mecànic. Mentre, per la nit, acudia a la biblioteca a llegir. Així, només per gust d’aprendre, va adquirir la seua formació literària, sense ajudes. En 1947 va publicar el seu primer llibre titulat “LaViuda” i en va escriure dos més, però va deixar d’escriure perquè, deia, que no tenia res a dir que pagara la pena. Fins a 1966, quasi vint anys després, no va tornar a escriure. Aleshores ja tenia coses a dir, i de quina manera sabia dir-les!!.

L’escriptor utilitzava paràboles per a transmetre les idees de l’home progressista i compromés amb la lluita per la justícia social i contra la desigualtat, per la llibertat i contra el poder mal exercit. Tenia una profunda confiança en la humanitat però era summament crític amb les injustícies que era capaç de cometre. Per això no deixava d’emetre el seu parer sobre els conflictes polítics i socials, els drets humans i el medi ambient.

Pensava que calia intervindre. Deia que “hemos inventado una especie de piel gruesa que nos defiende de esa agresión de la realidad, que nos llevaría a asumirla, a enterarnos de lo que está pasando y a hacer lo que finalmente se espera de un ciudadano, que es la intervención.” En donar-li el Nobel va reconèixer que ell no tenia poder per a canviar el món, però sí per a dir que calia canviar-lo.

Havia sigut militant comunista una bona part de la seua vida però criticava l’estupidesa de l’esquerra per no plantejar un debat, en profunditat, sobre el sistema democràtic que, governat per les multinacionals, convertia la democràcia en una fal•làcia. “El fracaso del capitalismo financiero, hoy tan obvio, debería ayudarnos a la defensa de la dignidad humana por encima de todo” deia, sense deixar-se envair pel desànim.

Es diu que la seua obra és pessimista, que no tenia fe en la humanitat. Jo pense tot el contrari. De no haver cregut en la capacitat humana de canviar el món no haguera dedicat gran part de la seua vida a fer-ho. Animava a pensar per eixir del ramat i ser crítics amb el mal funcionament del món. Deia: “Nos falta reflexión, pensar, necesitamos el trabajo de pensar, y me parece que, sin ideas, no vamos a ninguna parte.”

Ell pensava i arribava a conclusions que, des de que va descobrir Internet, escrivia al seu BLOG de la manera que només ell sabia fer-ho. Des de allí animava a viure però també a exercir la ciutadania. “ Bien está que nos divirtamos, que vayamos a la playa, a la fiesta, al fútbol, que esta vida son dos dias, y quién venga detrás que cierre la puerta. Pero si no nos decidimos a mirar el mundo gravemente, con ojos severos y evaluadores, lo más seguro es que nos quede un día solo por vivir, lo más cierto es que dejaremos la puerta abierta a un vacío infinito de muerte, oscuridad y fracaso”.

El seu cos ha desaparegut però les seues obres, el seu pensament i les seues idees estan a l’abast de qualsevol per a divertir-nos amb la lectura, fer-nos meditar i... per a canviar el món.

IRON MAIDEN